Arrossegat per la seva pròpia supèrbia i la del seu cercle cada dia menys qualificat per seguir al capdavant del club, Joan Laporta va protagonitzar un altre ridícul històric en el partit amb derrota contra el Leganés, deixant que una xaranga integrada per vuit elements intentés suplir el tancament de la graderia d’animació. Van ser 8 contra 500. Era inevitable, per tant, que en una graderia repleta de turistes i de convidats -és a dir, amb una insuficiència crònica de socis- el resultat, lluny de combatre l’absència d’aquest ambient entusiasta que aportava la graderia d’animació, fos d’una tristesa i descoratjament absoluts, enfront també de Las Palmas i diumenge passat agreujada per la còmica i extravagant ocurrència de convidar a una xaranga.
Contra l’Atlético de Madrid aquest dissabte, en el partit més important de l’etapa de Hansi Flick, estant en joc el lideratge, Laporta es troba davant la necessitat de provocar una reacció en el camp i a la graderia que permeti als barcelonistes passar un Nadal com cal, concorde a les bones sensacions viscudes fins a novembre en la Lliga i prolongades en la Champions fins a l’últim partit a Dortmund.
No ha tingut temps de substituir la graderia d’animació per una altra i s’ha dedicat a promoure entre els jugadors i col·laboradors una operació de reclutament de barcelonistes disposats a deixar-se la gola, siguin convidats, penyistes o el que siguin.
El problema és que, coneixent la bravesa i temperament de l’afició matalassera, molt viatgera en la Lliga, pot acabar imposant les seves veus i càntics.
Es presenta, així doncs, un dol afegit en les graderies al que es disputarà en el terreny de joc, una altra batalla, conseqüència d’una decisió unilateral del president per a impedir que 500 socis puguin descontrolar-se i proferir crits crítics en contra de la junta i de la seva gestió.
D’entrada, en les graderies, el Barça surt amb una certa inferioritat pel que s’ha viscut en els dos partits anteriors sense grada d’animació. Surt a remuntar.
