El panorama de les relacions entre la directiva de Joan Laporta i els sectors més actius o representatius del barcelonisme ha arribat a un extrem de desencantament, tensió i conflicte sense precedents en la història del club. En l’últim partit de l’Eurolliga disputat al Palau Blaugrana, els grups d’animació més representatius i implicats en les seccions, Dracs i Sang Culé, van decidir abandonar les graderies en senyal de protesta per una nova situació de risc i inseguretat davant la presència de centenars d’aficionats de l’equip visitant, el Zalgiris, una vegada més com a resultat de la lliure venda de localitats permesa per la junta, malgrat la normativa que, estrictament la prohibeix i limita a un contingent regulat, controlat i delimitat.
La reiteració d’aquesta pràctica clientelista per la desesperació pels ingressos, les retallades creixents en les àrees poliesportives i l’oportunitat d’uns diners fàcils com el de les aficions visitants ha fet vessar el got de la tolerància de l’afició del Palau i ha provocat una fissura d’extrema gravetat i de conseqüències imprevisibles si el directiu responsable de la secció, Josep Cubells, no és capaç de reconduir una situació mai viscuda de menyspreu, abandó i menfotisme de la junta respecte al sector més identificat i lleial amb els equips del Palau, per on Joan Laporta no es deixa veure des de fa mesos per a evitar ser esbroncat.
A aquesta ruptura de la setmana passada cal afegir el tancament definitiu de la graderia d’animació del primer equip de futbol decretat, com és sabut, després de l’amenaça de clausurar-la si els seus membres no pagaven un deute de 21.000 euros en multes sobre el qual la junta no ha pogut acreditar la seva autoria davant els grups que la integraven. La directiva ja ha resolt la seva desaparició definitiva en l’antic format, pseudoautogestionada, i la substitució per un espai controlat per la directiva amb integrants acuradament seleccionats i instruïts per cantar i cridar les proclames guionitzades des de la junta. Els socis anteriorment pertanyents a la graderia d’animació, o el que quedava de l’original després de l’exili al Lluís Companys, on Laporta va promoure successives reduccions abans de liquidar-la, han iniciat accions administratives preliminars per a la seva reubicació futura a l’Spotify i, si fos necessari, emprendre accions legals després de ser expulsats de Montjuïc, conscients que la veritable raó de la seva expulsió té l’origen únic en els crits contra la llotja en protesta i reivindicació dels drets socials suprimits i calcigats per Laporta.
Aquest mateix procés d’extermini per la via de la coacció i l’autoritarisme l’ha sofert la confederació mundial de penyes, que el 2021 agrupava com a organisme autònom més 140.000 penyistes del FC Barcelona i que avui ha estat reduïda al no-res pràcticament, emmanillada i silenciada per les accions repressives empreses des de la junta de Laporta i per la seva pròpia inhibició i incomprensible camí d’autodestrucció. Laporta, que ja havia acabat el seu primer mandat en guerra contra les penyes, les va engalipar i va enganyar-les en la campanya electoral, a força de demanar-los perdó per la seva actuació en el passat i de prometre, fins i tot, signar un document comprometent-se a complir i respectar el conveni vigent, per expulsar la confederació, tallar l’acord i expulsar físicament a tota l’organització de penyes quan va guanyar les eleccions.
El punyent escenari de la degradació social del Barça de Laporta el completa l’atropellament dels drets de reunió, participació, opinió, interpel·lació, votació, fiscalització i informació. Es visualitza clarament en les assemblees telemàtiques i l’opacitat creixent dels contractes i operacions de risc i d’ingressos anticipats que la directiva de Laporta continua signant sense donar explicacions ni justificar davant els socis, tot emparant-se en clàusules de confidencialitat que en realitat són l’excusa per continuar amagant negocis i actuacions cada vegada més sospitoses d’encobrir interessos i oportunitats de negocis que no sempre semblen coincidir amb les prioritats del FC Barcelona.
En l’exili a Montjuïc, el fenomen del clientelisme, acaparant les millors localitats per a turistes i visitants, i fent-li la vida impossible als socis abonats, ja és un fet consumat i es diria que resignadament acceptat.
El camí cap a un Barça cada vegada més deshumanitzat i no participat pels seus propietaris, els socis, ja és una desbocada carrera coll avall liderada per Laporta, de moment sense que l’oposició i els mateixos socis siguin capaços de frenar-la.
