La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull, l’informe anual de la institució corresponent a l’any 2024. L’informe conclou que l’Administració catalana ha de millorar en eficàcia. “La ineficàcia genera desconfiança en les institucions, té impacte en la qualitat de vida de les persones, amenaça la sostenibilitat de l’Estat del benestar, suposa un fre a l’ascensor social i és un obstacle per al desenvolupament econòmic”, conclou aquest informe.
Així, per millorar la ineficàcia és “imprescindible redimensionar els serveis per adaptar-los a la Catalunya dels 8 milions d’habitants”, tal i com ja es reclamava en l’informe anual de 2023, però també caldria simplificar els tràmits administratius i el temps de reacció i de resposta davant les demandes dels ciutadans.
Segons la síndica, “una Administració eficaç és aquella que és capaç d’exercir les seves funcions respectant els drets de les persones i la normativa aplicable, però que també resol els problemes dels ciutadans a qui serveix amb qualitat, diligència, professionalitat i a un cost raonable”.
L’informe d’enguany concreta algunes manifestacions d’aquesta ineficàcia. La síndica critica la lentitud de l’Administració catalana, doncs triga massa temps en donar respostes a la ciutadania. Uns exemples són les llistes d’espera en Sanitat, Serveis Socials o Habitatge. En l’àmbit de la salut, a octubre de 2024, hi havia un 9% més de pacients en llista d’espera per a intervencions quirúrgiques i un 18% més per accedir a proves diagnòstiques o a consultes externes.
Pel que fa a les llistes d’espera per accedir a les residències per a gent gran i per a persones amb discapacitat també han augmentat (un 7% i un 6,4%,respectivament): el temps mig d’espera per accedir a les residències de la gent gran és d’1,2 anys i per als serveis residencials per a persones amb discapacitat és de 6 anys. En habitatge, el temps mitjà d’adjudicació d’un habitatge social és de gairebé un any i mig. I en ajudes per a la dependència, malgrat haver millorat, el temps d’espera és encara de 9 mesos. Finalment, la dilació judicial és explicada per la saturació del servei, la qual cosa comporta que tingui clares afectacions sobre les persones i el seu dret a la tutela judicial efectiva i provoca victimització.
En segon lloc, la síndica Giménez-Salinas denuncia que l’Administració actual és “complicada i excessivament burocràtica“. El munt de tràmits burocràtics que s’exigeixen per aconseguir un servei estan pensats per tenir el màxim control i inhibir els incomplidors. Tanmateix, acaben comportant que els ciutadans, per exemple, hagin de lliurar la mateixa documentació en diferents administracions perquè la interoperabilitat no està plenament garantida. En el mateix sentit, els formularis d’ús obligatori en la tramitació de determinades sol·licituds estan pensats per facilitar la gestió interna dels processos, però poden ser una dificultat per a l’exercici dels drets de les persones.
En el mateix sentit, l’ús d’un llenguatge no prou clar, no adequat o el fet de no donar prou informació a la població també té afectacions en l’eficàcia d’una política pública. La dificultat per comprendre els tràmits o els documents comporta incompliments tributaris que poden acabar en sancions econòmiques. Per exemple, la implementació de la taxa per a la prestació del servei de gestió de residus ha generat nombroses queixes durant l’any 2024.
La Sindicatura considera que cal proporcionar una informació correcta abans d’implantar una mesura. “Una informació correcta pot ajudar que aquesta tingui una millor acollida en la societat i que hi hagi més confiança en l’Administració”, assegura l’informe de la síndica. D’altra banda, l’Administració no actua amb la màxima eficàcia quan segmenta la seva intervenció per tractar situacions de vulnerabilitat que sovint són complexes i requereixen ser tractades des de diversos fronts.
Administració obsoleta
Per la Sindicatura de Greuges, resultaria imprescindible integrar la gestió de la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital, i fer-los compatibles amb altres ajuts, com ara els de l’habitatge. En tercer lloc, Giménez-Salinas considera que l’Administració actual és “obsoleta” i utilitza recursos que sovint no són els més adequats per aconseguir els objectius que persegueix. Un exemple d’això és el sistema de protecció de la infància, que encara presenta una preponderància de la institucionalització dels infants i adolescents.
L’acolliment residencial és especialment perjudicial per als infants menors de 6 anys. Amb dades de setembre de 2024, però, ha augmentat el nombre d’infants menors de 6 anys que estan en acolliment residencial.
El model d’atenció a la gent gran tampoc respon a les tendències europees. Mentre que les dades assenyalen que la gent gran prefereix viure a casa o en un habitatge accessible en cas de dependència, a Catalunya s’ha apostat per augmentar les places residencials, quan el que caldria “és potenciar una atenció domiciliària integral i disposar d’una xarxa de serveis de suport i ajuda coordinats i interconnectats”.
L’Administració catalana tampoc ha donat una resposta eficaç al problema cronificat de Rodalies, que és el servei de transport públic amb pitjor valoració per part de la ciutadania. Les incidències greus patides l’any 2024 (per la infraestructura, els trens o la informació que s’ofereix) han frenat la tendència creixent de passatgers d’anys anteriors, malgrat haver-se mantingut les mesures d’accessibilitat econòmica. Durant l’any passat, Rodalies va tenir 127,4 milions de viatgers, una xifra molt similar a la de 2023, mentre que altres serveis ferroviaris, com ara FGC o Metro, han experimentat creixements superiors al 5%.
En quart lloc, la síndica ha parlat d’una Administració que, de vegades, és absent, en el sentit que, al llarg dels anys no s’ha creat una política pública prou robusta per respondre a les necessitats de les persones o no arriba a totes les que ho necessiten. Seria el cas, per exemple, de l’habitatge social: 39.942 habitatges socials i 97.544 persones inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. També de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital: més de la meitat de la població en situació de pobresa material severa no rep cap d’aquests ajuts. En aquest sentit, tampoc hi ha un model d’acollida i inclusió del fet migratori, no es garanteix l’equitat i la cohesió social, i la població d’origen migrant té un accés desigual a les oportunitats de benestar social.
Pel que fa a les polítiques per fer front als efectes del canvi climàtic, també destaca una manca de planificació. Un exemple d’això seria que només 206 municipis disposen d’un pla d’emergències per inundacions dels 521 que obligatòriament l’haurien de tenir.
En cinquè i darrer lloc, l’informe posa exemples de casos en què l’Administració no ha fet una bona gestió dels recursos públics. Seria el cas dels problemes derivats de les reclamacions dels ingressos indeguts de l’RGC. I és que més de 2.300 persones van rebre erròniament ingressos i després se’ls va reclamar que ho retornessin. Això va suposar un patiment sobrevingut de moltes persones que veien amenaçada la seva ja precària economia familiar, però també un ús indegut de recursos públics. L’informe també destaca que hi ha un consens global sobre l’infrafinançament que pateix el sistema educatiu, malgrat que s’ha incrementat en un 70% el pressupost executat des de l’any 2014.
