Les xifres i el resultat final de la problemàtica venda anticipada dels seients VIP acabarà sent una espècie de brindis al sol de Joan Laporta, un més, sense un efecte determinant en aquest fair play financer que els mitjans han ponderat precipitadament com un indicador de l’eficiència i la bona gestió de la junta pel fet que, en l’última revisió, ha registrat un increment de 37 milions el límit de cost de la seva plantilla.
És una avaluació precipitada i observada des de l’excés habitual de la generositat que ha de matisar-se a la vista dels fets posteriors com aquesta revelació que apunta a una revisió per part de LaLiga, que considera l’operació més que dubtosament raonable de ser un muntatge financer d’urgència per a sortir de la dificultat després de l’anul·lació de la llicència de Dani Olmo el passat 31 de desembre.
Tres factors amenacen l’ingrès comptable dels gairebé 100 milions inicialment informats i presumptament acreditats davant LaLiga per la transferència de la comercialització de 475 seients VIP del futur Spotify a dues empreses d’Orient Mitjà, una de Qatar, per 30 milions i una altra de la Unió dels Emirats Àrabs per 70 milions, sembla que finalment reduïts a 65 milions pel pagament d’una comissió de 5 milions -altre escàndol- a favor d’un d’aquests amics del president als quals acudeix en temps de dificultats.
El primer és que LaLiga, com ha traslladat en les seves al·legacions al CSD, ha descobert una vinculació directa i sospitosa del segon pagador amb un proveïdor del FC Barcelona, la ja superconeguda New Era Visionary Group (NEVG), en principi especialitzada en telecomunicacions si és que se li pot atribuir aquest mèrit a una societat no té fins i tot ni un any de vida, cap experiència en el sector i que, de facto, actuarà d’intermediari amb Orange, que és qui desplegarà la tecnologia necessària de la cobertura d’internet en l’Espai Barça.
El cas és que LaLiga, tenint en compte el funest precedent de Barça Studios, una operació ‘fantasma’, es planteja revertir-la d’algun mode.
Aquí sorgeix el segon element que pot distorsionar els plans de Laporta que ha inclòs en la documentació el primer dels favors que li ha prestat el nou auditor, Crowe Global, un informe segons el qual, sobre els certificats d’ingressos de totes dues operacions, aproximadament la meitat, comptablement el FC Barcelona pot anotar-se el cent per cent dels 100 milions en l’exercici en curs 2024-24. A la vista de les recerques posteriors, LaLiga pot considerar invàlid l’argument de Crowe Global i prorratejar-los pels anys de cessió dels drets, que són ni més ni menys que trenta, al llarg del contracte. Crowe Global sosté el contrari sobre la base que, per la naturalesa de l’operació, el club continuarà cobrant el preu basi del valor del seient que ha venut a les dues empreses àrabs, mentre que LaLiga pot considerar que aquesta apreciació no canvia, per a res, que es tracti d’un acompte d’ingressos que s’haurien produït a partir de la posada en marxa del nou estadi anualment.
Precisament per tractar-se d’un actiu d’interès econòmic associat a l’explotació del Spotify una vegada remodelat, l’ens financer liderat per Goldman Sachs és el propietari i liquidador, d’entrada, del 50% dels ingressos derivats de l’activitat, sigui restauració, publicitat o gestió i venda de les localitats, molt especialment les zones VIP, inicialment les que han d’aportar al Match Day el valor afegit de la reforma pagada amb el préstec de 1.500 milions que el Barça ha de retornar amb interessos també molt promptament. El que es tradueix que, en la pràctica, la directiva només disposa, a l’efecte de joc net financer, de la meitat del presumpte benefici de l’operació més enllà que, en el seu moment, també es reparteixi en la mateixa proporció el cobrament de la tarifa basi de cada localitat.
Finalment, per tant, com Laporta continua arrossegant greus i estructurals deficiències en la gestió econòmica -la despesa i el deute són el seu veritable llast- la precipitada venda de seients VIP ja s’endevina com una altra mala solució perquè pot acabar sent menys pa per a avui i més fam encara per a demà. Laporta he renunciat amb aquesta comercialització externa a facturar entre 20 i 30 milions anyals més quan el nou estadi es trobi operatiu i en la pràctica és molt possible que ni la meitat del benefici obtingut, 50 milions, acabi incidint en la millora del marge salarial si LaLiga aposta per prorratejar-lo com sembla lògic.
