L’any 2025 recordarem el primer centenari del naixement d’un filòsof barceloní internacionalista, gens afí al nacionalisme, nascut a Madrid el 5 de setembre de 1925. Finalitzada la guerra civil, va residir a Barcelona fins que va morir el 27 d’agost de 1985. Els parlo de Manuel Sacristán Luzón.
Excel·lent ocasió aquesta per rellegir els seus escrits o per descobrir la seva obra en el cas de persones que fins ara no hagin tingut ocasió (suggeriment per a tots dos casos: veure o revisar els documentals “Integral Sacristán” de Xavier Juncosa), bon moment per tenir en compte la pessimista (i lúcida) ocurrència borgiana sobre els centenaris: “noranta-nou anys oblidadissos i un d’atenció lleugera és el que s’entén per centenari.”
Són moltes les arestes de l’obra i la praxi ciutadana de Manuel Sacristán, un veritable polímita, que cal destacar. Per exemple i sense pretendre una llista completa:
- El seu decisiu paper en el coneixement dels grans clàssics de la tradició marxista: Marx, Engels, Labriola, Lenin, Bukharin, Gramsci, Lukács, Heller, Markus, Dubček, Harich, Zelený,…
- També de Quine, Carnap, Russell i Wittgenstein, i altres autors de tradició analítica i de la filosofia de la ciència contemporània (Popper, Kuhn, Sneed, Bunge, etc).
- Les seues aproximacions crítiques a Martin Heidegger, un dels grans filòsofs del segle XX. Entre elles, la tesi doctoral: Les idees gnoseològiques de Heidegger.
- La tasca de traducció i de treballador editorial: més de 80 llibres traduïts, unes 28 mil pàgines en total, traduïdes de l’alemany, anglès, francès, italià, llatí, grec clàssic i català. Entre ells: els dos primers llibres d’ El Capital (deixà també la traducció parcial del llibre III, no editada fins ara) i la monumental Història del análisis econòmico de Schumpeter.
- Els seus dos llibres de lògica i filosofia de la lògica: Introducción a la lógica y al análisis formal i Lógica elemental. També els materials que va presentar per a la seva oposició a la càtedra (no aconseguida per raons polític-ideològiques) de Lògica de la Universitat de València celebrada a Madrid.
- El seu paper de professor (quan ho va poder ser: va ser expulsat en dues ocasions de la Facultat d’Econòmiques de la UB) i de mestre de diverses generacions d’estudiants i ciutadans. Vegeu, per exemple, Filosofía i Metodología de las Ciencias Sociales, volums I i II.
- La riquesa del seu castellà oral (podeu escoltar les cinc conferències incloses a Integral Sacristán) i escrit. Per exemple, i més enllà de coincidències o dissidències en les seves tesis i arguments: “Sobre el lugar de la filosofía en los estudios superiores” (1967) o el seu darrer text llarg: el pròleg del 1985 a l’edició de l’onzè Cuadernos de la cárcel de Gramsci en traducció de l’hel·lenista Miguel Candel.
- També la riquesa i singularitat dels seus treballs de crítica literària teatral: Wilder, O’Neill, Sánchez Ferlosio, Moravia, Heine, Goethe, Brossa, Raimon… Sacristán és també autor d’una obra de teatre, El pasillo escrita el 1953.
- La seva participació activa i arriscada en la lluita antifranquista des de les files del comunisme democràtic (PSUC, PCE). Vegeu sobre aquest punt la documentació annexa a la tesi doctoral de Miguel Manzanera que es pot trobar a la pàgina web de la UNED, o els llibres (i també la tesi) de l’historiador Giaime Pala.
- Finalment, ja els he dit que no pretenia ser exhaustiu, el seu gir ecocomunista, la irrupció de la problemàtica ecològica a la seva obra i la seva praxi, la seva posició antimilitarista i antiotànica, la seva militància al CANC (Comitè Antinuclear de Catalunya) i en la lluita antinuclear. En aquest sentit, els materials publicats a les revistes Materials i Mientras tanto són essencials.
Doncs bé, el col·lectiu Espai Marx ha decidit publicar setmanalment (el divendres és el dia escollit) al llarg del 2025, una àmplia selecció dels seus “pamflets, materials i anotacions de lectura” que s’iniciarà amb els seus primers textos publicats a les revistes barcelonins Qvadrante i Laye i finalitzarà amb les últimes cartes i l’article sobre Gramsci esmentat anteriorment.
Per obrir la gana lectora, Espai Marx publicarà durant el mes de desembre d’aquest 2024, també els divendres, quatre aproximacions a la seva obra escrites per deixebles i estudiosos: Francisco Fernández Buey, Miguel Candel, Joaquín Miras i José Sarrión. Seran del vostre interès, sense cap mena de dubte.
