Mort i gairebé enterrat. Així està el Consell de la República, un òrgan creat per Puigdemont per finançar-se durant la seva fugida i que havia de ser el “Govern català a l’exili” i la veu d’una Catalunya suposadament reprimida per l’Estat espanyol. En lloc d’exercir aquesta funció, ha resultat ser un malson, un dels escàndols economicopolítics més grans dels últims temps.
La pregunta més plantejada les últimes setmanes entre els independentistes és quants diners van passar pel Consell de la República i en què es van gastar. De rebot, la mala situació del Consell i els successius escàndols amenacen Carles Puigdemont, president d’aquest òrgan des de la seva creació fins fa just un mes.
Les dissensions internes al Consell de la República van començar el 2023, quan molts activistes van començar a demanar aclariments sobre els diners que movia l’entitat. Mai es va fer cap aclariment i el tema va acabar amb un cisma intern i els primers desencants entre l’activisme independentista.
Els primers símptomes del conflicte intern ja apuntaven llavors a Toni Comín i les seves maneres poc democràtiques de prendre decisions i de portar les regnes de l’entitat. En aquell moment, el Consell havia caigut en “una deriva autoritària amb una estructura piramidal i autocràtica”. Van acusar la cúpula del Consell de viure amb tots els luxes, de gastar els diners a palades en “càterings de luxe, mobiliari ostentós excessivament logotipat i emissions televisives amb una producció de gran escala”.
La resposta de Puigdemont a les crítiques va ser suprimir per decret l’Assemblea de Representants, a la qual havia de retre comptes el govern del Consell de la República. Així, mort l’organisme fiscalitzador, els dirigents del Consell podien seguir rebent i gastant els diners com els vingués de gust.
Però el 2024 va aflorar el descobriment que el vicepresident de l’entitat, Comín, havia passat despeses personals de les seves vacances al Consell. Els pitjors fantasmes se li tornaven a aparèixer a Carles Puigdemont. La negativa del gerent, Sergi Miquel, d’abonar-li algunes de les factures de l’abril del 2023 (les despeses de les vacances de Setmana Santa de Toni Comín i la seva filla que volia que li abonés el Consell i que pujaven a 4.876 euros) va provocar un dur enfrontament entre tots dos, que es va saldar amb la sortida de Sergi Miquel de l’entitat, de manera que Toni Comín es va quedar com a únic controlador del Consell.
Enmig de l’intens debat i les dures crítiques d’una part de l’activisme, ni Puigdemont ni Comín van presentar mai els comptes d’ingressos i despeses, tal com havien promès reiteradament. Els principis d’“esperit, autoexigència, aspiració, excel·lència i rigor” que pregonava el Consell al seu portal s’han incomplert dia a dia.
Mai hi va haver excel·lència en la seva gestió, i l’únic rigor va ser el de les despeses que van fer desaparèixer els milions d’euros que han passat pels seus comptes. Tanta és l’opacitat que del seu portal va ser eliminat l’apartat de transparència, on tan sols s’havien consignat percentatges de despeses (personal, qüestions jurídiques, infraestructura i exili, accions i projectes, comunicació…), però mai s’hi havia bolcat cap xifra.
On són els diners?
L’escamat activisme sobiranista ja comença a desconfiar també de Carles Puigdemont, encara que només sigui per inacció davant els suposats excessos dels quals s’acusa Comín: ni més ni menys que fer-se pagar 15.530 euros de despeses pròpies pel Consell. L’escàndol és majúscul i a la crisi econòmica que travessa l’entitat a causa de la baixada de les aportacions s’hi afegeix el descrèdit de portes enfora.
“S’ha de ser una autèntica rata miserable per esgarrapar la donació del padrí Josep o de la tieta Remei guanyant el sou que guanyava. Però molt. Aquests són els nostres herois”, va arribar a escriure el lletrat Lluís Gibert en un missatge que va ser repiulat 24.000 vegades i que anava acompanyat de la cara de Toni Comín i el salari que guanyava com a eurodiputat: 124.529,16 euros anuals.
El CADCI també ha pres part en el cor crític: “‘Consell pel Robatori’. L’entorn de Puigdemont s’esforça a buscar excuses per justificar el frau de milions d’euros de donacions en luxes, festes i vacances a càrrec dels suposats exiliats”, denuncia aquest històric col·lectiu.
Les responsabilitats ara comencen a socialitzar-se dins del mateix Consell. Algunes plataformes cíviques i determinats activistes demanen una auditoria que faci sortir a la llum tots els ingressos i despeses i que posi la lupa en tots els responsables del Consell.
No hi ha compassió amb Puigdemont en els fòrums on abans se l’idolatrava. Un d’aquests va esclatar aquest mes de desembre contra el president de Junts: “No oblidem que com a responsable màxim del Consell de la República hi havia el Molt Honorable President Carles Puigdemont, seguit de tot un govern que aprovava les decisions. Ell n’haurà de donar comptes si vol ser creïble a Junts. Com la resta del govern, si vol optar a la credibilitat la resta dels seus dies. La pregunta ja es fa sola: si el Consell ha acabat així, com acabaria una Generalitat presidida de nou per ell?”.
Els independentistes de pedra picada estan molt dolguts amb l’antic líder del Consell i ara demanen, per primera vegada, responsabilitats a l’expresident, despullats ja de l’actitud de submissió i de reverència total cap a la seva persona. “Puigdemont i els seus governs hauran de donar comptes de la disbauxa del Consell de la República”, avisen des de la plataforma La Resistència, fins ara fidel puigdemontista. “De la mateixa manera, també ho hauran de fer tots els càrrecs intermedis que han filtrat, tallat o desvirtuat tota la comunicació cap als consells locals i, sobretot, als inscrits o associats”.
Els militants que van confiar alguna vegada en el Consell i en els seus gestors demanen ara conèixer on van anar a parar les quantioses donacions efectuades des del 2017, que havien de servir per pagar fiances i processos judicials, tant de Puigdemont com de la resta d’exiliats, així com d’activistes encausats per diverses raons dins de Catalunya.
Un dels últims tripijocs que atribueixen a Comín és haver desviat els fons recaptats mitjançant donacions per ajudar a la defensa jurídica dels mossos cessats per haver ajudat a escapar Puigdemont el 8 d’agost passat. Segons denuncien des d’alguns àmbits, aquests diners van ser enviats a l’Associació Cultural de la República Global (ACRG) que Comín controla i que fa de contrapès a la junta gestora nomenada aquest mes de novembre després de la dimissió de Puigdemont com a president del Consell.
Els diners van servir per pagar gairebé 29.000 euros de factures pendents, en lloc de ser destinats als agents per als quals s’havien demanat, i això ha agreujat encara més la situació interna. El crit que s’estén per les xarxes socials és: “On són els diners per als represaliats? Què hem fet per patir això?”.
CatGlobal, l’entitat belga que cobreix jurídicament el Consell de la República i a través de la qual arriben els diners a l’entitat, va emetre un comunicat en el qual destaca que “des del consell d’administració de CatGlobal considerem molt greu que s’hagin desviat les donacions cap a un pagament que no ha estat aprovat segons les normes establertes durant l’auditoria, ni se n’hagi informat a ningú”.
Des de CatGlobal s’ha titllat l’actitud de Comín d’“ignominiosa”, i denuncien que per culpa de la disposició d’aquests diners per part de l’exvicepresident, el Consell es va quedar sense diners per pagar els salaris. “Eren diners que la gent va donar per al finançament de l’acte de retorn [de Puigdemont, l’agost passat] i per solidaritat amb els mossos d’esquadra”, es queixen des de CatGlobal.
Hi ha sectors malpensats que veuen en les peticions de comptes a Puigdemont una retorçada maniobra d’un sector de Junts que vol beneficiar Jordi Turull davant Carles Puigdemont, malgrat que el secretari general del partit no ha participat en cap conspiració contra el líder juntaire. Però sí una camarilla que no veu de bon ull que Puigdemont estigui al capdavant del partit.
“Consideren que és un personatge massa fosc, que no compleix mai la seva paraula i que impedeix que Junts pugui tornar a la centralitat i a ser el pal de paller del moviment independentista”, argumenta un dirigent de JxCat.
Roger Español, lesionat d’un ull durant l’1-O i fitxat per Junts, que no va obtenir acta de diputat, va situar en el seu lloc just la realitat. Aprofitant que l’Audiència va decidir arxivar l’Operació Volhov (la trama russa) que havia instruït el magistrat Joaquín Aguirre, va llançar per les xarxes una frase amb una irònica càrrega de profunditat: “Ara ja podem anar a fer de James Bond per Europa?… Ah, no, que ja no tenim ni el Consell”.
