La comarca del Berguedà és el paradigma de la nova Catalunya que vol enterrar el passat i entrar amb força en el món de les energies renovables i la sostenibilitat ambiental. Dos projectes, ubicats a pocs quilòmetres de distància, exemplifiquen aquest canvi històric en matèria energètica.
D’un cantó, l’Ajuntament de Cercs i els grups ecologistes de la comarca pressionen perquè sigui desmantellada la imponent central tèrmica, ubicada al peu la carretera C-16. Alimentada amb carbó, aquesta central va funcionar durant quaranta anys, entre 1971 i 2011, provocant un gravíssim desastre ecològic a la zona, a causa de les emissions de diòxid de carboni i la pluja àcida.
En una sentència pionera a Espanya, el director d’aquesta central i l’empresa explotadora, Fecsa (avui Endesa) van ser condemnats l’any 1990 pel Tribunal Suprem per delicte ecològic. Després del tancament de la tèrmica, s’han posat sobre la taula diversos projectes, com la seva reutilització com a incineradora o la seva substitució per una planta d’hidrogen verd, que bé han estat rebutjats o no han acabat de quallar.
Però la conclusió del consistori de Cercs, amb el suport dels ecologistes, és que cal desmantellar aquesta enorme estructura de ciment i ferro. Amb el pas dels anys, la vella central s’està degradant, pateix nombrosos actes de vandalisme per manca de vigilància i ha esdevingut un perill públic. En aquest sentit, l’alcalde del municipi, Urbici Malagarriga, ja s’ha adreçat al ministeri per a la Transició Ecològica per demanar el seu enderrocament, petició que ha estat avalada pel departament de Territori de la Generalitat.
Per Urbici Malagarriga, el desmantellament de la vella tèrmica és una condició sine qua non per donar el vistiplau municipal al projecte elèctric que promouen les empreses Capital Energy i l’austríaca Verbund per convertir l’embassament de la Baells, al costat de Cercs, en una central reversible. Es tracta de construir un llac artificial, al veí municipi de la Nou, que connectaria amb el pantà de la Baells per crear un circuit tancat d’aigua.
Aprofitant les hores de menys consum elèctric, l’aigua de l’embassament es bombejaria fins aquest llac artificial, que s’ubicaria a l’indret del pla de Clarà, en una cota superior. En les hores de més demanda, l’aigua tornaria a baixar a l’embassament de la Baells, turbinant-la i produint electricitat. Així, l’aigua del Llobregat podria ser aprofitada una vegada i una altra, sense més pèrdues que les provocades per l’evaporació.
Si la vella i bruta tèrmica de Cercs tenia una potència de 162 MW, la de la Nou serà de 539 MW.
L’empresa pública L’Energètica hi podria entrar
La futura central hidroelèctrica reversible de la Nou requerirà una inversió de 500 milions d’euros. El fet que en el seu accionariat hi participi l’empresa pública austríaca Verbund, que té molta experiència en aquesta tecnologia, és una garantia. Però, a més, els socis han convidat a afegir-s’hi a l’empresa L’Energètica, titularitat 100% de la Generalitat, especialitzada en la promoció i gestió de les energies renovables. La seva participació seria d’entre un 10% i un 20%.
De moment, la companyia promotora ja ha sol·licitat la reserva d’aigua per fer funcionar aquest cicle hidràulic tancat. Està previst que, en les pròximes setmanes, es conegui el projecte tècnic concret, que ha aixecat algunes suspicàcies al Berguedà per manca d’informació. D’entrada, el consistori de la Nou, el més directament afectat, ja ha informat que supeditarà la seva decisió al resultat de la consulta que pensa fer als veïns.
L’Energètica també ha condicionat la seva entrada en l’accionariat a l’existència d’un consens territorial en suport d’aquest projecte. A més, ha garantit la presència d’un representant municipal al consell d’administració de l’empresa i el pagament de compensacions.
*Pots llegir l’article sencer al número 1613 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
