Finalment, sembla que l’oposició a Laporta té un pla d’atac amb la interposició d’un vot de censura si és necessari, segons han anunciat en un comunicat conjunt les diferents forces que consideren, ara, arribat el moment d’actuar. El detonant és el cas Olmo, després de confirmar-se la negativa de LaLiga i de la RFEF a tramitar la seva fitxa i la de Pau Víctor després de la caducitat de la seva inscripció provisional el 31 de desembre passat.
Proposen que, com a primera mesura, la directiva dimiteixi voluntàriament i amb caràcter immediat tot i sospitant que ni Laporta ni la seva junta faran aquest pas. Com a segon moviment, insisteixen en un antic suggeriment, la de sotmetre’s també de manera voluntària a una qüestió de confiança vinculant amb la participació dels socis per la via telemàtica com a manera de mesurar el seu grau de confiança i d’acceptació entre els propietaris del club.
Finalment, la nota oficial, que subscriuen Compromissaris FCB, Dignitat Blaugrana, El Senyor Ramon, Seguiment FCB, La Resistència del Palau, Sí al Futur, Suma Barça, Som un Clam, Transparència Blaugrana i Un Crit Valent considera que “la no reacció a les nostres propostes/peticions públiques anteriors fa que no descartem un últim escenari, que és l’activació d’un vot de censura, única eina que tenim els socis i sòcies, opció que implica un important esforç i desgast tant pels seus impulsors com pel mateix club. És per això que els demanem que prioritzin la seva estima pel Barça per sobre de cap altra consideració”.
Segons el seu parer, la continuïtat de Laporta ha de ser, en qualsevol cas, posada en dubte per mediació de l’autocrítica i d’un mecanisme, sigui qüestió de confiança o vot de censura, que permeti a la massa social ratificar-la o no.
Els greuges socials que han sobrepassat la tolerància i la deguda comprensió i confiança en la gestió de l’actual directiva van molt més enllà de l’escandalós ridícul entorn del fitxatge estrella de la temporada, Dani Olmo.
“En aquestes últimes setmanes -sostenen- la llista de greuges encara ha augmentat de manera significativa amb la suma de fets tan rellevants com el no seguiment del criteri de l’auditor en l’aprovació dels comptes 23/24 per a evitar reconèixer pèrdues ordinàries, el reconeixement d’una comissió difícil d’entendre per una mediació en la renovació del contracte signat amb Nike, la temptativa de contractar un jugador per a la secció de bàsquet de dubtosa honorabilitat, emprant praxis lamentables i la incertesa permanent del nou Palau, la negligència en les inscripcions dels jugadors Dani Olmo i Pau Víctor esperant a l’últim moment quan el club ha tingut quatre mesos per a fer-ho, cedint a més uns drets durant 20 anys a empreses de països amb els qui la Junta va prometre que mai faria tractes, perdent finalment ingressos per exercicis futurs, o la no voluntat de diàleg amb la Graderia d’Animació per a resoldre un conflicte que ens perjudica a tots, per a citar alguns dels casos”.
I fan referència, també de manera retroactiva, als “incompliments flagrants electorals”, a l’augment dels exemples de negligència i al fet que “viure al límit de manera constant fa i provoca que un dia la moneda no caigui del costat que vols, causant un perjudici material, econòmic i social irreparable i un punt, segurament, de no retorn. En tot cas, la imatge i reputació del club, per desgràcia, s’ha malmès de manera greu des de fa temps”.
És de suposar, però, que la directiva de Joan Laporta no es plegui les exigències de l’oposició unida.
