La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha demanat que es facin “tots els esforços possibles” per tal de trobar un espai de diàleg i reflexió que permeti arribar a una solució “de consens” entre el veïnat de la Casa Orsola i els propietaris. De fet, el síndic DavidBondia s’ha ofert a fer de mediador entre les dues parts per cercar aquest acord “viable i realista”.
Bondia també ha instat l’Ajuntament de Barcelona a proposar solucions que, dins del seu marc competencial, preservin el dret a l’habitatge. Precisament, aquest divendres està previst el primer desnonament d’un veí de la Casa Orsola. Es tracta de JosepTorrent, el primer dels llogaters demandats per la propietat (un fons d’inversió que va comprar l’edifici el 2021).
“Som un exemple de manual del que està passant en aquesta ciutat i a l’àrea metropolitana, on fons d’inversió compren finques senceres i les buiden de veïns”, ha afirmat Torrent en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Per tal d’evitar que es repeteixin situacions com les de la Casa Orsola, el veí ha demanat als responsables polítics que garanteixin un habitatge digne amb mesures com limitar els lloguers de temporada o vetllar perquè no hi hagi pisos buits de grans tenidors.
“Entenc que l’Ajuntament no pot comprar tots els edificis, però hi ha mesures com limitar els lloguers de temporada; regular els d’habitacions; allargar els contractes o fer-los indefinits; abaixar els preus; prohibir les compres especulatives i vetllar perquè no hi hagi pisos buits de bancs i fons d’inversió”, ha assenyalat.
Torrent també ha explicat que ha rebut missatges de persones que es troben en situacions similars, a qui els queden pocs mesos de contracte de lloguer, i que li han transmès que “tenen por i estan patint”. “Haver de marxar de casa té repercussions. Si tenen fills, pensen en l’escola, que potser hauran de canviar a mig curs. Això és un drama”, ha alertat.
Els veïns van explicar la seva situació el desembre del 2021, poc després que el fons LionessInversiones comprés l’edifici, amb un total de 27 habitatges en diferents règims de lloguer. Quan els veïns van rebre la notificació que no se’ls renovaria el contracte i van veure que la situació era generalitzada, es van posar en contacte amb el Sindicat de Llogateres per organitzar-se i demanar una negociació col·lectiva amb la propietat.
“Al principi, quan vaig rebre el burofax, vaig pensar que era jo sol, que havia tingut mala sort i que no hi hauria res a fer, però després vaig parlar amb altres veïns i també l’havien rebut”, ha recordat Torrent, a qui el contracte va acabar el 2022. Tot i la negativa de la propietat, ha seguit pagant les mensualitats, que s’han dipositat als jutjats.
Alguns llogaters van marxar després de rebre el burofax i aquests són, ha dit el veí, “desnonaments invisibles”. Altres van decidir que no marxarien, i Torrent ha estat el primer que ha anat a judici dels cinc demandats.
Segons indica el Sindicat de Llogateres, a la finca també hi ha vuit inquilins amb rendes antigues, sis amb contractes habituals vigents, set contractes de temporada i un pis buit. Els veïns amb lloguers habituals denuncien que els contractes de temporada tripliquen els preus i que la propietat en demana “fins a 2.700 euros al mes”.
El consistori insta la propietat a “dialogar”
Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha reiterat la crida a la propietat perquè dialogui per trobar una solució satisfactòria per a totes les parts, i ha dit que farà les gestions pertinents per intentar-hi contactar de nou.
Fonts municipals recorden que el 2021 el consistori va rebre l’oferiment de tanteig per la possible adquisició de la Casa Orsola, però es va desestimar per motius tècnics i de viabilitat econòmica, ja que al preu de la compra s’hi sumava la rehabilitació de la finca i comportava el reallotjament temporal dels inquilins. A més, en aquell moment, l’Ajuntament havia adquirit per tanteig i retracte quatre finques a l’Eixample i l’objectiu és la compra a tota la ciutat i no concentrar-la en un mateix districte.
El paper del consistori, expliquen, ha estat el d’estudi i acompanyament dels veïns per avaluar l’existència de situacions de vulnerabilitat que fossin susceptibles de lloguer social per part de la propietat. Només es va poder acreditar un cas de vulnerabilitat i la propietat sí que va oferir un habitatge alternatiu que va ser rebutjat per les persones arrendatàries, indiquen des del consistori.
Com que la propietat segueix amb els procediments judicials, el servei municipal d’habitatge està fent un seguiment del cas i ha posat a disposició dels veïns el Servei d’Intervenció i mediació en situacions de Pèrdua d’Habitatge i/o Ocupacions (SIPHO). Serveis Socials també hi està treballant per si fos necessari un reallotjament temporal.
Des de l’Ajuntament asseguren que defensen la necessitat de recuperar els habitatges de la ciutat que no s’estan destinant al seu ús principal, el residencial; que treballen per reduir al màxim els desnonaments a la ciutat i que insten les diferents institucions a trobar una solució per al frau dels lloguers de temporada.
