El Departament de Salut ha rebut 700 queixes entre el 2021 i el 2023 relacionades amb els drets lingüístics dels usuaris als centres sanitaris i, d’aquestes, 279 reclamen atenció oral en català i 55, la documentació clínica en aquesta llengua. També hi ha 70 queixes demanant atenció oral en castellà i 22, la documentació clínica, a més de les queixes per l’aranès, francès (a l’Hospital transfronterer de la Cerdanya) i les relacionades amb la documentació administrativa.
Són dades exposades per la consellera Olga Pané al Parlament de Catalunya, on s’ha compromès a treballar perquè la situació actual, en què molts professionals no saben parlar català, sigui “temporal”, però mentrestant ha demanat no fer “col·lidir” els drets a l’assistència i a la llengua.
En una compareixença a la Comissió de Salut del Parlament, Pané ha observat que va en augment la tendència de queixes per drets lingüístics, però n’ha volgut relativitzar l’abast assenyalant que representen el 0,5% del total de manifestacions que reben i ha recordat, a més, que hi ha 140.000 professionals a tot el sistema sanitari català.
Una altra dada destacada que ha facilitat és que, dels nou expedients oberts en aquest àmbit en els últims sis anys, quatre han estat des del setembre. No és el mateix recollir una queixa que obrir un expedient d’investigació: l’autoritat d’inspecció sanitària intervé quan sospita que un problema lingüístic ha pogut tenir una repercussió assistencial. Pané ha afegit que han posat sancions tant pel reclam del català com del castellà, sense donar-ne més detalls, recull l’ACN.
