La victòria de l’Armani Milan de bàsquet en l’últim partit de l’Eurolliga al Palau va acabar amb una tancada ovació per a NikolaMirotic, l’exjugador blaugrana al qual JoanLaporta va fer fora també sense contemplacions, com en el seu moment ho va fer amb LeoMessi. La calor i l’aplaudiment de l’afició dedicats a una de les figures del bàsquet europeu i mundial va deixar un rumor de fons de protesta i de malestar cap a la llotja, entre altres motius de pes perquè l’equip estrella de les seccions s’ha despenjat en l’Eurolliga i ha deixat de ser un dels equips rodet del bàsquet nacional.
Des que se’n va anar Mirotic, i amb ell SarunasJasikevicius, la gran aposta pel bàsquet de l’anterior junta, la secció no ha guanyat un sol títol i ja porta dos entrenadors, a més d’haver fitxat nou jugadors sense recuperar el poder i el nivell d’uns altres temps, com es va demostrar el divendres passat en el xoc enfront de l’Armani Milan, en el qual un dels jugadors clau, Mirotic, continua cobrant del Barça a terminis per un acomiadament que li ha costat al club catorze milions.
En el cas d’haver complert el seu contracte de dos anys, al Barça li hauria costat uns vuit milions més tret que totes dues parts s’haguessin assegut a negociar la seva continuïtat plantejant una reducció. Laporta, no obstant això, el que pretenia era desfer-se d’ell, de CoryHiggins i de Jasikevicius per culpa del bloqueig del marge salarial imposat per LaLiga i pel conveni de viabilitat que es va veure obligat a acceptar perquè el primer equip de futbol pogués continuar inscrit i operatiu.
Un dels costos d’aquesta situació, cent per cent provocada pels excessos laportistes del seu primer exercici i de palanques fantasma com la de Barça Studios, van ser les retallades en les seccions, dràstics i considerables encara que de menor impacte en el cas dels acomiadaments sonats del bàsquet com el de Mirotic, perquè LaLiga li va acceptar pagar aquestes quitances, de més de vint milions entre Mirotic, Higgins i Jasikevicius, fora del pressupost de la secció, perquè d’una altra manera ara el Barça de bàsquet estaria jugant pràcticament amb el filial.
La despesa ha estat igualment de difícil digestió per a l’economia blaugrana en general i d’una progressiva i evident deterioració competitiva d’aquell equip que amb Mirotic havia acomiadat la Lliga amb un 3-0 al Madrid en un brillant final del play-off de l’ACB. El cas, vists els números i l’impacte Mirotic al Palau, és que sent el jugador millor pagat, també és veritat que aquest esforç financer el compensava un increment substancial del taquillatge i abonaments d’un Palau que ara s’ha tornat a refredar.
Cal preguntar-se si ha valgut la pena carregar amb aquesta motxilla de catorze milions perquè un jugador tan determinant com ell es presenti al Palau amb una altra samarreta, cobrant de l’Armani Milan i també del Barça cada final de mes, a més de ser l’element clau i decisiu en la derrota blaugrana del divendres passat.
Al Palau, Laporta no ha tingut la sort d’haver heretat l’equivalent als Pedri, Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Alejandro Balde, Gavi, Marc Casadó, Bernal o Fermín López, entre altres excepcionals jugadors, tots ells internacionalment de primera línia i incorporats gairebé a cost zero.
Enfront de Mirotic, doncs, doble derrota blaugrana, en el marcador i en la comptabilitat, revés que guarda no poques similituds amb el mal que li va infligir al primer equip Vitor Roque jugant amb la samarreta del Betis fa pocs dies. La pèssima gestió del seu fitxatge i de la seva cessió per part de Laporta i del seu staff van culminar amb aquest penal comès sobre ell en la segona part per Frenkie de Jong en un partit que mai degué jugar en circumstàncies habituals.
Aquestes condicions que es van donar perquè Tigrinho pogués jugar contra el club que ha costejat el seu fitxatge per un preu (31 milions) que supera de llarg dues temporades senceres del futbol base barcelonista, la pròpia Masia, i molt més si algun dia cal fer front a unes variables de fins a 30 milions més, són la conseqüència d’una estranya i encara no aclarida maniobra de cessió per evitar que la seva presència en el primer equip blaugrana avergonyís a una junta responsable del seu fitxatge.
Ha de recordar-se que va ser oportunament incorporat la temporada anterior després de la lesió Gavi, un gol de Laporta i de Deco a Xavi Hernández per tota l’esquadra que va convertir Roque en el fitxatge d’hivern més car de tots els temps i embolicat des del primer dia, en un escàndol de comissions que només Josep Maria Minguella s’ha atrevit a denunciar: “És una operació -ha dit- que només s’explica si hi ha hagut repartiment de diners”.
La seva presència en el primer equip, clarament innecessària i desproporcionada a causa de la relació qualitat-preu del presumpte golejador, es va tornar angoixant i insuportable a partir de l’explosió de la nova generació de la Masia i al fet que Laporta no va aconseguir desbloquejar el marge salarial l’estiu passat. El problema per a Laporta es va convertir en un autèntic drama des del moment que no va poder cedir al futbolista, ja que per fer-ho correctament havia d’inscriure’l abans oficialment a LaLiga com a jugador del Barça.
Impossible amb el tètric panorama provocat per la pertinaç negligència del president, doncs no va poder si més no donar-li un dorsal estable a DaniOlmo, per la qual cosa va haver de forçar un acord sospitosament al límit, o potser més enllà de la normativa, perquè pogués vestir la samarreta del Betis.
Tot indica que avui dia Vitor Roque no és formalment propietat del FC Barcelona malgrat ser qui ha pagat per 30 milions pel seu traspàs a l’Athletico Paranaense i qui ha facilitat el seu pas pel Betis sense que se sàpiga exactament sota quins subterfugis. El cas és que el jugador es va negar a signar la clàusula de la por que el Barça sol aplicar als futbolistes cedits i que els prohibeix jugar en contra excepte que el club de destí faci front a una forta indemnització.
Ans al contrari, en saber-se lliure del control blaugrana per culpa de la infame paperassa que el va arrossegar fins a Sevilla, lluny de Barcelona, la possibilitat de derrotar el Barça el va motivar especialment en un partit on se li va veure més agressiu i actiu que mai, també amb un paper clau en l’empat que va retornar a l’equip de Hansi Flick dubtes i temors. Finalment, un problema afegit per culpa d’un fitxatge que només Laporta entén, a més de Minguella, i que al Barça ja li ha costat, i li costarà, pèrdues milionàries, a més d’un perjudici esportiu que a la llarga pugui pagar encara més car.
