El president nord-americà, Donald Trump, té qui l’estima a Catalunya. L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, líder de la formació ultra Aliança Catalana (AC), vol convertir-se en la seva alumna avantatjada. Només així es comprèn la seva promesa, en seu parlamentària, d’eliminar l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) si arriba a governar .
És el primer que va fer Trump quan va prendre possessió com a president dels EUA, eliminar la USAID, l’organisme del qual depenia fins ara tota l’ajuda humanitària estatunidenca, i obligar a cancel·lar els programes en marxa. Orriols ha copiat la idea del magnat: “El Consell Català de Foment de la Pau, juntament amb l’ACCD, seran dels primers organismes que desapareixeran si mai Aliança Catalana arriba al govern. Perquè els catalans ja n’estem tips d’abocar indiscriminadament recursos en consells inútils, inoperatius i ineficaços”.
Els motius ideològics del trumpisme i de l’orriolisme són similars. “En comptes de concentrar esforços o recursos en la preservació i el foment de la nostra identitat o en la millora dels nostres serveis públics, ens dediquem a forjar guinguetes on abocar els diners dels contribuents i on col·locar excàrrecs polítics. Però si fins i tot les auditories avalen la posició d’Aliança Catalana!”, va afirmar Orriols a l’estrada del Parlament.
AC espera estalviar-se així “40 milions d’euros anuals” gastats per l’ACCD “sense que els catalans percebin cap servei, benefici o resultat a canvi. Han convertit el pacifisme en un negoci gairebé tan lucratiu com la guerra”. Orriols va acabar amb un contundent “Visca Israel i visca Catalunya!”, al mateix temps que demanava als diputats que denunciïn la barbàrie dels terroristes palestins i els seus actes de propaganda amb els cadàvers dels israelians retornats al seu país.
Aquest discurs i el seu contingut té molt en comú amb les propostes de Trump per al conflicte palestí. El nord-americà va prometre acabar “amb els visats dels simpatitzants de Hamàs. Els traurem dels nostres campus universitaris, de les nostres ciutats i els farem fora del nostre país”. Només li va faltar el colofó del “Visca Israel!” que va llançar Orriols, encara que després, es va passar de frenada: també vol fer fora els palestins de Gaza.
Però la de Ripoll vinculava, amb el seu discurs, les accions d’ACCD i de l’ajuda humanitària al suport que faccions extremistes reben per tot el món. És la mateixa excusa aplicada per Donald Trump per tallar l’aixeta a la USAID. A més, els d’Orriols presten una atenció especial a un informe de l’Oficina per a la Protecció de la Sobirania d’Hongria en el qual s’acusa la USAID de desviar fons a través d’una xarxa d’ONGs, fundacions i empreses per erosionar governs com els de la mateixa Hongria, Romania o Polònia.
L’informe assegura que molts fons que en principi anaven destinats a enfortir entitats cíviques i humanitàries en aquests països van acabar en mans de Hamàs, la Jihad Islàmica o Al-Shabab. Desinformació o veritat absoluta? El Govern de Viktor Orbán va demanar explicacions als EUA sobre aquests desviaments de fons, malgrat que el president hongarès és el més entusiasta partidari de Trump al Vell Continent. El presumpte desviament de fons, no obstant això, s’hauria produït durant el mandat presidencial del demòcrata Joe Biden.
Paral·lelismes
Les filies i els paral·lelismes de Sílvia Orriols amb el seu referent nord-americà estan fora de tot dubte. El control de la immigració, la deportació massiva d’immigrants i la política d’ajudar abans els nacionals que al Tercer Món són trets comuns de tots dos personatges. Trump va posar en marxa l’operació Aurora de deportacions massives d’immigrants, copiada de l’operació Esquena Mullada del 1954, aplicada per Eisenhower i considerada l’episodi més vergonyós de la política estatunidenca des de la seva guerra civil. La seva política restrictiva té el seu origen en el cost que suposa la immigració per a les arques estatunidenques. Es tracta d’aturar el “malbaratament dels diners dels contribuents”.
Entre els fons a retallar hi ha 22.000 milions de dòlars del departament de Salut i Serveis Humans per proporcionar “habitatges i automòbils gratuïts als immigrants il·legals”. I en plena campanya electoral, Trump va llançar acusacions com ara que els immigrants haitians es menjaven les mascotes dels seus veïns i que els immigrants indocumentats “són assassins, traficants de drogues i terroristes”. Per justificar la seva croada va arribar a dir que Veneçuela i alguns països africans estaven buidant les seves presons i enviant els delinqüents alliberats als EUA.
Els idearis de mestre i alumna no difereixen gaire. “Donar cobertura sanitària gratuïta a famílies senceres que empren un visat de turista per empadronar-se de manera totalment il·lícita sabent que cap dels membres podrà treballar ni, per tant, cotitzar, fins tres anys després, és un frau de dimensions colossals contra els contribuents catalans. I vostès no només ho permeten, sinó que se’n vanten. Es nota que esquiven les cues i les sales d’espera atapeïdes via mútua privada. Hem d’aturar com sigui aquesta concessió indiscriminada de targetes sanitàries i redirigir els recursos cap als ciutadans d’aquest país. Amb els diners que recuperaríem, podríem millorar les condicions retributives dels professionals i evitar, per tant, la fugida de talent que pateix el sector. Reduiríem considerablement el nombre d’usuaris esponjant les agendes dels professionals i destensionant llistes d’espera i quiròfans. Un altre model és possible, però, sobretot, és viable”, va dir la diputada d’AC aquest 5 de març a la cambra legislativa.
I, seguint el model Trump, va vincular subtilment immigració i delinqüència: “A moltes sales d’urgències d’hospitals s’ha hagut de contractar personal de seguretat per evitar agressions i assetjaments als professionals mèdics. Se n’adonen que les polítiques migratòries ens obliguen a prendre mesures que mai havien set necessàries? Se n’adonen que a més a més d’assumir la seva assistència sanitària ens obliguin a fer-nos càrrec dels costos que comporta la contractació d’agents i sistemes de vigilància? Quan ens costa tot això?”.
El president nord-americà va recórrer a aquesta estratègia per fer el mateix al seu país. Ja en el seu anterior mandat, en un discurs davant el Congrés, va advocar per restringir les polítiques migratòries i va formular comentaris que vinculaven immigració amb inseguretat o delinqüència. Desacomplexadament, va vincular els sensepapers amb la criminalitat i el tràfic de drogues. En el seu últim discurs davant del Congrés d’aquest mateix mes de març també va dir que el seu país acull 21 milions d’immigrants il·legals i molts d’ells són delinqüents, assassins i traficants. Ni el nombre és real ni l’afirmació de Trump té cap base real, segons els experts estatunidencs.
La seva estratègia davant Kamala Harris es va basar a dibuixar un país envaït per hordes salvatges i assassines d’immigrants sense papers. “Aquestes són invasions militars sense uniformes”, va subratllar, abans de comprometre’s a parar “la carnisseria americana”. Per això, va parlar de detenir les “bandes migrants” aplicant la Llei d’Enemics Estrangers per a expulsar-los després del país. I si intenten tornar-hi a entrar, “se’ls aplicarà una sentència automàtica de 10 anys de presó sense possibilitat de llibertat condicional”. Va prometre també prohibir les ciutats santuari i aplicar la pena de mort a qualsevol que mati un americà. Mà dura i repressió.
Assaltar els EUA via Alemanya
Aliança, que també té idearis incendiaris sobre la immigració, cerca l’empara del seu ídol nord-americà. Però ha de començar pel més assequible, que a Europa és la ultradreta alemanya d’AfD, la segona força política del país. El responsable de l’àrea internacional d’AC, Pau Nadal, ja va mantenir una primera trobada amb l’eurodiputat Siegbert Droese. Aprofitant que Vox es troba al grup dels Patriotes (al costat de la Lliga Nord o el partit de Marine Le Pen), AC vol unir-se a l’Europa de les Nacions Sobiranes (ENS), que comanda AfD. Els ponts ja estan bastits i des d’AC, el seu responsable d’Estudis i Programes, Jordi Aragonès, reconeix que el partit ultra alemany va defensar la independència de Catalunya el 2017: “És un partit que defensa la sobirania nacional. Rebutja la centralització de poder a Brussel·les i vol més autonomia per a Alemanya. L’independentisme català defensa el mateix per a Catalunya”.
Per si no n’hi hagués prou, considera que “és l’únic partit alemany amb bona relació amb els EUA. Quan el vicepresident nord-americà J.D. Vance va anar a la Conferència de Seguretat de Munic, es va reunir només amb Alice Weidel, ignorant fins i tot el canceller Olaf Scholz”. Per tant, dos més dos són quatre: “L’AfD és qui a nivell alemany té la interlocució amb Nord-amèrica, i està separada dels Patriotes (presidit per Vox) a l’ENS. És simplement la millor (o única) finestra d’oportunitat que tenim per ser presents a la reconfiguració de forces al món”.
En un article titulat “La política internacional d’Aliança”, Aragonès vaticina que “som conscients que els vells interlocutors de sempre romandran en el poder per poc temps, i els nous líders van prenent-ne el relleu. Els temps canvien i Catalunya té l’oportunitat de formar part, per primer cop en molt de temps, del bàndol guanyador. També som conscients que som l’únic partit nacionalista i independentista amb representació parlamentària i, per tant, tenim el dret i, sobretot, el deure de teixir les relacions diplomàtiques que els partits del procés van curtcircuitar quan detentaven el poder”.
Aragonès assegura que “en els moments més delicats de la nostra història recent, quan calia ser valents, restaurar el nostre poder i buscar aliats, els líders de Junts, ERC i la CUP van preferir callar, ignorar el nou món que se’ls obria i fer veure que no veien res. Preferien trucar a cases que no volien saber res d’ells. No els va importar ni interessar la secessió de Catalunya. Només els va moure garantir-se la cadira i el sou autonòmic”.
La formació d’Orriols es mou sense complexos en el terreny polític: “Aliança Catalana no ha vingut per fer autonomisme, ni per interpretar la realitat internacional amb els titulars de TV3 i la pissarreta de Vicent Partal. No hem vingut a ser simpàtics, ni a caure bé, ni a ser bons minyons per convèncer els que ens voldrien votar”. I acaba dient que “no ens preocupen les etiquetes que la premsa del vell sistema penja a Aliança i a AfD per igual. No ens interessa el que diguin de nosaltres. Ens preocupen només els nostres objectius: guanyar i conquerir el poder per posar-lo al servei de Catalunya. […] L’any 2017, diversos actors van oferir la mà a Catalunya per alçar-se en nació independent. Ningú els va atendre. Aliança Catalana resoldrà aquella traïció. Agradi o no”.
*Pots llegir l’article sencer al número 1613 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
