Per què s’han enfadat els processistes amb Jordi Basté?

Perquè ha reconegut en una entrevista a El Mundo que es va equivocar el 2017 quan va prendre partit clarament a favor del procés. Jordi Basté va fer aquesta reflexió quan va contestar una pregunta sobre si “la tardor del 2017 va ser una bona època o una mala època”. La seva resposta va ser: “Van ser mesos molt durs. Anaves a dinar amb uns i amb uns altres i et senties… uf! Era fascinant des del punt de vista periodístic, però també era esgotador. Vaig acabar exhaust. A més, molts periodistes ens vam equivocar. M’hauria agradat ser l’àrbitre del partit i no ho vaig ser, vaig ser un jugador més. De fet, crec que no hi va haver cap àrbitre”.

L’entrevistador li va dir que “no es va significar obertament” i Basté va reconèixer que “es podia intuir la meva opinió. Tot el món es va significar, era molt difícil mantenir-se neutral. Recordo que el dia “de autos” vaig demanar en la meva editorial de les vuit del matí que Puigdemont convoqués eleccions i això em va suposar molts problemes amb l’independentisme”. Aquesta afirmació es contradiu amb el que explica Antoni Puigverd al seu llibre “Ocell de bosc”, on assegura que Basté va participar en un dinar amb Carles Puigdemont poc abans que proclamés la independència. En aquest dinar, segons Puigverd, també hi eren Mònica Terribas, Antoni Bassas, Francesc-Marc Àlvaro, Pilar Rahola i ell mateix. Explica que Puigdemont els va demanar com el podien ajudar a proclamar la independència i que ell li va dir que no ho fes. En canvi, la resta de comensals hi estaven a favor, “tot i que algú no va dir res”, diu Puigverd.

A l’entrevista d’El Mundo, el periodista de RAC1 també va afirmar que el procés “està en stand-by. L’independentisme ha perdut una batalla i hi ha una realitat política: ja no és una opció majoritària. El procés està aturat i, pel que intueixo, seguirà així uns anys”.

(Visited 439 times, 1 visits today)

avui destaquem

1 comentari a “Per què s’han enfadat els processistes amb Jordi Basté?”

  1. Creo que “el proces” nos llevó a profundir en la Historia común y en los datos económicos; handicaps de siempre concedidos etc.
    Yo me declaro partidario de la separación ordenada, facilitando acceso a UE, a la subrogación de la deuda que pertoca; nada se doble nacionalidad.. y referéndum. O mejor, como en las familias, “las maletas en la puerta”. Si los que no son partidarios sin tibios… pues que no lo paguemos los demás.
    La esperanza, visto como gobierna el PSC, está agotada. Fagocita empresa estatal, sigue políticas ERC… y la misma opresión lingüística.
    Mejor separados en el marco UE.
    A cascala.

    Respon

Feu un comentari