Les enquestes sobre l’estat de l’opinió del barcelonisme no poden considerar-se fiables ni molt menys creïbles quan se sustenten en els canals digitals més populars i més nombrosament habitats per seguidors blaugrana que, per estadística, no són socis en la seva gran majoria.
Els comptes resulten senzills, perquè si avui hi ha 100.000 socis del Barça en edat legal i prou antiguitat per a votar, només a Catalunya i en graus de molt diversa intensitat pot conjecturar-se que almenys al voltant de tres milions de persones es declaren simpatitzants del FC Barcelona i, per extensió, se senten també legitimats per a participar en els sondejos que proposen els mitjans a tota hora sobre l’actualitat del club.
Igualment, la directiva de Laporta fa anys que domina l’art de sortir sempre vencedora en els resultats de totes les enquestes, siguin de qualsevol tipus, dimensió i temàtica.
També ha sortit airosa la directiva, com era d’esperar, de l’enquesta publicada per Mundo Deportivo en la seva edició d’ahir sobre una mostra de 300 socis del club realitzada abans de l’últim partit de Lliga a casa davant l’At. Madrid. Laporta és el millor president, Hansi Flick l’entrenador ‘number one’ del món, l’esperança és guanyar un altre Triplet ràpid i, si cal fitxar, el soci vol a Nico Williams i Haaland.
Només en l’àmbit de la gestió social la nota no arriba a l’aprovat, segons les explicacions del mitjà per culpa d’aquest divorci amb la Grada d’Animació, finalment expulsada i condemnada a la seva desaparició. Laporta millora la nota en tot, també en economia gràcies al contracte de Nike i en el terreny social puja dues dècimes, fins al 4,55 de nota (sobre 10).
Clar que les conclusions es basen en l’assignació de notes de l’1 al 10 per part dels socis. Res més. No se sap què haurien respost els socis a preguntes concretes sobre si aproven les assemblees telemàtiques, la comissió de 50 milions per a Darren Dein, el dèficit de 91 milions de l’últim exercici, la posició de l’auditor sobre Barça Studios, els motius pels quals Laporta fa dos anys que no aconsegueix marge salarial suficient per a fitxar, l’estranya situació de Dani Olmo, a punt de quedar lliure, la reforma dels estatuts pendent, la suspensió de l’article 67è i un llarg etcètera d’assumptes incòmodes i pendents de resolució i de transparència.
I finalment, el titular referent a les obres de l’estadi tampoc deixa dubtes: “Els socis, disposats a esperar a setembre per a tornar al Spotify Camp Nou”, interpretació d’un estret marcador: un 52% accepta esperar i la resta no. És igual, en la tempesta mediàtica, el Barça de Laporta sempre guanya.
