L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat a l’Ateneu el seu nou Full de ruta 2025, avalat per un 83% dels socis que l’han votat telemàticament aquest mes de gener. Sense entrar en el contingut del document ni furgar en la perplexitat que provoca la intenció d’assolir la independència «d’aquí a tres anys», crida l’atenció la baixa participació. L’ANC declara que té gairebé 100.000 socis, entre simpatitzants i socis de ple dret, dels quals només al voltant de 2.500 han exercit el seu dret a vot. Les xifres parlen per elles mateixes.
Creada el 2012, l’Assemblea va esdevenir el motor principal de les mobilitzacions del procés independentista. La seva fundació va suposar un punt d’inflexió en la societat catalana. Amb el suport d’Òmnium Cultural, va organitzar manifestacions massives que van situar el moviment independentista al centre de l’agenda política. La forta col·laboració entre la societat civil i els partits polítics independentistes, amb una estratègia comuna, va culminar amb el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Durant aquest període, l’Assemblea va exercir un lideratge determinant. Però, després de l’1-O, la progressiva desmobilització ciutadana l’ha situat en un lloc encara per definir. L’entrada del moviment independentista en una etapa de desorientació, les diferències estratègiques entre Òmnium i l’ANC, la fragmentació entre els partits independentistes i el cansament de la població, entre altres raons, han anat dificultant de manera progressiva la seva capacitat d’influència entre la ciutadania.
La molt baixa participació dels socis en consultes fonamentals, com la nova estratègia de l’entitat, mostra que la seva capacitat per adaptar-se a un escenari polític complex és molt limitada. El futur més immediat de l’ANC depèn de la seva capacitat d’entendre les noves necessitats de la societat catalana. Tanmateix, la seva estratègia actual, que passa per intensificar el seu discurs de confrontació frontal amb l’Estat i amb l’actual Govern de la Generalitat, no sembla ser la millor opció.
