Aquest 2025 pot ser l’any de Bauman, ja que tot indica que serà un any líquid. Per a qui encara no el conegui, Zygmunt Bauman va ser un pensador reconegut per les seves profundes reflexions sobre temàtiques socials, culturals i polítiques del segle XX i principis del XXI i està molt relacionat en el món de la sociologia, filosofia, psicologia i pedagogia en què un dels conceptes més influents era la idea de la “societat líquida”. En un món on totes les estructures socials i relacions humanes han canviat dràsticament i s’espera que segueixi canviant fins a ser pràcticament tot directament Intel·ligència Artificial, Bauman va diferenciar a les seves obres i textos les diferències de les societats, parlant del canvi de societat sòlida que era on les normes, institucions i valors eren relativament fixos i seriosos a la societat líquida, que es caracteritza per la manca de compromís i la inseguretat general.
No m’estranya que Bauman es convertís en un “influencer” de la seva època, ja que el seu llegat i idees segueixen sent claus per entendre el món actual en què vivim.
L’impacte de la societat líquida ja ha arribat a l’àmbit polític. Els polítics en aquesta societat líquida ja no representen una figura de lideratge sòlida que mobilitza les masses cap a un propòsit comú. Actualment els polítics han caigut a la trampa de l’individualisme i el poder els corromp i els allunya de la realitat en què vivim tots. La política ha esdevingut una competència d’imatge on les decisions i els discursos s’ajusten a la necessitat de guanyar per tenir el poder i d’atendre els interessos particulars i no els generals.
En el seu moment Bauman ja criticava la manera com els polítics, en lloc d’actuar com a representants dels interessos col·lectius, es transformaven en estrategs amb l’únic objectiu dels quals era assegurar la seva supervivència en el poder. Em pregunto què diria Bauman aquest 2025. En un món globalitzat on les decisions es prenen lluny de les preocupacions quotidianes de les persones, i els líders polítics sovint semblen més preocupats per satisfer les demandes de les grans elits que les necessitats dels seus ciutadans que els votem.
No hi ha una pedagogia política; els partits polítics ja no són organitzacions sòlides que representen una ideologia coherent. Més aviat, s’han convertit en comunitats on la discrepància no cap al mapa conceptual de la majoria de partits, ja que la majoria canvien de postura o opinió segons les circumstàncies i les pressions del moment. El que abans era mentir ara és canviar d’opinió, el que abans era un programa electoral ara és un pamflet propagandístic. Algú s’imagina que es multessin els grups parlamentaris que no complissin el que s’havia promès al seu programa electoral abans de les eleccions? Segurament molts s’arruïnarien. La manca de coherència ideològica són característiques predominants als partits polítics actuals siguin de la ideologia que siguin. I és aquest comportament el que ha portat a una crisi molt greu de confiança en els líders polítics, que són percebuts per la ciutadania com a figures desconegudes i manipuladores, incapaços de dur a terme transformacions i innovacions per millorar les nostres vides.
Tot i això, la societat líquida descrita per Bauman no és necessàriament irreversible, malgrat que els experts i la cultura pedagògica que tenim indiquen que lluny de millorar, anem directament cap a una societat gasosa. Que com un ja es pot imaginar, la metàfora de la societat gasosa és molt pitjor, ja que fa referència a un estat totalment inestable i cruel, en què no hi ha paraula. Mentre que la societat líquida implica una transformació de les estructures en una mica menys sòlid i més insegur, però encara amb una esperança de canvi com ara, la gasosa es caracteritza per la desaparició. Igual que el gas, que no té una forma fixa i es dispersa ràpidament, les relacions humanes, les institucions i els compromisos a la societat gasosa es tornarien indeterminats, infames o directament dictatorials.
El pensador o per mi, el profeta Bauman, sempre convidava a pensar en les possibilitats de canvi. La solidaritat, la cooperació, el respecte i el compromís poden i han de ser recuperats com a valors fonamentals novament, tant en els nostres polítics com entre nosaltres mateixos. El repte col·lectiu d’enfrontar-se a problemes globals com el canvi climàtic, la desigualtat, la violència escolar, els abusos de poder i fins i tot els conflictes bèl·lics només poden ser superats a través d’un esforç conjunt que serà mitjançant l’activisme social o no serà. Si alguna cosa ha quedat clara és que, si a la societat sòlida podíem comptar amb els polítics, en aquesta societat líquida en què ja estem ofegant-nos lentament, aprofitarem els activistes socials per intentar canviar i millorar les coses per no arribar a la societat gasosa i posar fi a les nostres possibilitats de reivindicació i canvi amb personatges polítics davant com poden arribar a ser dictadors com Putin, Maduro, Netanyahu o Kim Jong-un. O elegits democràticament com Trump, Milei, Wilders o Bolsonaro però que segueixen sent gas pur, i del tòxic.
Tot i que les forces que sustenten la societat líquida són poderoses, com ara l’església o el Fòrum de Davos, Bauman ens recorda que les societats poden crear noves formes de solidaritat i compromís. La societat líquida no és un estat permanent, és possible crear una societat més solidària, compromesa i cohesionada, capaç d’enfrontar els desafiaments de l’any 2025 amb esperança i determinació aquest segle XXI que cada dia ens recorda que demà podem patir una tercera guerra mundial i acabar tots sent gas per sempre. Depèn de nosaltres, no només en allò que votem, sinó més aviat en com actuem.
