Ja circulen informacions sobre la possibilitat que MasOrange, el desenvolupador de tecnologia 5G triat per Joan Laporta per donar cobertura i procurar nous serveis en telecomunicacions als futurs usuaris de l’Espai Barça, estudia seriosament trencar el compromís adquirit l’any passat i renunciar a aquest negoci. La decisió seria conseqüència de la mala reputació del seu soci principal en aquesta aventura, New Era Visionary Group, ara que s’ha fet mundialment famós per haver-se convertit en la tapadora del truc financer emprat pel president del Barça per aconseguir, ni que fos provisionalment i fora de termini, almenys segons LaLiga, la inscripció de Dani Olmo.
També es dona per segur que l’últim viatge de Laporta a Orient Mitjà de fa dues setmanes no va tenir un altre objectiu que trobar a un comprador real per als 70 milions en seients VIP venuts a New Era Visionary Group en una operació tancada el 2 de gener mitjançant una transferència de 28 milions pel 40% de la cessió de la comercialització d’unes 300 localitats d’alt estànding de l’Spotify reformat.
El motiu ocult i possiblement manipulat d’aquesta revenda urgent i els dubtes de MasOrange de continuar sent proveïdor del FC Barcelona tenen el seu origen en el fet comú que tant l’empresa matriu New Era Visionary Group (NEVG) dels Emirats com la seva filial espanyola, amb seu en un pis del barri barceloní de Sant Andreu, han estat la tapadora emprada per Laporta per a dos negocis sospitosos al cent per cent d’amagar foscos interessos.
En el cas de la futura internet de l’Espai Barça, perquè NEVG, sense experiència ni recursos, és el partner imposat per a associar-se a MasOrange, que és qui posseeix i acredita la tecnologia i coneixements necessaris. I el mateix ocorre amb NEVG en el sector també molt especialitzat de l’explotació de seients VIP de grans espectacles esportius o esdeveniments.
Aquesta és la impressió del barcelonisme després de revelar-se la identitat del misteriós segon pagador de la pirueta financera del cas Olmo -NEVG- i dels seus socis Ruslan Birladeanu i Francisco Maza. El primer, un empresari moldau famós al seu país haver estat denunciat en una estafa immobiliària gegantesca; i el segon, un complet desconegut en tots dos sectors, com Ruslan Birladeanu, que en el seu moment va ser condemnat a Andorra a mig any de presó per falsificar forfets d’una estació d’esquí.
Amb aquests precedents i la certitud que NEVG dels Emirats va ser fundada amb el mínim capital i opera des d’un modest coworking i que la NEVG de Barcelona no té ni una oficina i es va fundar l’any passat amb 3.000 euros de fons propis l’assumpte, fa olor de socarrim.
A més, en les últimes hores ha transcendit, complementàriament a les informacions ofertes per El Confidencial i El Periódico, que el fill de Ruslan Birladeanu, Andrei Birladeanu, “ha mediat amb la prestigiosa marca nord-americana Jacob & Co per a la fabricació de rellotges de luxe amb motiu del 125è Aniversari del Barça. La col·lecció es limita a 125 peces fetes amb or rosat de divuit quirats, l’escut de l’entitat i els seus colors. El preu oscil·la entre els 100.000 i els 150.000 euros. El jove moldau es presenta en el seu compte de LinkedIn com CEO de New Era Licensing & Marxandatge OÜ, una societat registrada a Estònia des d’agost del 2023 amb un capital social de cent euros. El nom de la companyia d’Andrei (New Era Licensing & Marxandatge) té la mateixa arrel que la del seu pare, New Era Visionary Group (NEVG). De fet, en els registres oficials estonians, l’adreça de contacte d’Andrei és abirladeanu@nevgrp.com, vinculada en el web de la companyia del seu pare”, segons ha informat el diari Ara.
No hi ha dubte que el clan dels Birladeanu, ja conegut en alguns cercles com el clan dels estafadors, és ara mateix el preferit de Laporta, encara que en cap cas podria haver fet front per ell mateix al pagament dels 28 milions de la transferència rebuda en el FC Barcelona a primers del gener passat. Tampoc pot pagar els 42 milions del segon termini l’any que ve, motiu pel qual Laporta necessita amb urgència traspassar aquest negoci a una empresa solvent i amb capacitat per retornar aquests 28 milions a qui sigui que l’hagi posat a favor de Laporta per sortir del pas, i garanteixi la totalitat dels 70 milions d’inversió.
Els rumors i les especulacions apunten al fet que el mateix Laporta, afortunat receptor d’una Visa Gold dels EAU, hauria aconseguit alimentar part dels fons aportats tan sorprenentment per NEVG (28 milions) amb els seus propis recursos i pot ser que amb algun préstec de terceres persones que ara necessita reposar amb la mateixa emergència de cap d’any. Amb més motiu, una vegada revelades les sospites de LaLiga, que va donar per bo el certificat de l’ingrés dels 28 milions el dia 3 de gener, però que després d’analitzar el seu origen formal, a través de l’empresa dels Birladeanu i de Francisco Maza, ha transmès i confirmat davant el CSD el seu convenciment que si la nit del 31 de desembre no es va acceptar el pla de generació de marge salarial de Laporta va ser perquè no s’havien acreditat davant LaLiga les garanties de solvència i de cobrament exigides al Barça, com a la resta dels clubs.
Així va ser com Laporta, amb el primer vistiplau de LaLiga a l’ingrés dels 28 milions, es va armar de valor per demanar-li al CSD que se saltés la decisió de la patronal, que continua sostenint la raonabilitat de la no inscripció de Dani Olmo i que ara, en les seves al·legacions, ha vist confirmada no sols que al límit de cap d’any el Barça no disposava de joc net financer, sinó que, a la vista de les pistes sospitoses que l’operació amb New Era Visionary Group no va ser més que un muntatge financer, un altre com Barça Studios, procedirà a desmuntar-lo a l’efecte del marge salarial.
És tal com li ho ha exposat al CSD en la seva rèplica a la cautelaríssima perquè sàpiga que, si manté aquesta sorprenent desautorització de LaLiga i de la RFEF a la seva exclusiva potestat per a aprovar o no les llicències dels clubs professionals, estarà avalant una inscripció polèmica i fraudulenta, segons es vulgui interpretar, com la d’Olmo. És a dir, el contrari d’un dels arguments del CSD per justificar la cautelar, que era el d’evitar els perjudicis derivats de negar-li la llicència, que en el fons i en la forma no és una mesura contra el futbolista internacional, sinó contra la temerària i frívola gestió de Laporta fitxant a Olmo sense disposar de marge salarial.
