“No serem independents”, va vaticinar l’expresident Jordi Pujol, sobre els pròxims 10 o 15 anys, la setmana passada, durant l’homenatge que va rebre a Castellterçol, destacant que “Espanya és un país molt poderós” i que la millor opció per a Catalunya és negociar.
Aquest missatge, pessimista des del punt de vista de l’independentisme, ha fet saltar alguns dels fars del sector dur. Sense anar més lluny, el president de l’ANC, Lluís Llach, se n’ha desmarcat fent alhora la vista enrere. “Doncs per això i unes quantes coses més no soc ni he sigut mai pujolista“, ha escrit a X abans de culminar el missatge desitjant-li “Llarga vida, president”.
La discrepància del cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha estat igualment clara, però menys carregada de retret. “Serem independents”, ha assegurat. En canvi, Puigdemont no s’ha pronunciat a la mateixa xarxa social sobre el parer de Pujol.
Per la seva part, Neus Torbisco, número dos de Junts a les eleccions europees, ha dedicat una tirallonga de missatges a X a contradir Pujol, que ha tancat amb la conclusió que, tot i que “la posició del president Pujol es basa en el fet que no es pot vèncer l’opressió”, segons ella, “la història – essent realistes- ens demostra el contrari”. Torbisco ha afegit que “el que ha fet canviar la història per molts individus i grups oprimits no és el conservadorisme pragmàtic suposadament realista, sinó l’optimisme idealista i les creences morals en la igualtat que han informat moviments socials transformadors de l’statu quo”.
