L’afició del Palau Blaugrana, que es caracteritza per la seva lleialtat i identificació amb els equips de les seccions del FC Barcelona en els bons i en els mals moments de la temporada, comença a donar símptomes de cansament i d’absolut desacord amb la gestió de l’actual directiva, ara amb independència de si l’equip estrella de bàsquet arrossega una mala classificació en totes les competicions, segons els experts, per culpa de la precarietat econòmica i d’una direcció tècnica deficient sota el lideratge de Juan Carlos Navarro.
L’últim episodi visible es va produir en el partit d’Eurolliga enfront del Partizan de Belgrad, de nou a conseqüència del desori i del clientelisme en la venda d’entrades a afició visitant, en principi delimitada i circumscrita als controls imposats per l’Eurolliga i, el que hauria de ser prioritari i d’ordre superior, subjecta als més elementals criteris de seguretat i de protecció dels abonats blaugrana en aquesta mena de partits enfront d’equips amb aficions perilloses i amb antecedents de mal comportament i actituds violentes.
Contra el Partizan, una altra vegada, es va produir una invasió de seguidors serbis que no van dubtar a deixar-se notar i provocar moments d’enorme tensió i de risc per als espectadors. Un post d’un soci barcelonista va descriure encertadament els fets, acompanyat d’un vídeo il·lustratiu sobre la revolta de sectors de la graderia protestant a la llotja per la situació amb crits de “Fora, fora!” que li va tocar encaixar a Josep Cubells, el directiu responsable del bàsquet blaugrana.
“La temerària gestió en la perillosa i massiva afluència d’afició sèrbia, dispersa per tot el Palau Blaugrana, va provocar instants de tensió durant el partit (I no és la primera vegada aquesta temporada). L’espurna no va trigar a saltar, en el primer quart, quan dos seguidors van estar a punt d’arribar a les mans, requerint la intervenció de seguretat. Aquest incident va ser el catalitzador perquè l’afició blaugrana expressés el seu profund malestar amb la temporada i les decisions preses fins al moment, dirigint les seves protestes cap a la llotja del Palau, on esperava el responsable de la secció, el Sr. Josep Cubells”, explicava.
Fets similars s’han repetit contra Olympiacos i Panathinaikos en forma d’invasió massificada a l’estil de les registrades al Camp Nou i a Montjuïc en els partits europeus, aprofitats per la directiva de Joan Laporta, única i exclusiva responsable de prescindir dels mecanismes de selecció i d’identificació previs en la venda d’entrades virtual per recaptar bastant més de l’habitual. Aquesta lleugeresa enfront d’aficions visitants amb una reconeguda tradició de desplaçaments massius d’aficionats amb poder adquisitiu ja és, de fet, una pràctica habitual d’aquesta directiva que, a més, ha generat un efecte de crida en els clubs continentals de totes les categories.
Al final, l’actitud responsable i prudent de l’afició barcelonista, reconegudament pacífica i ben capaç d’evitar provocacions o de caure en elles, és la que acaba evitant veritables tragèdies, sobretot al Palau, un escenari que pràcticament ja no està homologat per a la celebració de partits de risc per a l’estretor dels accessos i les dificultats per a intervenció de la seguretat en cas d’emergència o d’altercat.
Les protestes de l’últim partit són, a més, el reflex del descoratjament i l’abandonament que sent l’afició del Palau, on Laporta no s’atreveix a posar el peu per a evitar ser esbroncat. La graderia del Palau sap que les seccions sobren en els plans reals d’aquesta directiva de Laporta, que els va enganyant sistemàticament amb la construcció impossible i descartada d’un nou pavelló.
Conscients que Laporta només persegueix el cansament i la deserció d’aquest sector de socis minoritari a còpia d’incomoditats i de maltractament, cada setmana que passa estan més prop de convertir en crònic, i pot ser que fins i tot una mica organitzat, el seu enuig i els disgustos acumulats per les atrocitats comeses en la secció de bàsquet.
A Laporta, en qualsevol cas, li és igual, perquè no necessita els seus vots per a res, molt menys la seva opinió, i sí que li vindria bé que un decaïment del volum d’aficionats justifiqués més desinversions i, fins i tot, el tancament de les seccions en un moment donat. Intueixen un final traumàtic com el que ja ha viscut la secció femenina del bàsquet, tancada per sempre, i la inevitable conseqüència final de retallades diàries en el dia a dia de les seccions. La denunciada venda indiscriminada d’entrades persegueix fer caixa, d’una banda, i, per una altra, que els aficionats blaugrana decideixin cada vegada de forma més notòria quedar-se a casa abans que passar una mala estona al Palau, encara que l’equip, com davant el Partizan, acabés guanyant el partit.
