En la línia sostinguda aquesta temporada pel Barça, el primer equip liderat per Lamine Yamal, representatiu d’una altra generació d’or de la Masia i herència indiscutible de la directiva anterior, va fer un altre pas de gegant, classificant-se per a la final de la Copa del Rei el mateix dia que el seu president, Joan Laporta, va certificar també la seva proverbial capacitat per al ridícul, la falsedat, la negligència i l’absolut descontrol en la gestió financera i econòmica.
El més grotesc d’una jornada surrealista, que va començar amb l’anunci previsible per part de LaLiga que Laporta ha arrossegat una altra vegada al FC Barcelona a una situació de marge salarial excedit en ni més ni menys que en 100 milions, va ser que el mateix president va denunciar el fet com una conspiració contra el club l’únic responsable conegut, públic i assenyalat del qual és ell mateix. El súmmum del cinisme que, com sempre, va comptar amb el seguidisme, encara, de la premsa Laporta-dependent, que continua sent legió.
Com que l’anunci de LaLiga va coincidir amb la prèvia del partit de tornada de les semifinals de la Copa al Metropolitano, Laporta va ser abordat per un grup de periodistes que al final, sobretot els representants dels mitjans catalans-barcelonistes, no va dubtar a emfatitzar els titulars en aquesta mateixa direcció apuntada per Laporta, centrant el missatge en l’existència d’una nova campanya en contra seva i destructiva des del punt de vista dels interessos del club. És a dir, fent-li el joc a un president que ha fet trampa de nou intentant enganyar a tothom, els socis, LaLiga, el CSD i la RFEF, per recuperar joc net financer. Aquesta vegada, no obstant això, amb la diferència que l’han enxampat in fraganti.
Previsible perquè, des del primer minut en què va pretendre encobrir la inscripció de Dani Olmo i de Pau Víctor amb l’estranya comercialització de seients VIP del futur Spotify, LaLiga va sospitar que Laporta mirava de jugar-se-la amb una altra venda, com la de Barça Studios. Un moviment sense veritable substància ni inversors mínimament seriosos o interessats de veritat en un negoci que, d’altra banda, no deixa de ser un avanç d’ingressos futurs perquè Laporta tampoc ha estat capaç de sostenir en el temps, ni puntualment, la capacitat de marge salarial sobre l’èxit de l’activitat ordinària. La seva economia continua condemnada a la tirania d’unes despeses tan brutals com inexplicables i pel llast d’operacions fantasma com la de Barça Studios i ara la dels seients VIP.
“Que surtin i que activin polèmiques d’aquest tipus no és per casualitat. És una temptativa més de desestabilitzar el nostre equip. A vegades tinc la sensació que el que no ens poden guanyar en el camp ens l’intenten guanyar en els despatxos i com a president del Barça això no ho puc permetre. Continuaré defensant els interessos del nostre club, en defensa dels nostres socis i aficionats. El club respondrà una vegada els serveis jurídics hagin analitzat a fons l’escrit de LaLiga. Contestarem de la forma més contundent i necessària en defensa dels interessos del FC Barcelona. Fa tres mesos que ja vaig dir que les inscripcions d’Olmo i Pau Víctor s’havien fet correctament i que havíem complert tots i cadascun dels requisits exigits per la RFEF i per LaLiga. I això continua vigent”, va clamar Laporta davant micros i càmeres en un intent per posar el focus no se sap bé on, perquè tampoc va citar ni a Javier Tebas ni a LaLiga ni a ningú.
Clarament, Laporta intentava una jugada mediàtica preventiva davant la possibilitat que avui mateix, o demà a tot estirar, el CSD resolgui sobre la llicència de Dani Olmo i de Pau Víctor que el president blaugrana no ha estat encara capaç de cobrir amb joc net financer des d’agost passat en una gestió impresentable, patètica i vergonyosa.
L’histrionisme i la perversió del seu discurs radica en aquesta espècie de denúncia contra qui “vol desestabilitzar-nos”, quan ha estat el mateix auditor del Barça, contractat i pagat per Laporta, Crowe Royal, qui li ha plantat a LaLiga un informe d’estats financers a 31 de desembre del 2024 en el qual, a diferència del que Laporta havia defensat davant la mateixa patronal i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) -també davant els socis i l’opinió pública- no ha admès ni comptabilitzat l’operació dels seients VIP per 100 milions de benefici net.
Dit d’una altra manera: ha estat el mateix Barça, Laporta per elevació i el seu auditor per delegació, qui ha admès que l’informe d’auditoria, lliurat el 3 de gener a LaLiga i signat per un despatx molt menor i desconegut, almenys fins avui, Abauding SL, que LaLiga denunciarà davant Institut de Comptabilitat i Auditories de Comptes (ICAC), donava validesa a una operació comptablement irregular de ni més ni menys que de 100 milions, se sospita que de manera conscient i premeditada o bé forçada per Laporta qui sap sota quines circumstàncies i condicions tret que enigmàtic i auditor Abauding SL faci pública la seva versió dels fets.
El Barça, així doncs, li va lliurar a LaLiga un informe d’auditoria que ha resultat no ser lícit ni presentable segons Crowe Royal, que formalment ha estat designat per la mateixa junta per substituir a Grant Thornton com a auditor del FC Barcelona i que s’ha negat a contemplar la jugada matussera de Laporta amb New Era Visionary Group com una operació de 100 milions de superàvit. Fet que ha provocat la lògica reacció de LaLiga d’aclarir la situació del joc net financer del Barça, això sí, a costa de destapar que el president blaugrana va recórrer al gener a un auditor furtiu per a arrencar-li al CSD una cautelar no menys controvertida.
Laporta, en la seva desesperació, s’ha assenyalat a si mateix amb aquestes declaracions mentre que LaLiga, condescendent, ho ha fet contra Abauding SL, intentant evitar un mal reputacional encara pitjor contra l’únic culpable d’aquest nou escàndol que, sobretot, pot cristal·litzar a curt termini en què el CSD es replantegi els arguments de la cautelar sobre Olmo i Pau Víctor.
Si no és així, els clubs ja saben que si no disposen de marge salarial per fitxar un jugador poden recórrer al CSD per a inscriure’l sobre la base que els futbolistes tenen dret a exercir la seva professió, com defensa el CSD, per sobre de la normativa del control econòmic que li exigeix el mateix Govern a LaLiga i que els mateixos clubs i la RFEF han acceptat com a marc regulador.
L’altra conseqüència d’aquesta resta de 100 milions al joc net de Laporta, que si els va tenir en un moment donat va ser amb ardits al marge de llei, és que se li complica encara més retenir a Lamine Yamal a partir de l’1 de juliol pròxim. I molt.
