El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i el Parlament Europeu han coincidit a fer públics els seus últims informes demoscòpics sobre Catalunya i la Unió Europea, respectivament. Aquests dos estudis –el Baròmetre i l’Eurobaròmetre– es complementen i ens ofereixen una bona radiografia de la nostra realitat, a l’inici de l’any 25 del segle XXI.
Val a dir que es tracta de dues mostres potents i altament representatives. Per a l’elaboració del Baròmetre van ser enquestades 2.000 persones de manera presencial, i l’Eurobaròmetre recull l’opinió de 26.354 ciutadans dels 27 països comunitaris.
Del Baròmetre del CEO, destaco que el suport a la secessió de Catalunya d’Espanya cau al seu punt més baix des del 2015: 38% a favor i 54% en contra. La fórmula majoritària per modular la relació entre Catalunya i Espanya és l’actual, de comunitat autònoma (36%), i la proposta federal ja assoleix un significatiu 22%.
Aquest “gap” del 16% entre contraris i partidaris de la independència fa que el fantasma de la secessió s’allunyi definitivament del nostre escenari col·lectiu. L’intent de traslladar al present i reviure, en clau política, uns fets i unes circumstàncies que estan en el pou de la història (la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, les guerres carlines, la Guerra Civil…) era una distopia condemnada, de bell antuvi, al fracàs, com així ha passat, malgrat l’intens bombardeig mediàtic i propagandístic -pagat amb el malbaratament d’ingents recursos públics- als quals hem estat sotmesos els catalans en els últims anys.
També m’ha cridat l’atenció que el 70% dels enquestats pel CEO consideren que els partits tenen l’obligació, malgrat les diferències, de pactar els pressupostos. D’una manera absolutament irresponsable i incomprensible, Junts, ERC i Comuns s’han negat a aprovar els comptes del 2025 de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’únic objectiu de fer la guitza a Salvador Illa i a Jaume Collboni. Els reals damnificats per aquesta rebequeria infantil són els ciutadans, les empreses i les entitats que són els destinataris finals d’aquests pressupostos.
Malgrat aquest estúpid boicot, Salvador Illa pot estar content: la seva gestió mereix l’aprovació del 62%, la puntuació més alta que rep un president de la Generalitat en els últims deu anys. La profunda implicació i l’altíssim ritme de treball que exigeix el president Illa als seus col·laboradors és una novetat que sorprèn positivament a tots els qui mantenen relació amb l’administració catalana i aquesta dedicació ja és percebuda i valorada per la població.
Per contra, el president nord-americà, Donald Trump, suscita un rebuig del 77%, a la vegada que els partidaris de fer un cordó sanitari a l’extrema dreta sumen el 52% dels catalans enquestats. Que no s’equivoqui Junts x Catalunya, el principal partit de l’oposició: amb l’extrema dreta, que aquí representa Aliança Catalana, no s’hi negocia ni se li dona marge de joc, com ha fet a Ripoll. D’aquesta ambigüitat, com reflecteix el CEO, només se n’acaba beneficiant la formació de Sílvia Orriols, mentre que la de Carles Puigdemont n’és la gran perdedora.
El món, la Unió Europea, Ibèria i Catalunya afrontem un gran perill, sense parió des de la II Guerra Mundial. El multimilionari egòlatra que ocupa la Casa Blanca té una visió absolutament distorsionada de la humanitat i, des del seu profund menyspreu i analfabetisme, ha engegat una operació de desestabilització planetària que, si no reaccionem amb intel·ligència i fermesa, ens menarà al desastre col·lectiu.
Els Estats Units representen menys del 5% de la població mundial, però han aconseguit que la seva moneda i la seva força militar siguin les més puixants. Amb la seva agressió aranzelària, Donald Trump pretén que els països amics -entre els quals, fins ara s’hi comptaven els de la Unió Europea, Japó, Canadà…- i els que considera enemics passin a ser vassalls i això és, senzillament, inadmissible. Som al segle XXI, no a l’Edat Mitjana!
Ja que Donald Trump ens ha declarat unilateralment la guerra, cal que la Unió Europea, la Xina i l’Índia -les tres potències més afectades per aquest insòlit càstig a les seves economies- ho aprofitem per intensificar els nostres llaços comercials, juntament amb l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. L’aïllacionisme i l’autarquia que vol aplicar Donald Trump al seu país tindrà unes conseqüències dramàtiques per a la societat nord-americana, que, espero, acabi plantant cara i revoltant-se contra aquest imbècil prepotent que han instal·lat a la Casa Blanca.
D’entrada, cal emprendre i organitzar un boicot contra les marques de consum més emblemàtiques “made in USA” (Tesla, Coca-Cola, Nike, Starbucks, McDonalds…) per ensenyar les dents i fer entendre als Estats Units el valor de la llibertat i del respecte als drets humans. Conquerir la democràcia i l’Estat del benestar ha costat el sacrifici de milions d’avantpassats i Donald Trump no impedirà el progrés cap a una societat humana més fraternal, justa i igualitària.
L’Eurobaròmetre, per la seva banda, reflecteix la bona salut que, contra els clixés que se’ns vénen sovint, té el projecte comunitari. El 74% dels ciutadans considera que ha estat beneficiós que el seu país formi part de la Unió Europea, i el 66% opina que cal enfortir-la per fer front a les crisis globals i als riscos de seguretat, com els que ara se’ns plantegen.
Hi ha motius per a l’esperança: el 93% és partidari d’estrènyer la unitat entre els països europeus –la xifra més alta des del 1989– i que cal dotar de més competències el Parlament Europeu (62%) i de més recursos la Comissió Europea (76%). L’estrambòtica aliança entre Donald Trump i Vladímir Putin constitueix una amenaça certa per a la pau i la integritat del territori europeu, a la qual hem de respondre amb un sistema de defensa reforçat. L’únic camí és la col·laboració, la complicitat i la unitat entre els 450 milions de ciutadans comunitaris, els 60 milions d’ibèrics i els 8 milions de catalans.
Ho diuen el CEO i l’Eurobaròmetre: Així som, això volem, per això lliuitem.
