Carles Puigdemont es va reunir amb dos russos al Palau de la Generalitat poques hores abans de proclamar la independència de Catalunya. Els hi havia portat Víctor Terradellas, ex-secretari de Relacions Internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya i encarregat de buscar suports a l’estranger al procés independentista. Terradellas havia fet uns quants viatges a Moscou a la recerca d’aquest suport. Un temps després aquesta funció va ser assumida per Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de Puigdemont com a ex-president de la Generalitat. La consellera de Presidència Elsa Artadi també es va reunir amb els russos que van visitar Puigdemont l’octubre del 2017. Li van proposar de convertir Catalunya en un paradís fiscal de les criptomonedes a canvi de donar suport al govern de la Generalitat en el seu periple cap a la independència. Terradellas va declarar davant el jutge que els russos havien ofert 10.000 soldats al govern català però que Puigdemont no ho va veure clar. També van oferir diners. La torna, que Catalunya reconegués Crimea com a part del territori sobirà rus. Fa uns dies que un documental de la cadena ARTE explica tot això i més en un reportatge que es pot veure al seu canal de youtube: “Europa en les mans de Putin? Ingenuïtats europees”.
La justícia espanyola està decidida a arxivar el sumari obert pel jutge Joaquín Aguirre que recull totes aquestes informacions.
Estem, doncs, davant una trama russa. Negar-ho és negar l’evidència. Però els portaveus independentistes vinculats a Puigdemont -polítics i mediàtics- insisteixen a interpretar que l’arxiu del sumari de la trama russa implica reconèixer que mai no va existir. Una mica com si els homes de negre que perseguien extraterrestres amb un llapis que esborrava la memòria recent l’haguessin aplicat al record de les negociacions, les reunions i fins i tot les publicacions d’articles i entrevistes a Puigdemont als mitjans de comunicació vinculats al Kremlin.
Parlar de “suposada” trama russa és com dir-li a Galileo Galilei que la seva teoria que la Terra gira entorn el Sol és una mera suposició i que els que manen diuen que és a l’inrevés. I que quan Charles Darwin parla de la teoria de l’evolució és també una suposició de les seves. O que hi ha científics que s’entesten a defensar la “suposada” idea que la Terra no és plana o que els sers humans i els dinosaures no van conviure en la mateixa època.
Una cosa és que els investigats en el sumari de la trama russa s’estalviïn el judici i una altra és que no juguessin amb foc quan van intentar intercanviar cromos amb Putin.
No sé si Carles Puigdemont tornarà a ser mai president de la Generalitat, però confio que no torni a embarcar-nos en un joc tan descerebrat i perillós.
Confio i suposo.
