El Barça de Joan Laporta torna a operar en el mercat amb un marge salarial excedit per més que la directiva i LaLiga anunciessin a principis de gener el retorn triomfal a la norma 1:1, és a dir, a poder invertir en el primer equip l’excedent d’operacions de traspàs, l’acumulat salarial per baixes o els ingressos provinent d’operacions extraordinàries com va ser el cas de la venda misteriosa i sospitosa dels seients VIP que, si és el cas, va servir per a equilibrar només momentàniament aquest saldo amb LaLiga excedit des de feia més de dos anys.
El que es coneix popularment com a marge salarial o joc net financer es denomina en realitat Normativa d’Elaboració de Pressupostos de la Lliga (NEP), una eina de seguiment i de control de la patronal dissenyada per a assegurar que cada club gasti proporcionalment en plantilla esportiva una quantitat sostenible amb la seva economia real.
A la pregunta sobre per què el Barça no ha mogut fitxa en el mercat d’hivern, la resposta és que aquesta normativa, que és flexible i adaptable a la vida financera dels clubs, ofereix excepcions i possibilitats d’actuar com de prestat o a crèdit, de manera que sempre és possible gastar de més en un moment determinat, encara que amb el compromís d’equilibrar aquest saldo abans del mercat següent, o sigui abans del 30 de juny pròxim.
En aquesta cruïlla d’hivern el problema de Laporta és que ja havia esgotat anticipadament el reglament per aferrar-se i aprofitar totes les excepcions possibles, en el seu cas per dur a terme operacions endarrerides que en menys d’un mes ja l’han tornat a la casella de sortida, a un desfasament que li costarà suor i llàgrimes rectificar abans de l’1 de juliol.
Laporta s’ha tornat a passar del límit per la precarietat de la seva situació financera i econòmica. Així, els excessos comesos tenen nom i cognoms: Ronald Araujo, Gavi i Pedri, que han formalitzat els seus contractes de renovació i ampliació de contractes pendents des de feia molts mesos, en alguns casos com els d’Araujo i Gavi en greu risc de fugida per tenir clàusules de sortida baixes del seu anterior contracte. Falta Balde i és possible que Cubarsí passi pel despatx del president aviat per a una millora que la seva qualitat i rendiment exigeixen. Cara a LaLiga, els increments de fitxa s’han de compensar amb nous ingressos abans del 30 de juny.
El mateix passa amb Íñigo Martínez, Dani Olmo -pel salari de mitja temporada- i el fitxatge de Szczesny en haver estat inscrits per lesions d’altres companys utilitzant com a màxim el 80 % del salari d’Araujo, Christensen i Ter Stegen. LaLiga, d’acord amb l’article 77è de la NEP permet l’excepció puntual a canvi de compensar-li igualment abans del 30 de juny.
I finalment, Laporta va usar unes altres de les situacions previstes en la substitució del staff tècnic de Xavi pel de Hansi Flic. La possibilitat d’indemnitzar a l’entrenador acomiadat es contempla com un cas d’excés provisional limitat al 4% de la nòmina del primer equip. A Xavi va haver de compensar-lo no pel nou contracte aparaulat després de la seva estrambòtica renovació del ‘sushi’, sinó pel que se li havia d’haver pagat de la clàusula de rescissió per a sortir de Qatar, a més d’una compensació prevista per al segon entrenador. El que el Barça li deu ara a LaLiga en termes de compliment pressupostari és el salari de Hansi Flick i del seu ajudant, també a esmenar dins de l’actual temporada.
Segons es miri, amb la venda dels seients VIP, apurada pel temps i la pressió de les circumstàncies, Laporta no ha fet un pas endavant, sinó dos passos cap enrere per haver-se obstinat a fitxar a Olmo abans fins i tot d’afrontar aquesta actualització pendent i endarrerida de la plantilla, necessària i no menys urgent que ja li ha fet retornar al punt de partida, és a dir, a un joc net negatiu i la perspectiva que res més començar el següent curs ha d’escometre la regularització de Lamine Yamal, l’actual contracte del qual venç en 2026. Resulta obvi que el Barça haurà de posar tota la carn a la graella per a evitar que la nova perla de la pedrera blaugrana pugui caure en la temptació d’escoltar ofertes.
Com estan les coses, l’únic fitxatge de la pròxima temporada serà el de Lamine Yamal sempre que pugui presentar davant LaLiga un pla d’ingressos capaç d’absorbir aquests nous contractes creixents i amb variables que, si el Barça guanya títols, també incrementaran superlativament els costos, juntament amb la primera càrrega d’interessos de l’Espai Barça prevista per a novembre.
Coneixent a Laporta, si troba solucions seran a última hora i a base d’invents que, amb el temps, empitjoraran la situació.
