Les absurdes històries de la vicepresidenta del Barça Elena Fort a les xarxes socials donen per omplir un llibre de desafortunades anècdotes que, sobretot, tenen a veure amb defensar ara tot el contrari del que censurava i criticava de les juntes anteriors. Les seves contradiccions, sonades i grotesques, no són tals, sinó el resultat ridícul de la mateixa compulsió que anys enrere la impulsava a dir pestes de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu amb idèntica irreflexió i rancor que ara s’arrenca a salvaguardar la imatge del seu president i de les seves calamitoses decisions amb absoluta falta de criteri i personalitat.
És la mateixa vicepresidenta que vomitava foc per la boca amb la publicitat de Qatar i ara resa perquè Joan Laporta torni de Doha amb els diners que fan falta per a inscriure a Dani Olmo. I la mateixa que fa només unes setmanes assegurava que era possible jugar al Camp Nou abans de final d’any.
Lluny de dimitir per vergonya després d’aquest disbarat que realment dimensiona el desconcert i la frivolitat amb la qual actua, a més a més va ser un altre vicepresident qui l’endemà la va rectificar assegurant que “abans de març no podrem tornar a l’estadi”.
L’última d’Elena Fort és per sucar-hi pa perquè es va passar el cap de setmana criticant als mitjans en general que només estiguessin informant de l’horari i del partit del primer equip de Hansi Flick i, en canvi, ignoressin per complet la cita del femení, que també disputava un partit important. La seva acritud i to van provocar un seguidisme de la militància que defensa la paritat i el tracte equivalent omplint els canals de crítiques en el mateix sentit.
Va ser un seguidor barcelonista el que finalment va tallar de soca-rel aquest fil incandescent aclarint que en la informació oficial del mateix club el presumpte horari del femení era de matinada a causa d’un error propi que havia provocat la confusió en les redaccions.
En sentit invers, a partir d’aquest moment Elena Fort va capitalitzar no pocs insults i comentaris que, especialment, li van recriminar l’abandonament del femení de bàsquet, al qual se li va negar la participació aquesta temporada en les competicions internacionals per les retallades pressupostàries. És a dir, se li van tirar damunt per l’oportunisme i la hipocresia de qui mai va veure un partit del femení, ni de futbol ni de bàsquet, mentre no va ser directiva.
