La Sindicatura de Comptes creu que el sistema de finançament ha de preveure els canvis de cicles econòmics. El síndic major, Miquel Salazar, ha explicat al Parlament que el seu informe sobre el deute públic de la Generalitat entre 2002 i 2022, constata que el deute de la Generalitat es va disparar a causa de la crisi econòmica de 2008 i l’infrafinançament del sistema acordat el 2009.
D’aquesta manera, una de les principals conclusions és que una part significativa de l’endeutament de Catalunya és a causa de la insuficiència financera col·lectiva soferta per les comunitats autònomes de règim comú al final del boom immobiliari i durant els anys de la crisi iniciada el 2008.
Segons quina sigui la referència considerada per valorar els recursos que s’haurien d’haver garantit, l’infrafinançament sofert representaria entre un 26,99% i un 39,72% del deute de Catalunya de l’exercici 2022, tenint en compte les despeses financeres que se’n deriven. Això representa un dèficit de 6.273 milions d’euros a 33.571 milions, depenent de l’escenari que es contempli.
El primer seria l’infrafinançament relatiu respecte al finançament normatiu per habitant ajustat de la mitjana de les comunitats de règim comú. El segon escenari seria la compensació dels efectes recaptatoris de leș modificacions a l’alça del IVA i dels impostos especials. L’escenari tres seria l’infrafinançament derivat de la caiguda d’ingressos un cop es va aprovar el sistema de finançament de 2009. Finalment, l’ultim dels escenaris és la no cobertura de les necesitats de finançament pactades quan es va aprovar el sistema de 2009.
Salazar ha recomenat que el futur sistema de finançament autonòmic assumeixi els cicles econòmics variables, amb creixements i decreixements, per la qual cosa tingui previst la caiguda d’ingressos, la qual cosa evitaria endeutaments excessius.
El deute de Catalunya que pugui associar-se a un problema d’infrafinançament relatiu, en comparació amb la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, no és d’un import comparable al derivat de l’infrafinançament col·lectiu.
Si se’n fa l’estimació comparant la recaptació normativa per habitant de Catalunya en el sistema de finançament de 2002 i el de 2009 amb la mitjana de les comunitats, la insuficiència relativa que hauria existit en el període 2002-2022 representaria un 7,42% del total de l’endeutament del 2022.
Malgrat que el finançament de Catalunya és molt similar al de la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, els seus recursos estan clarament per sota dels de 7 comunitats que tenen una capacitat tributària menor que Catalunya.
Segons ha explicat el síndic major, aquestes es van beneficiar de rebre els traspassos de competències en millors condicions que Catalunya, de manera que no es compleix el criteri anomenat d’ordinalitat entès com que, encara que els recursos s’anivellin, no s’alteri l’ordre que deriva de la capacitat tributària, de manera que cap comunitat rebi menys per habitant que cap altra la contribució de la qual hagi estat menor.
L’infrafinançament col·lectiu sofert per les comunitats és conseqüència de la combinació de 2 problemes presents en el disseny del sistema de finançament de 2009.
El primer d’aquests problemes és la insuficient autonomia fiscal de les hisendes autonòmiques en l’àmbit dels impostos indirectes que les fa dependents de les decisions de l’Estat per donar resposta a caigudes de recursos com les de la crisi del 2008. Quan aquestes decisions no garanteixen la suficiència de recursos, el risc de dèficit i endeutament de les comunitats augmenta.
El segon problema és que el model de finançament no defineix els recursos que cal garantir per mantenir un nivell de despesa estable, per unitat de necessitat, en els serveis públics fonamentals que presten les comunitats.
