El Congrés dels Diputats ha rebutjat el decret amb què el Govern d’Espanya volia prolongar el gravamen temporal a les companyies energètiques i aplicar-lo també durant l’any 2025. La iniciativa, acordada al desembre entre l’executiu i els seus socis d’esquerres, ha caigut amb els 183 vots en contra que han sumat el PP, Vox, Junts i el PNB, formacions que abans d’acabar l’any passat ja s’havien posicionat en contra de mantenir l’impost.
Malgrat la decisió de la cambra baixa de no prorrogar la taxa temporal durant aquest any, seguirà en marxa el grup de treball que estudia com fer-la permanent i permetre que les hisendes forals del País Basc i Navarra puguin gestionar-ne els ingressos.
Els darrers dies la norma votada aquest dimecres ha constatat la divisió existent entre els socis d’esquerres de l’executiu -Podem, ERC i EH Bildu- i els partits sobiranistes de dretes -Junts i el PNB- que van fer costat al PSOE i Sumar a la investidura. De fet, no és la primera vegada que Junts i els nacionalistes bascos s’alineen amb el PP i Vox en temes econòmics o d’habitatge.
En aquest context, partits com EH Bildu han acusat repetidament el PNB de cedir a les exigències de companyies com Repsol provocant pèrdues milionàries a la hisenda basca. En el cas de Junts, consideren que l’impost a les energètiques posava en risc inversions i llocs de feina del sector petroquímic de Tarragona.
Segons dades facilitades pel govern espanyol el passat mes de setembre, l’impost especial a les energètiques va permetre recaptar 1.164 milions el 2023, en el seu segon any d’aplicació.
