Arriba l’hora de la veritat del cas Olmo, pendent que el Consell Superior d’Esports (CSD) determini si el futbolista pot continuar vestint la samarreta de Barça o bé se li retira la cobertura política que li va ser atorgada per la principal autoritat esportiva espanyola. Joan Laporta va fitxar Dani Olmo l’estiu passat sense marge salarial suficient i el futbolista ver ser víctima de la reincident malaptesa i supèrbia del president blaugrana el 31 de desembre passat, quan no va poder acreditar davant la Lliga la solvència del segon pagador d’aquesta estranya i sospitosa venda de seients VIP -un dret de comercialització per ser exactes-. Aquella decisió del CSD va desautoritzar LaLiga i la Federació Espanyola (RFEF) en l’acompliment capital de les seves funcions reguladores com a únics organismes validats per emetre les llicències de futbol professional en l’estricte exercici i compliment d’atribucions.
El principal, per part de LaLiga, aplicar un criteri de control econòmic aprovat pels mateixos clubs associats amb la finalitat de no gastar els diners que no tenen i evitar, com ja ha fet Laporta dues vegades, vendre actius i patrimoni fantasmagòricament en operacions enganyoses per generar marge salarial que a l’hora de la veritat ha resultat ser només una maniobra d’enginyeria financera.
El CSD s’enfronta, així doncs, a una decisió difícil i susceptible de fer volar pels aires el delicat equilibri entre LaLiga i la RFEF després del final de la cruel guerra entre Javier Tebas i Luis Rubiales, i deixar en lletra morta la solidesa i funcionalitat del conveni entre tots dos organismes que, precisament, s’ha blindat de mutu acord contra ingerències internes i externes per protegir el futbol espanyol de paranys i d’acabar, com altres lligues, amb clubs a la vora de l’abisme financer.
En vigílies de la resolució del cas, que ha de fer-se pública abans del dia 7 d’abril, el CSD s’ha vist en un compromís davant una informació, no negada pel Reial Madrid, que ha revelat la intervenció decisiva, davant el mateix president del CSD, José Manuel Rodríguez Uribes, del president blanc, Florentino Pérez, en favor de la cautelar per al jugador blaugrana.
La informació la va difondre Catalunya Ràdio i li van donar veracitat diversos mitjans especialitzats de Madrid, precisant que el mateix Florentino Pérez va trucar a José Manuel Rodríguez Uribes per demanar-li que li atorgués la cautelaríssima als dos futbolistes afectats, Dani Olmo i Pau Víctor, fent gala d’això davant els directius del Barça, inclòs el president blaugrana Joan Laporta i el mateix Dani Olmo, perquè la decisiva intercessió del president del Reial Madrid s’hauria produït en plena celebració de la Supercopa a Aràbia Saudita.
El resultat sorprenent, si cal donar per fet que el toc de Florentino a Rodríguez Uribes va produir l’efecte desitjat, va ser que Dani Olmo va poder vestir de blaugrana en la final de la Supercopa, resolta a favor del Barça per 5-2.
L’estrany tripijoc d’aquesta actuació del Reial Madrid en una picada d’ullet insospitada, i de ben segur que inapropiada i innecessària per als madridistes, cal buscar-la en el context de l’enfrontament radical de Florentino contra Tebas, en aquest cas per demostrar al president de la patronal que el seu poder personal està per sobre de LaLiga, sent capaç de manejar i decidir, amb una trucada, que un òrgan directament dependent de la Moncloa actuï sota les seves ordres.
En el moment de la cautelaríssima del CSD, que revocava la denegació de les llicències acordada per LaLiga i l’RFEF, es va atribuir a la decisió un pes específic al pacte entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont, que també va contribuir, segons altres fonts, a la rapidesa d’execució d’un organisme que en cap cas és una instància jurídica, sinó sobretot política.
De fet, va sorprendre que en el seu argumentari prioritzés la defensa i l’interès dels futbolistes a poder treballar, que, en tot cas, qui l’havia negat des del primer moment va ser Laporta i no LaLiga ni l’RFEF quan el Barça el va fitxar sense disposar del marge salarial suficient per a inscriure’l. També que la selecció espanyola pogués disposar de tots dos jugadors no sent requisit indispensable la seva inscripció en el FC Barcelona per ser convocat, perquè en el cas de ratificar la denegació de la llicència el 7 de gener passat Dani Olmo hauria quedat lliure per fitxar per un altre club i ser elegible per a l’equip nacional.
Posteriorment, en les al·legacions de LaLiga, l’esmena de la falta de joc net financer per procedir a l’alta federativa que va impedir la tramitació de la seva llicència abans del 31 de desembre, LaLiga ha posat més que en dubte l’origen i la veritable naturalesa dels ingressos des d’una companyia que ja era proveïdora del club en matèria de telecomunicacions, New Era Visionary Group, sense experiència, per cert, ni en el desenvolupament de tecnologies en aquest àmbit i molt menys en la revenda de seients VIP.
El CSD, per tant, es veu ara en la complicada tessitura de ratificar, o no, la seva mesura cautelar tan compulsiva de fa gairebé tres mesos, adoptada sense esperar ni escoltar les al·legacions de LaLiga i de la Federació Espanyola, sobre una sèrie de precedents que poden tenir més a veure amb les telefonades de Carles Puigdemont al president del Govern, i de Florentino Pérez al president del Consell Superior d’Esports, i d’una potinera i poc creïble operació de Laporta, que va presentar un ingrés de 28 milions d’una companyia amb un capital fundacional de 3.000 euros creada no fa ni un any, perquè no podia aportar el que LaLiga li demanava, un certificat de solvència. Impossible en una empresa sense activitat fins a aquell moment.
