Quan sembla que la irracionalitat és el suport de la realitat global en què ens trobem immersos i sentim ànsia d’un futur millor, cal insistir en la necessitat de conèixer el passat per procurar-nos el futur que desitgem. Cal RECORDAR.
David Ferrer comença el llibre sobre la massacre d’Oradour sur Glane, poble de la Nouvelle-Aquitanie, contraposant, amb el crit “recorda” l’eufemisme nazi “nit i boira”. Una consigna que pretenia enfonsar en l’oblit els crims, els criminals i l’existència de víctimes, tal com si fos una cruel expropiació de la memòria. Com un inútil intent d’escapar de l’atrocitat d’aquests actes criminals, per eludir-ne la responsabilitat i fer impossible la justa reparació a les víctimes. Es per això que sempre ens cal “recordar”.
Malauradament, entre molts altres fets, recordar el dissabte 10 de juny de 1940, quan a dos quarts de quatre de la tarda del dia després del desembarcament de Normandia, la 2ª Divisió Blindada Das Reich de l’exercit alemany en retirada arriba a Oradour sur Glane i comença una cruel venjança. Tots els homes, uns 200, només 5 van poder escapar, son detinguts, torturats, metrallats i després cremats. A centenars de dones i nens els tanquen a l’església del poble, són metrallats i després coberts de fustes i palla cremen als vius i als morts. Quatre hores mes tard 650 persones havien mort, 19 eren exiliats espanyols, dos d’ells de 10 mesos de vida. El poble va ser cremat i destruït. És una de les cruels venjances de la forces del Reich que cal “recordar”. Recordar el 27 de maig de 1942. Un atemptat de la resistència txeca provoca la mort de Reinhard Heydrich, comandament de les SS. El 10 de juny els alemanys rodegen Lidice, un poble al nord-oest de Praga. El mateix dia detenen i moren metrallats 184 homes. 272 dones i nens son traslladats al camp d’extermini de Chelmno on moren gasejats, 7 nens son entregats a famílies dels SS. El poble també va ser dinamitat, cremat i les runes retirades detinguts dels camps d’extermini. Va desaparèixer qualsevol rastre del poble. Les SS ho van filmar i projectar pels pobles com advertència. L’any 1949 es va convertir l’antiga ubicació de Lidice en un gran jardí de roses procedents de tot el mon. Sota dels rosers, en el memorial es projecta contínuament la pel·lícula de les SS. Una altra vegada la venjança criminal.
El dia 7 d’octubre de 2023 Hamàs llença un atac terrorífic sobre Israel en el que 1.200 persones civils son assassinades i 240 preses com hostatges. Quinze mesos després la cruel venjança endegada pel govern d’Israel deixa a Gaza una massacre de 47.498 víctimes mortals, 111.592 ferits i 11.000 desapareguts, 4.889 famílies de les que en queda 1 sol membre i 2.089 famílies completament desaparegudes. I els crims guerra segueixen, així el dilluns 17 de març 400 civils moren a Gaza, dels que 130 son nens, deixant més de 600 ferits. “Recorda”, l’oblit potser complicitat.
Mentre amb conductes inhumanes el govern Trump autoritza matances i planeja criminals deportacions, el govern de Netanyahu executa insofribles crims de guerra i el sòrdid gendre del gran patró juga a fer complexes hotelers sobre les tombes de les víctimes, en un cementiri que el sogre ha batejat com la nova Riviera.
Davant aquesta deshumanització en la que uns s’hi posen de perfil i altres, molt entusiastes, sospiren per un lloc en el previst i monstruós ressort. Potser cal fer com la “gent del llibre” a “Fahrenheit 451” de François Truffaut, més a més de conservar el record dels llibres, emular-la amb el “record” de les conductes criminals i protegir-se dels efectes anestèsics dels bombardejos d’imatges. Luís Gago a El País del 23 de març ens porta a les paraules de Luís Cernuda al poema 1936: “Recorda-ho tu i recorda-ho als altres”. Sense aquest equipatge la construcció d’un mon millor i mes just serà més feixuc i difícil.
