Reobert el cas de la residència de Premià de Mar on van morir 87 avis durant la pandèmia

L'Audiència de Barcelona veu evidències de "negligència" en la gestió que van "ajudar" a la mort dels usuaris

Bluesky
Residència Domus Vi Ca n'Amell - Foto: Google Maps

L’Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d’apel·lació que va presentar l’Ajuntament de Premià de Mar contra el sobreseïment del cas que assenyalava el director i la directora mèdica de la residència Domus Vi Ca n’Amell, on van morir 87 avis durant la pandèmia de la covid-19.

El Jutjat d’Instrucció número 2 de Mataró va tancar la instrucció el passat mes de juliol en considerar que “no estaven prou justificats els indicis de delicte”. Ara, però, l’Audiència ha esmenat aquella resolució i ha ordenat al jutjat la reobertura del cas.

Segons el tribunal, hi ha una “evident negligència” tant en l’àmbit administratiu com en el mèdic cap als usuaris de la residència. Els responsables de l’equipament estan investigats per homicidi imprudent i tracte degradant.

L’Audiència de Barcelona ha indicat que hi havia una manca de personal que implicava “greus deficiències” en les cures. “Estaven abandonats”, ha assenyalat. I també ha apuntat a una “manca de comunicació” entre els professionals sobre l’estat dels usuaris, així com el fet que hi havia un “dèficit de material” per a l’atenció dels residents.

Per tot plegat, l’escrit de l’Audiència sosté que hi va haver una “gran quantitat d’usuaris” que estaven en situacions “lamentables” per desatenció, al marge de la situació derivada de la pandèmia. En aquest sentit, la interlocutòria apunta que el “col·lapse” global que va provocar la pandèmia no justifica la “desatenció” als residents.

El mateix escrit concreta un seguit de situacions que es van donar a Ca n’Amell, com casos de deshidratació o desnutrició, manca d’higiene o fractures per caigudes que quedaven desateses. Tampoc es donava als residents la medicació i se’ls deixava durant dies el llit, rodejats d’excrements i amb ferides obertes. L’Audiència considera que la suma d’aquests factors va “ajudar” a la mort de moltes persones.

“No se’ls oferia la més mínima ajuda per revertir les seves necessitats físiques, d’higiene o menjar, al marge de l’omissió mínima d’una atenció emocional que una persona mereix”, conclou la interlocutòria que reobre el cas.

(Visited 18 times, 1 visits today)

Et pot interessar

Feu un comentari