El diari britànic The Times s’ha fet ressò aquest cap de setmana de la convocatòria del judici a l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol i la seva família el 10 de novembre de l’any que ve, deu anys i quatre mesos després que confessés que durant 34 anys va tenir ocults 290 milions d’euros a Andorra. The Times constata el retard incomprensible del retard en la celebració del judici i analitza l’ascens, la caiguda i les temptatives per rehabilitar la figura de Pujol que s’han viscut els darrers anys a Catalunya.
Jordi Pujol s’ha negat a parlar amb l’autor de l’article però sí ho ha fet seu successor en la presidència de la Generalitat, Artur Mas. Mas va afirmar al periodista Isambard Wilkinson que Pujol es va equivocar confessant el seu delicte i que va estar mal assessorat. “El seu error va ser confessar. Va ser mal aconsellat. No va calcular les conseqüències per la seva família o el seu país. Fa deu anys que pateix, però ara està clarament en una fase de rehabilitació política i ho agraeix”, assegura Mas.
El periodista de The Times escriu que “fins la seva caiguda en desgràcia el 2014, Pujol va ser venerat com una figura clau de la transició d’Espanya a la democràcia després del final de la dictadura franquista el 1975. Se li va dedicar una estàtua a Premià de Dalt, prop de Barcelona, però va ser enderrocada després de la seva confessió de frau fiscal. Ara, mentre la classe política de Catalunya pretén distanciar-se del desastrós referèndum d’independència del 2017, Pujol està sent ressuscitat com una figura unificadora”.
En l’article s’assenyala que “el retard en el judici ha portat els crítics de Pujol a acusar l’establishment espanyol de protegir-lo. Jaume Reixach, editor d’EL TRIANGLE, afirma que “han posat una data, però Pujol no arribarà al judici. Esperaran fins que es mori. En sap massa. No només pels anys de la transició sinó també perquè alguns dels seus interessos empresarials estaven vinculats amb el rei Juan Carlos”.
Wilkinson també recull la idea que el procés independentista es va engegar per encobrir la corrupció de la família Pujol, especialment la d’Oriol Pujol quan era secretari general de Convergència Democràtica”. Mas, però, ho nega i diu que el canvi del seu partit de nacionalista a independentista es va deure a “les demandes de base” de la ciutadania i a la necessitat de mantenir el seu suport al partit.
L’autor fa referència a la petició fiscal de 9 anys de presó a Jordi Pujol per blanqueig de capitals i associació delictiva, de 29 anys pel seu fill Jordi, 14 per Josep i 8 anys pels altres cinc fills i filles. L’article acaba amb la visita que va fer el periodista al barri on ha viscut sempre el matrimoni Pujol-Ferrusola a Barcelona. “Prop del pis de Pujol, en una zona acomodada de Barcelona, un dels seus veïns expressa una opinió habitual entre els catalans. ‘Va ser un gran líder. El vaig votar però em va decebre molt perquè, tot i que tots sabíem que hi havia corrupció, ningú pensava que fos tan greu. Pujol ha de fer front a la justícia’, va dir Jordi Alegret, de 47 anys, empleat d’una empresa farmacèutica”.
