Enguany, el dia dels Sants Innocents s’ha projectat molt més enllà del 28 de desembre. De fet, s’ha estès a tot l’any 2025. Europa, o millor dit la UE, que no és el mateix, ens regala als països del sud i més en concret als mediterranis, el millor regal de Reis: permetre la pesca del tauró i la balena blanca. Veiem…
Per sorpresa i sense llum ni taquígrafs, la Comissió Europea ha reculat sobre el globus sonda de fortes retallades al sector pesquer. Ara, en vista de la revolta pesquera que s’aproximava, guillotines incloses, ha augmentat el nombre de dies de pesca i relaxat les aturades biològiques. Ara, les aturades les proposa psicològiques, oferint ajudes a fons perdut per a la salut mental dels pescadors, que estaven disposats a partir de l’1 de gener, com a forma radical de protesta, a pescar a cops de falç, plàstic enlloc de peix, ja que en pocs anys hi haurà més plàstic que peix i així guanyen punts com voluntaris ambientals, que ja els anirà bé quan estiguin a l’atur. Atur laboral, clar, ja que com economia submergida, si són espavilats, poden vendre també aigua de mar, que n’hi ha molta.
Per altra banda, la Generalitat de Catalunya, en un gest sense precedents, ha posat a disposició de tots els pescadors censats (els no censats, millor que vagin a Càritas), una partida extra de 72 euros perquè comprin rodes de molí i puguin fer meditació budista a les barques. De fet, les rodes de molí, s’estan posant tan de moda, que ja superen en vendes, a Catalunya, als molins de vent. Fins i tot en algunes comarques gironines, els ajuntaments han decidit canviar el seu escut per una roda de molí.
Però tornem a la pesca, que segons algun científic molt despistat i alguns NIMBYs està amenaçada pels molins de vent al mar, no per l’escalfament accelerat de la Mediterrània, per la creixent invasió d’espècies tropicals, per la sobrepesca o per les normatives de la UE. Les Confraries de pescadors (i pescadores?) han contractat sota mà piquets de sindicalistes perquè els hi facin el treball brut o sigui fer veure que estan indignades.
Fins i tot els pescadors negres (o de color, com s’ha de dir) senegalesos, estan disposats a fer vaga a la japonesa, per tal que els restaurants tinguin peix fresc i a preu tirat, ja que no potser, pobrets, que no puguin sortir al “Joc de Cartes” de TV3. A més, el “Brutal” es quedaria sense restaurants a fer desaparèixer. Proposta en la que no es volen involucrar els pescadors de Camerun que prefereixen pescar sense cobrar (ja no ve d’aquí) i donar el peix als damnificats de la DANA de València, que de tant menjar que estan rebent, l’estan derivant al Banc d’Aliments.
En una clara mostra d’economia circular, tancant el cercle, està tornant el peix al mar, perquè la pesca segueixi sent sostenible (paraula clau dels polítics guais). I els pescadors catalans, que sembla que no però encara en queden? Doncs, com no potser d’una altra manera, que dirien els polítics guais, estan preparant una processó amb pregària a la Verge del Carme, tot i que millor seria que ho fessin a la Verge dels Desemparats.
I els ajuntaments? Doncs uns gastaran una morterada en drons, amb forma de calamar, tirant tinta inclosa per despistar, com a mostra de solidaritat pesquera, altres cediran gratuïtament locals perquè hi puguin fer pancartes on posaran “No volem més sardinetes, volem la sardina sencera”, i altres cediran magatzems per les tones de plàstic que després vendran (la pela és la pela).
I TV3 què farà? Doncs una Marató especial pels pescadors malalts d’avorriment i fer recerca sobre el salmó hermafrodita i la tonyina binària, que estan desplaçant a la tortuga queer. També, enguany, enlloc de fer un CD pels mals de cap i vòmits que provoca la Marató, ha fet un CD per recaptar fons pels pescadors híbrids (o sigui, que combinen pesca, plàstic i meditació) i els pescadors de tresors, o sigui, bombes de la segona guerra mundial.
La pesca d’innocents i gambes fins el 31 de desembre, ha esgotat existències. Bon any 2025 a la inefable Úrsula von der Leyen i a tota la camarilla extractiva que “ens representa”, inclosa la que s’omple la boca cridant com n’és de dolenta la camarilla extractiva que “ens representa”.
