El més absolut reflex del menyspreu cap al soci del Barça per part de Joan Laporta i de la seva junta directiva és que la vista oral de la demanda per l’incompliment assembleari del préstec per a l’Espai Barça no se celebrarà fins al 18 de febrer de 2026.
Aquesta és la petita victòria legal d’un soci del FC Barcelona, Ignasi Prat, un sol soci, agosarat i independent, a qui un tribunal de primera instància ha acceptat una reclamació que, no obstant l’enunciat, no resoldrà realment si Laporta es va passar pel folre l’obligació, segons el referèndum de 2021, de construir la totalitat de l’Espai Barça -i no únicament la reforma del Spotify- amb el límit de préstec de 1.500 milions autoritzats assembleàriament primer i ratificat després mitjançant una consulta telemàtica. La veritable pretensió de la causa que veurà el jutjat finalment d’aquí a gairebé un any i gairebé cinc anys després de l’aprovació de la proposta directiva és si és punible la conducta i l’actitud de la junta directiva de Laporta, que no ha atès ni respost per cap dels canals interns (Comissió de Disciplina, Comissió d’Ètica i Transparència, Comissió Econòmica, Compliance Officer i la mateixa junta) els escrits i diligències del soci Ignasi Prat esgotant tots els recursos formals i estatutaris previstos i reconeguts d’interpel·lació i control de les actuacions de la junta de Laporta.
Dit d’una altra manera, la directiva ha ignorat i menystingut olímpicament a un soci que, en el seu dret legítim, havia demanat explicacions i denunciat que, enfront de l’acord de l’assemblea de 2021 en relació amb el finançament i abast de l’Espai Barça, la publicació del Fons de Titulització incomplia diversos dels paràmetres quant a la disposició i destí del préstec. Bàsicament, que la reforma de l’estadi consumirà els 1.500 milions, havent prescindit de la resta de l’Espai Barça, és a dir el conjunt arquitectònic del nou Palau Blaugrana i del Campus Barça.
La directiva de Laporta, a la vista de les proves aportades pel demandant, ha actuat com si res, com si cap soci i menys un element aïllat, tingués dret a preguntar, a saber i a ser atès com el que és, el propietari del club. El jutge ha estimat que hi ha cas, indicis sobrats d’aquesta insolència i menfotisme per part d’una directiva que ha tirat a la paperera o deixat oblidats en un calaix els escrits i els burofaxos d’un soci que, des de l’anàlisi objectiva del contingut del Fons de Titulització, que no deixa de ser el contracte entre el FC Barcelona i Goldman Sachs per a l’administració d’un crèdit amb una devolució que rondarà els 3.000 milions, ha detectat deficiències en relació amb l’autorització assembleària que hauria de ser d’obligat compliment.
No serà aquesta vista oral la que determini si, com és notori i públic, Laporta i la seva junta permetran que Limak i els interessos es mengin sencer el préstec dels 1.500 milions. La sala se centrarà primerament a aclarir per què no s’han seguit els protocols d’atenció al soci i de suport, respecte i aplicació dels seus drets, molt possiblement permetent que una certa documentació que Laporta creu que ha de ser confidencial sigui exposada i contrastada en benefici dels aclariments als quals el soci té, per llei, l’obligació de conèixer, ja que per a això ha delegat la gestió en una junta directiva.
Aquest vessant del judici és interessant perquè, efectivament, a l’exigència del jutge de l’aportació probatòria per part de la junta, els advocats del club han exigit al demandant plenes garanties de confidencialitat en la mateixa línia adoptada per Laporta cada vegada en un ventall més gran de la seva gestió.
Per desgràcia per al Barça, sempre que el president s’ha acollit a aquesta empara tan poc justificat del secret administratiu, al final els detalls i els misteris no sols s’han acabat coneixent, sinó que han posat al descobert males arts, negocis sospitosos i més opacitat que una altra cosa.
Sobre l’Espai Barça existeix documentació que els socis no poden conèixer? Guarda relació amb Limak, amb Goldman Sachs o amb les empreses de la direcció d’obra…? Encertadament, el soci Ignasi Prat l’ha reclamat i l’anuència del jutge ha posat en tensió a la junta i a alguns executius que hauran de comparèixer en el judici per a respondre d’algunes coses.
Una altra conseqüència col·lateral curiosa radica en el fet que, segons la directiva de Laporta, del seu relat oficialista, per a quan se celebri la vista oral al febrer de l’any pròxim ja s’estarà construint el nou Palau. Arribat aquest moment, el jutge també podrà comprovar, com ja han après molts socis, que la paraula, les promeses i les ‘veritats’ d’aquesta directiva són directament un conjunt continuat de falsedats des de 2021.
