El president del PPC, Alejandro Fernández, creu que totes les direccions nacionals del PP, sense excepció, fan de trituradores dels líders del partit a Catalunya. “Des que algú assumeix la presidència del PPC, s’organitza una pinça per preparar la seva imminent substitució”, critica Fernández al seu primer llibre, A calzón quitao, (La esfera de los libros) que es publica aquest dimecres.
El dirigent titlla aquesta estratègia de “suïcida” i diu que ala seu central del partit al carrer Gènova de Madrid “defenestra els líders del PPC facin el que facin”. Al volum, també retreu “l’obsessió” de Madrid per “trobar un unicorn moderat” a Junts i rebutja la nostàlgia del Pacte del Majestic. “Aliança empeny Junts a una major radicalitat. No podem pactar amb qui vol destruir Espanya”, diu.
El llibre, que ha sortit a la venda aquest dimecres i que es presentarà el pròxim 14 d’abril a Barcelona, se centra en tres grans temes: els problemes “operatius” del PP per ser una alternativa a Catalunya, la “necessària reforma constitucional” per protegir la unitat nacional, i la importància de combatre les tesis independentistes per evitar que es “desmunti l’Estat a còmodes terminis” amb el suport dels socialistes, segons denuncia.
Majordoms de Gènova
Sobre la primera qüestió, el president del PPC carrega contra l’estratègia que han fet servir “totes les direccions” del PP amb els populars catalans, centrada en “les tuteles i les batzegades”. “La direcció nacional ho imposa tot: candidatures, missatges, projectes. Si surt bé, és gràcies a la seva genialitat. Si no, és culpa del tutelat. Se’l substitueix i a començar de nou”, critica Fernández.
De fet, retreu que la fórmula que utilitzen les direccions nacionals és sempre la mateixa. “Fonts de Gènova i del PP català sospesen els noms d’una persona per a substituir al president. És igual el que les bases del partit a Catalunya hagin votat, es tracta d’una estratègia reiteradament suïcida de les direccions nacionals”, explica.
Per a Fernández, aquesta estratègia, emprada durant “gairebé quatre dècades”, és la que ha “atropellat” el PPC. “Si la societat catalana percep que els líders del PPC som uns ‘peleles’ sense personalitat pròpia i que només hi som per recollir a l’aeroport als que manen de veritat, la societat catalana mai confiarà en nosaltres”, alerta.
El líder del PPC admet que la seva relació amb els òrgans de poder del partit “mai ha estat idíl·lica”, ja que aquests tenen “interioritzat” que els dirigents populars catalans “només existeixen per fer de majordoms” de Gènova. “Però em nego a assumir aquest escenari, no l’acceptaré mai”, apunta Fernández, que agrega que “mai callarà” davant el que considera injust.
Fernández insisteix que aquesta “defenestració política” l’han patit la majoria dels presidents del PPC, com Aleix Vidal-Quadras, o Josep Piqué, i d’alguns dels seus homòlegs al País Basc, com Alfonso Alonso o Borja Sémper. “A cas els dirigents populars catalans i bascs som babaus? O potser simplement aspirem a tenir líders sense tuteles?” es qüestiona.
Així, avisa que aquest fenomen ha provocat “la degradació progressiva” dels populars a Catalunya i que els impossibilita organitzar un projecte ambiciós, ja que, al final, tot “s’acabarà decidint des de fora”. Amb tot, adverteix que cal aturar aquesta estratègia o la recuperació que ha experimentat el PPC el darrer cicle electoral serà “un miratge”.
Procés espanyol
Al volum, Fernández també dedica part de les pàgines a parlar del procés independentista. El líder denuncia que dies abans del referèndum del 1-O va defensar, davant l’aleshores vicepresidenta del Govern de Mariano Rajoy, Soraya Saénz de Santamaría, que calia posar-se “en el pitjor dels escenaris” perquè els independentistes s’atreviren a fer la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), i que aquesta li va respondre que li mancava “perspectiva”.
“Em continua semblant increïble que poguessin creure que amb diàleg es podia frenar als independentistes, perquè es veia clarament la seva determinació de saltar-se totes les lleis possibles”, reitera Fernández, que també condemna que el discurs oficial de l’executiu espanyol fos que “no s’havia produït cap referèndum”. “No havia vist mai les nostres bases tan enfonsades”, reflexiona.
Ara bé, deu anys després d’aquest moment, el líder del PPC avisa que “el separatisme ni perdona ni oblida” i que tard o d’hora exigirà el mateix que aleshores. Fernández reconeix que ara mateix a ERC i Junts “no els convé un referèndum immediat perquè el perdrien de golejada”, però que “estan assentant les bases per convocar-lo amb un ambient més propici”.
En aquest sentit, Fernández culpa el PSOE i el PSC de ser partícips d’aquesta situació i de portar a terme un “procés espanyol”, que, segons apunta, té com a objectiu canviar la forma de l’Estat cap a una “confederació asimètrica i plurinacional”. “El procés espanyol és més perillós que el primer, perquè té una aparença democràtica i perquè inclou a tots els socis de Sánchez”, sosté.
Major radicalitat de Junts
Precisament, per la possibilitat que l’independentisme reneixi en un temps, Fernández s’oposa a qualsevol mena d’acord amb Junts. El líder del PPC relata que després de les eleccions generals del 2023 , la seva posició va ser clara: rebutjar qualsevol conversa amb els de Puigdemont. Un punt de vista que el va portar, tal com expressa, a “setmanes tremendament dures” al partit, que “quasi li costen el càrrec”.
“Corria la ridícula teoria que no negociaven amb el malèfic Puigdemont, sinó amb una mena de Junts bo i moderat que apartaria del lideratge al de Waterloo. Però no només continuen dirigits per ell, sinó que la pressió d’Aliança Catalana els empeny a una major radicalitat, com s’està demostrant“, subratlla. “No som nosaltres els que hem de canviar per seduir Junts, són ells els que han de canviar per acceptar les regles del joc democràtic. I dubto que ho facin”, afirma el dirigent popular.
També sobre les darreres eleccions generals, Fernández admet que va ser “un error” que el PP acceptés durant la campanya “la demonització” de Vox. “Si nosaltres mateixos acceptem que pactar amb Vox suposa una amenaça per als drets, és evident que contribuïm a mobilitzar una part de l’electorat preocupat per aquestes qüestions”. Alhora, lamenta que el partit d’Abascal estigui “més obsessionat amb substituir el PP que en fer fora Sánchez”.
Reforma constitucional
Finalment, i amb la voluntat de construir una alternativa a “l’assumpció del PSOE i el PSC del programa del nacionalisme” Fernández proposa una reforma constitucional per blindar l’Estat de les autonomies. “La meva adhesió a la Constitució és innegable, però toca reformar-la”, assegura el líder del PPC. En concret, planteja modificar la Carta Magna perquè les competències de les comunitats siguin “més clares”, per garantir que l’Administració no estigui “quadruplicada” o per blindar les primàries reals als partits, entre altres qüestions.
Fernández reitera que el PSC “no és ni serà un partit constitucionalista” i que cal assumir aquesta realitat per adaptar-se al que vindrà. “L’única incògnita és fins on estaran disposats a retòrcer la legalitat per a mantenir-se al poder”, es pregunta Fernández, que els alerta que “assumir suaument el xantatge dels agressors que violen la llei porta, més aviat que tard, a envalentir als qui desafien l’ordenament jurídic”.
