El Govern de la Generalitat té previst realitzar almenys una seixantena d’actes coincidint amb els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. La intenció és recordar el pitjor de la dictadura, rememorar la lluita antifranquista i, sobretot, conscienciar els més joves de les atrocitats dels règims totalitaris per tenir una garantia de no repetició, davant l’augment dels discursos autoritaris i d’ultradreta i certes simpaties dels nois més joves cap a aquestes ideologies. Un dels actes més destacats és un acte institucional de reconeixement oficial de la nul·litat del Consell de Guerra que va condemnar a mort el president de la Generalitat republicana Lluís Companys el 1940.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, juntament amb el director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, han presentat l’orientació del programa d’actes i alguns dels més importants. Han volgut remarcar que els actes seran transversals, afectant a molts departaments del Govern, de diversos tipus, com col·loquis, exposicions o llibres, i territorialitzats.
Així mateix, el Govern ha preparat un portal web on anunciarà la seixantena d’actes que organitza, juntament amb altres institucions, i també altres actes organitzats directament per altres entitats i que rebran el suport del Govern. En tot cas, Espadaler ha remarcat que durant aquest any d’actes sobre el franquisme no es deixaran de banda la resta d’actes de memòria democràtica.
Espadaler ha remarcat que els últims estudis demoscòpics evidencien que els nois joves no veuen amb mals ulls els règims autoritaris i no veuen l’extrema dreta com una amenaça. Per això, els actes tenen la intenció de remarcar que la democràcia no va ser regalada sinó que s’ha de construir cada dia.
El grup de treball específic per a aquests actes ha encarregat representacions teatrals, murals artístics, estudis acadèmics, publicacions especialitzades, taules rodones, pòdcasts, llibres o programes educatius. L’agenda encara està oberta, i entre aquests actes destaca el que es farà al voltant del 15 d’octubre, quan Companys va ser afusellat a Montjuïc, amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa i, probablement un alt càrrec del Govern espanyol, per oficialitzar la nul·litat del Consell de Guerra contra Lluís Companys que el va condemnar a mort.
També s’inaugurarà abans de l’estiu, el Memorial Bosc d’Empremtes, a l’antic Camp de la Bota, a Sant Adrià de Besòs. El conjunt escultòric, a tocar de la UPC i ben visible des de la Ronda Litoral, està compost per 1.686 tubs de ferro, agrupats en 36 fileres, que simularan un raspall cap amunt sobre una empremta dactilar, en commemoració dels afusellats en aquella zona pel franquisme.
Com cada any, a principis de novembre, també es farà una commemoració de l’Assemblea de Catalunya, que just també fa 50 anys, i s’homenatjaran les entitats memorialistes i la lluita antifranquista. Per aquells dies també hi haurà un col·loqui sobre poder, llei i paraula, per tractar l’actual fragilitat de la democràcia, amb prestigiosos experts internacionals que analitzaran l’auge dels populismes i l’extrema dreta radical i proposaran mesures per enfortir la democràcia.
També hi haurà un llibre sobre la presó de dones de la Trinitat, exposicions itinerants, i records per a Paco Candel, Lluís Maria Xirinacs, la Unió de Pagesos i el moviment estudiantil.
Preguntat pel futur de la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona, Espadaler ha dit que el primer pas que el Govern espanyol sembla acceptar és la “resignificació” de l’edifici fent-lo compatible amb l’activitat policial. No obstant això, ha admès que el següent pas és el trasllat de la Prefectura de la Policia Nacional a Catalunya a un altre indret per tal que tot l’edifici pugui ser un espai de memòria democràtica, pas que encara s’ha de pactar amb el Ministeri d’Interior.
Finalment, Espadaler també ha explicat que el monument franquista de Tortosa o altres pendents de ser retirats estan a l’espera de procediments judicials oberts i que s’aprovi definitivament la nova llei de memòria històrica al Parlament.
