Andorra té un greu problema amb la justícia. Formalment, la Constitució del 1993 estableix que el Principat és un Estat de dret, democràtic i social. Però l’actuació de determinades instàncies judicials –com alguns batlles amb molt de poder i la Fiscalia– contribueix a mantenir la llegenda negra que Andorra és, encara avui, un país caciquil, retrògrad i amb rèmores medievals.
Casos com el de l’activista Vanessa Mendoza, imputada per denunciar davant un organisme de l’ONU que l’avortament és il·legal i està perseguit a Andorra; o el de la consellera general (diputada) Carine Montaner, portada a judici per revelar l’ús anòmal dels diners públics a disposició del grup parlamentari liberal, han contribuït a donar ales a la llegenda negra, en especial de cara a l’exterior. Afortunadament, en ambdós casos va imperar el seny in extremis, i tant Vanessa Mendoza com Carine Montaner van ser absoltes, això sí, després d’haver passat un calvari judicial.
Qui ha tastat la dura vara de mesurar de la justícia andorrana ha estat el jove navarrès Adrián Valladolid, resident al país des de fa sis anys, on treballa com a monitor d’esquí. El Tribunal de Corts l’ha condemnat a quatre anys, dels quals 18 mesos de presó ferma, i a l’expulsió del país durant set anys per haver-lo trobat en possessió de 565 grams de cannabidiol (CBD), un derivat del cànem, en un control a la frontera.
Adrián Valladolid va ser detingut el 2 d’octubre de l’any passat i tancat a la presó de la Comella, d’on va ser alliberat finalment el 27 de novembre passat. En total, ha estat engarjolat durant gairebé 14 mesos per portar a sobre una substància que està legalitzada i permesa en molts països, com els Estats Units, França o Espanya. Fins i tot a Andorra hi ha establiments oberts al públic on es pot comprar CBD en diferents formats.
Com que aquest monitor d’esquí ja havia complert les 5/6 parts de la condemna de 18 mesos de presó ferma, les autoritats judicials es van veure obligades a decretar la seva llibertat. Però Adrián Valladolid, que continua proclamant la seva innocència, i la seva mare, Mercedes Chamorro, que sempre ha fet costat al seu fill, estan disposats a continuar batallant fins on calgui per restablir la veritat i desemmascarar la barbàrie de la justícia andorrana.
El CBD no és una droga: és un derivat del cànem que s’utilitza en la medicina convencional per tractar l’epilèpsia, els atacs d’ansietat, el dolor, la malaltia de Parkinson, el Crohn i moltes altres afeccions. Adrián Valladolid havia patit trastorns convulsius (epilèpsia) i per això prenia cabdells de CBD.
El Tribunal de Corts no va acceptar les explicacions del jove ni els testimonis qualificats que van participar en el judici oral, en suport a l’al·legat de la defensa, que demanava l’absolució. La condemna d’Adrián Valladolid ha provocat l’escàndol, l’estupefacció i la riallada de tots els juristes i experts, que saben perfectament que el CBD no és una substància psicoactiva, com sí que ho són altres productes semblants que porten THC, com la marihuana o l’haixix.
*Pots llegir l’article sencer al número 1600 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
