Els mossos d’esquadra han tornat a deixar en evidència la manca de fiabilitat de l’informe realitzat per l’empresa canadenca Citizen Lab i batejada amb el nom de CatalanGate. Unes fonts anònimes, que diversos mitjans de comunicació atribueixen al sector jurídic, van difondre la setmana passada que la policia autonòmica catalana havia fet un peritatge del telèfon mòbil de Pere Aragonès i havia detectat les dates concretes en què suposadament havia estat espiat amb el programari Pegasus, fet que Citizen Lab havia estat incapaç de detectar ara fa quasi tres anys. Aquesta informació ha circulat coincidint pràcticament amb la que va publicar The Objective el passat dia 10 segons la qual el govern Aragonès va donar 1,8 milions d’euros a Irídia, entitat de la qual n’és vocal el seu advocat, Andreu van den Eynde.
Van der Eynde representa Aragonès en la querella que va presentar contra el CNI i NSO, l’empresa israeliana que fabrica Pegasus. Com a base de la querella va presentar el CatalanGate de Citizen Lab on constava que el telèfon del dirigent d’ERC havia estat infectat en tres ocasions però que no se sabia quan s’havien produït exactament. L’advocat d’Aragonès va presentar un peritatge d’aquest telèfon realitzat per una empresa privada que assegurava que havia estat infectat entre el juliol del 2018 i el març del 2020. El jutge que porta el cas, Santiago García, va demanar un peritatge oficial i Aragonès es va negar que el fes la Policia Nacional. García va acceptar que el fessin els mossos d’esquadra, que han trigat tres mesos en entregar un informe pericial que coincideix amb el que va fer l’empresa privada.
No és la primera correcció que afecta Van den Eynde en el CatalanGate de Citizen Lab. En l’informe que va difondre l’empresa canadenca l’abril del 2022 s’indicava que el seu telèfon mòbil havia estat infectat en una data però després la va rectificar i la va situar pels volts del 14 de maig del 2020. Van den Eynde ha explicat que just aquells dies estava reunit amb altres advocats i afectats pel CatalanGate preparant la seva defensa.
L’advocat d’Aragonès també ho és dels dirigents d’ERC Oriol Junqueras i Raül Romeva suposadament espiats amb el mateix sistema. Irídia va anunciar el mes passat que ampliava la querella pel pressumpte espionatge patit per Van den Eynde perquè s’investigui a tres directius de NSO Group. En una sessió secreta de la Comissió del Congrés dels Diputats, l’aleshores directora del CNI, Paz Esteban, va explicar que s’havia espiat Aragonès amb autorització judicial a finals del 2019. Van den Eynde argumenta ara que aquest espionatge va començar abans i sense autorització judicial i emparant-se per fer-ho en el peritatge fet pels mossos que ha detectat ara unes infeccions a les quals l’equip canadenc no va saber posar data ara fa tres anys.
