John Lennon no va parlar dels aranzels al seu himne Imagine però jo imagino que al món en pau i sense països que somniava no hi havia lloc pels aranzels. Lennon ens deia que no era difícil imaginar aquest món sense països però la realitat ens demostra que no és tan senzill. Donald Trump ens ho acaba de recordar, elevant l’egoisme patriòtic a la seva màxima expressió.
Trump, com en d’altres aspectes de la seva filosofia, fa càlculs simplistes i vol que els Estats Units tinguin un superàvit comercial amb tots els països amb els quals té relacions i intercanvis de productes. Demana sense ruboritzar-se que Ucraïna li doni terres rares a canvi dels diners que els Estats Units han gastat en enviar-li armes per combatre la invasió russa. Fins i tot en la guerra aplica el criteri del negoci l’actual president dels Estats Units. Tot el que beneficiï els interessos econòmics dels Estats Units, segons ho entén ell, justifica decisions i actuacions comercials agressives, sense oblidar l’amenaça a la violència militar. Els aranzels als productes procedents de països amb els quals els Estats Units tenen una balança comercial negativa serien, doncs, la cara amable d’una administració que pot recórrer a la violència si no es satisfan les seves aspiracions.
Si no hi haguessin països, com aspirava Lennon, no caldria barallar-se pels aranzels. Això no vol dir que no calgui vetllar perquè la producció es faci en condicions justes i dignes arreu. No pot ser que les samarretes fabricades a determinats països de l’est asiàtic siguin més barates que les fetes a Espanya o els Estats Units perquè els baixos preus es basen en l’explotació laboral dels treballadors i treballadores que les fan. No s’han de posar aranzels a aquests productes sinó garantir condicions laborals justes i equilibrar les economies de tot el món.
Al món ideal que imaginava Lennon “tots serem un” i serem “una germandat” sense cap raó “per matar o morir”. A ell, el van matar quan tenia 40 anys a Nova York, als Estats Units on ara mana un dèspota que, de la mà del seu amic bilionari Elon Musk, ha decidit enviar a la desnutrició i la mort a milions de persones vulnerables als països empobrits tancant l’aixeta de l’agència de cooperació USAID.
Què passaria si tots els països apliquessin el mateix criteri que l’amo del gratacels que du el seu nom a la Cinquena Avenida de la ciutat on Lennon va ser assassinat? Com pot funcionar un món on tots els països vulguin tenir superàvits comercials amb els seus interlocutors? Mentre hi hagi fronteres que separin països diferents, cadascun exportarà uns productes i n’importarà uns altres. No es tracta de fer una competència de balances comercials entre estats sinó de que tothom tingui accés als aliments, habitatge, sanitat, serveis socials i productes que necessita per tenir una vida satisfactòria.
Imagina un món sense aranzels. És fàcil si ho intentes. Imagina tota la gent compartint tot el món. Pots dir que sóc un somniador. Van matar Lennon. No matem el seu somni.
