L’aturada de la Lliga, abans que la temporada determini els límits i les expectatives reals de la segona generació d’or de la Masia, obre al voltant de l’actualitat blaugrana la peculiar oportunitat de conèixer fins a quin punt les querelles per estafa agreujada que se li acumulen al president del Barça, Joan Laporta, s’assenten sobre una base justificada i sobre prou indicis per acabar en un judici oral. O, com afirma el mateix president blaugrana en la seva defensa, si es tracta d’artefactes processals ordits pels demandants, que no poden demostrar una vinculació directa entre els seus problemes amb una frustrada inversió i la seva persona, però que persegueixen notorietat i publicitat a força d’incloure’l en la presumpta estafa de què han estat víctimes.
Més enllà dels detalls del cas, que s’acumulen en els jutjats, la qüestió que afecta i ha d’interessar al Barça -als seus socis, perquè afecta directament la seva butxaca- se centra en si per compensar als afectats, que van invertir en un negoci basat en l’aval, l’experiència i els èxits de Laporta en la seva primera etapa com a president, se’ls va oferir entrar a treballar en el Barça mitjançant contractes simulats. Això és, anar cobrant regularment del FC Barcelona pel temps i el salari calculat sobre el deute exigit encara que sense tenir l’obligació de complir laboralment amb cap compromís.
El documental que s’estrena aquest dimecres al cinema Texas de Barcelona sota el títol Laporta-Gate. El cas Reus 2 s’endinsa en aquesta trama que, si és certa, seria un altre d’aquests escàndols tan propis del laportisme que també degoten i sagnen l’economia del club.
Ara que la veritat promet ser revelada per Andreu Rauet, el periodista que ha aconseguit desentranyar i posar al descobert els bruts i abominables tripijocs i misèries que van envoltar la desaparició del Reus sota la direcció col·legiada de Joan Oliver, exdirector general i home de confiança de Laporta entre el 2008 i el 2010, i fitxatge estrella de la seva campanya electoral del 2015, i del mateix Joan Laporta, Rafael Yuste i Xavier Sala-i-Martin, és moment també que els barcelonistes meditin sobre la possibilitat que s’estigui reproduint en el Barça actual un patró similar al que finalment va posar fi a la vida d’un club català i centenari com el Reus.
El fons de l’assumpte que ha acabat en els tribunals gira al voltant de la compra d’un club xinès per part del Reus que havia de copiar el model del Barça de Guardiola sota la tutela i la infal·lible gestió de Laporta, figura a qui els querellants assenyalen com la persona que, amb el seu prestigi, els convidava a invertir amb plenes garanties d’obtenir un 6% de rendibilitat i la devolució íntegra del capital. Era un negoci segur, segons se’ls va prometre.
Laporta sempre ha negat la seva vinculació en la responsabilitat directa del dia a dia del Reus, però el seu nom i signatura apareixen en documents de CSSB Limited, la societat que havia d’assumir l’explotació, desenvolupament i beneficis desbordants prevists en l’èxit del club xinès, reclam d’un negoci que va arruïnar al Reus en mans de la mateixa estructura que Laporta ha replicat en el Barça, amb Pere Lluís Mellado, Joan Sentelles i Bryan Bachner, a més d’ell mateix al capdavant i, sempre, la companyia de Rafael Yuste.
El milionari guany que havia de produir un club de futbol xinès vindria a ser en el Barça el muntatge trampós i fal·laç després de la venda de Barça Studios amb un reflex comptable de 408 milions d’ingressos, dels quals a l’hora de la veritat només s’han capitalitzat 55 milions i amb matisos, perquè més enllà dels 15 milions de Aramark, sospitosos d’estar més vinculats a la seva concessió de la restauració del nou Espai Barça, poc se sap dels accionistes que encara conserven part de la propietat.
Barça Vision, la marca sobre la qual havia de girar el cabalós negoci promès, havia de cotitzar en borsa amb una capitalització inicial de 1.000 milions i convertir-se, en un altre impresentable i fantasmagòrica profecia de Xavier Sala-i-Martin, en “la mare de totes les palanques”. Als EUA alguns incauts inversors van perdre els seus diners i al Barça la broma ja li ha costat 145 milions de desinversions, traduïda en pèrdues de 91 milions, i l’acomiadament d’un auditor per considerar zero el valor real d’aquesta companyia i exigir el seu reflex en el balanç, amb 208 milions més de pèrdues que continuen amenaçant encara més els fràgils comptes blaugrana.
Contra aquestes querelles d’avui, seqüeles del fracàs en la gestió del Reus, Laporta s’ha defensat fins ara replicant que “aquestes informacions esbiaixades i sense veracitat és un nou episodi de linxament mediàtic per atemptar contra el prestigi personal, la imatge i la reputació del Sr. Joan Laporta, però una vegada més, la veritat s’imposarà en la infàmia”.
De moment, la informació continguda en el documental que avui es passa a Barcelona i aquest cap de setmana a Reus abunda precisament en el fet que les seqüeles del cas Reus han acabat afectant el Barça i, en concret, a la situació d’un alt executiu, Toni Cruz, ex de la Trinca fitxat com a director de Barça TV, segons la font del reportatge, només per evitar-li a Laporta una altra querella i com una manera de reintegrar-li la inversió que, imprudent, va realitzar a favor de CSSB Limited en el seu moment, creient en les promeses de Laporta.
Doncs ja triguen el club i Toni Cruz a desmentir categòricament aquesta revelació concreta i altres en la mateixa direcció, afectats de la trama als qui se’ls va oferir entrar a treballar al Barça, a querellar-se contra els autors del documental.
