Carles Puigdemont s’ha reinventat una altra vegada, mentre espera que el Tribunal Constitucional li validi l’aplicació de la llei d’amnistia que li ha de permetre tornar a casa. Ha abandonat el lideratge de la causa independentista i ara es dedica a administrar els set escons que té Junts x Catalunya al Congrés dels Diputats i que són claus per mantenir la governabilitat de Pedro Sánchez.
Les seves habilitats com a negociador no són gaire brillants. Entre altres coses, perquè Pedro Sánchez també depèn dels vots d’ERC, Sumar, Podem, PNB, Bildu i BNG, i passa sovint que els acords que el president de Junts assoleix amb el PSOE, i que ven mediàticament amb grans escarafalls, es queden al calaix per manca de suport parlamentari suficient. En canvi, ho té més fàcil a l’hora de col·locar persones de l’entorn de Junts en càrrecs ben remunerats d’empreses públiques o semipúbliques espanyoles.
D’aquesta manera, Pere Soler (exdirector general dels Mossos l’1-O) és conseller de la CNMC; Eduard Gràcia, de Renfe; Elena Massot, d’Enagás; i Miquel Calçada, d’RTVE. També ha aconseguit que la seva esposa renovi el contracte amb la TV de la Diputació de Barcelona.
