No s’acaben mai les voltes que Joan Laporta obliga a donar al barcelonisme perquè l’actualitat s’assembli al relat mediàtic que a ell més li interessa, tan allunyat com sigui possible del món real. És per aquest motiu que avui, a Leo Messi, el millor jugador de tots els temps, per descomptat de la història del Barça, li toca donar explicacions sobre la seva lleialtat al club i aquest sentiment de pertinença que ha demostrat indiscutiblement des que el destí el va conduir a Barcelona amb només 13 anys, una esquerra d’or i una determinació per triomfar de blaugrana a prova de tot i de tots.
Si Messi no ha estat presencialment en aquest dia del 125è aniversari del FC Barcelona és només per culpa de Laporta, que ja el va fer fora una vegada, enganyant-lo amb mentides que també es van creure els qui el van votar el març del 2021, i una altra segona, jugant amb els seus enormes desitjos de tornar -d’ell i de la seva família- al llarg de tot l’estiu del 2023, el mateix que amb Nico Williams enguany.
No cal donar-li moltes més voltes. O no caldria, si no fos perquè, per a Laporta, Leo també ha estat la joguina d’aquest 125è aniversari, com sempre, mentint a la premsa des del club assegurant que havia confirmat la seva presència aquest dia en què, especialment, ell i Pep Guardiola, els grans protagonistes i herois de l’últim quart de segle blaugrana, el més gloriós indiscutiblement, representants de les excel·lències de la Masia, havien de compartir honors, homenatges i reconeixements.
Una vegada més, per tant, li va tocar a Messi haver de filtrar a través del seu entorn que mai va confirmar la seva presència, entre altres motius delirants perquè la carta d’invitació li va arribar només quinze abans de la gala al Liceu.
Una perversió més del provat i patentat mètode Laporta per a la falsedat i la mentida escènica. Algú pot imaginar que Messi no se sent vinculat emocionalment al Barça després de coronar-se futbolísticament amb el millor palmarès de totes les èpoques, d’haver creat una família a Barcelona i d’haver declarat un milió de vegades que la seva il·lusió era penjar les botes al Camp Nou, on es guarden totes les seves pilotes d’or menys una de i gairebé tots els seus trofeus?
És una llàstima que a Leo l’hagin obligat a sortir per TV a reiterar el seu amor al Barça i a la ciutat perquè des de l’aparell oficial del laportisme, per continuar controlant a l’opinió pública barcelonista, es continua orquestrant una campanya fastigosa per posar en dubte el seu cor blaugrana.
Són curiosos i immerescuts, per descomptat, aquests dos viatges de Messi al llarg de la seva vida futbolística. Un, gairebé interminable, intentant convèncer l’Argentina de ser el millor del món i més argentí que ningú, que no va finalitzar fins que gairebé al final de la seva carrera va conquistar el Mundial de Qatar. I el segon, tan inesperat com el d’un hòbbit, perquè Catalunya, Barcelona i el Barça no s’oblidin de qui va ser mentre va vestir la samarreta blaugrana, del que ha representat i que el seu compromís continua estant molt per sobre de totes les directives, especialment la de Laporta, que gairebé el perd una vegada per no fer-li bé el seu contracte, una negligència que li va impedir jugar mig any en el primer equip, que el va voler cedir a l’Espanyol en una altra ocasió i que, finalment, el va fer fora.
