Un altre problema amb l’auditor amenaça d’enterbolir de nou aquesta imatge dels comptes de Joan Laporta, permanentment sota la sospita, borrosos i controvertits des del mateix moment en que el president del Barça va guanyar les eleccions el març de 2021 sota la promesa de “tornar-ho a fer”. Si amb aquesta afirmació s’entenia que podia signar de nou uns resultats econòmics, financers i patrimonials espantosos, la veritat és que, almenys en aquest sentit, ha complert amb aquesta expectativa electoral.
Pot ser que fins i tot massa, perquè ara resulta que després de deixar en el camí dues empreses auditores, Ernst & Young i Grant Thornton, perquè es van negar a refer els seus informes a la carta i a conveniència dels desitjos i interessos personals del president, s’hagi topat amb què el tercer auditor, el suplent del suplent, Crowe Global, també comença a mostrar reticència al fet que els seus experts i professionals siguin teledirigits i obligats, per la necessitat d’adaptar els balanços al relat laportista de cara al soci, a desdibuixar la realitat dels comptes blaugrana.
Abans del 31 de març, Crowe Global, ha d’emetre un primer informe sobre el transcurs de la temporada perquè el FC Barcelona acrediti davant LaLiga el compliment o les desviacions sobre els pressupostos i el rigor del pla de tresoreria acordat amb la patronal, si vol mantenir el seu actual estatus d’estabilitat en el marge salarial i poder operar sense haver excedit el joc net financer en l’ajust, els fitxatges i les operacions de mercat a l’estiu.
Informacions confirmades des de dins de la mateixa junta de Laporta han confirmat, en aquest sentit, que existeixen substancials discrepàncies amb el nou auditor sobre la comptabilitat de l’operació clau del gener passat per a la cessió de drets sobre més de 300 seients VIP a New Era Visionary Group (NEVG), una més que estranya i enigmàtica societat d’un dels Emirats Àrabs amb menys transparència mercantil i fiscal. Ho ha revelat el programa Què t’hi jugues? de la SER apuntant que Crowe Royal no accepta, en principi, assentar com un ingrés net de 100 milions per a aquesta temporada aquesta espècie de revenda de seients de luxe durant 30 anys, operació de la qual Laporta ha acreditat com a ingrés fefaent 28 milions de 72 milions, a més de 30 milions d’uns altres més de 100 seients a un fons d’inversió de Qatar, aquest completament al marge de l’opacitat i els recels de New Era Visionary Group.
Crowe Royal sosté que el producte sobre el qual s’ha tancat la transacció encara no pot considerar-se un actiu en si mateix perquè les obres i el lliurament del nou Spotify acabat no s’ha realitzat encara i, a més, serà Goldman Sachs en el seu moment qui ajusti realment la distribució dels ingressos de l’explotació de la nova instal·lació, inicialment sota el criteri de preservar per a la devolució del préstec la meitat de la facturació.
Per tant, és possible que només sobre la base d’aquesta circumstància, prevista i recollida en el fons de titulització subscrit entre Laporta i Goldman Sachs juntament amb 19 inversors, la porció directament susceptible de ser aportada com a marge salarial es vegi reduïda a la meitat sense que s’hagi descartat, fins i tot, que Crowe Royal es plantegi diferir l’ingrés pels anys de contracte, com sembla que hauria de ser des d’una òptica de major puresa i rigor financer.
La mesura no afectaria la tresoreria, però sí que tindria un impacte terrible en el marge salarial del Barça de Laporta, que tornaria a estar excedit a partir de l’1 de juliol, posant de debò en perill els fitxatges de l’estiu, sobretot el nou contracte de Lamine Yamal, ja que per a la jove estrella barcelonista el curs 2025-26 és l’últim del seu actual compromís contractual amb el FC Barcelona. En situació de falta de joc net financer, Laporta no tindria una altra sortida que vendre jugadors, desfer-se de més patrimoni o plantejar-se la cessió d’actius extraordinaris, si bé aquesta possibilitat, com resulta evident, se li està complicant cada dia més.
Aquest no seria, d’altra banda, l’únic desacord entre Laporta i Crowe Royal, perquè el nou auditor tampoc veu clara la maniobra envolupant amb la qual el president pretén camuflar la pèrdua de valor real de Barça Vision (Bridgeburg Invest) que ja va ser reflectida pel seu antecessor, Grant Thornton, en forma d’excepció en el seu últim informe d’auditoria després del qual, per culpa de l’empipament de Laporta, el Barça no li va renovar el contracte.
El problema continua sent que com la frustrada -o més aviat falsa, imaginària i espectral- venda de Barça Studios ja s’ha convertit en una operació d’ampli coneixement públic, cap auditor està disposat a acceptar el camuflatge que proposa ara Laporta -per a evitar noves pèrdues de 150 milions al tancament d’aquesta temporada- a costa del seu prestigi, la seriositat i el rigor que ha d’acreditar en un sector on la imatge i el reconeixement professional són la base de l’èxit.
Les diferències amb el nouvingut Crowe Royal han permès saber que si LaLiga va atendre en el seu moment computar l’operació Olmo per 100 milions va ser perquè un quart auditor, que estava de pas i del qual no ha transcendit la identitat, va enviar un informe aprovatori que ara Crowe Royal no vol assumir, almenys de moment.
És un mal símptoma, el pitjor, que els auditors de Laporta continuïn tocant el dos, desapareixent o deixant entreveure que en el Barça els paranys i els trucs financers són el pa de cada dia.
