Les tres candidatures que aspiren a liderar ERC coincideixen a afirmar que el partit necessita una renovació. El congrés d’aquest dissabte dirimirà si Esquerra aposta perquè la nova etapa sigui també un canvi de cicle, després dels mals resultats i la crisi interna, o bé si torna a situar Oriol Junqueras com a president al capdavant d’una executiva renovada. Un total de 8.173 persones integren el cens amb dret a vot i decidiran el rumb del partit, que arrossega anys de pèrdua de militància. La candidatura de Militància Decidim busca una victòria amb més del 50% dels vots per mantenir Junqueras al capdavant d’ERC. Nova Esquerra i FocNou volen capitalitzar la renovació, amb la incògnita -i l’esperança- de si caldrà una segona volta.
El congrés de dissabte s’ha convertit en una mena de plebiscit sobre Junqueras. L’exvicepresident del govern català considera que no ha pogut exercir el càrrec a tots els efectes pel seu empresonament (2017-2021) i només assumeix les responsabilitats del que ha fet el partit fins a l’any 2017. Entén, doncs, que el període que va estar entre reixes no compta, tot i que els dirigents del partit anaven sovint a la presó per consultar i decidir amb ell les decisions troncals. Tampoc reivindica el període del 2021 fins ara, quan ERC presidia la Generalitat.
Trencadissa entre Junqueras i Rovira
S’ha de tenir en compte que la secretària general, Marta Rovira, també es trobava allunyada, a Suïssa. Mantenia fil directe amb els òrgans de decisió del partit i assegura que comptava amb Junqueras per prendre les decisions, així com per elaborar les llistes de totes les cites electorals. L’ACN va explicar que part de l’estratègia d’ERC es decidia en òrgans paral·lels a la direcció des del 2018, amb reunions on es connectava Rovira, però sense Junqueras. Ell argumenta que no l’avisaven i el sector de Rovira afirma que Junqueras es desentenia de tot.
Tanta ha estat la tensió entre Junqueras i Rovira que des dels seus entorns respectius admeten que és complicat trobar l’origen de la disputa. Sí que hi ha dos fets que van marcar el distanciament entre el president i la secretària general. D’una banda, el pacte d’ERC amb el PSC per governar la Diputació de Barcelona el 2023. Part de la direcció acusa Junqueras de tancar l’acord amb els socialistes sense un debat previ, i l’expresident afirma que era la secretària general qui va promoure l’entesa amb el PSC.
D’altra banda, Rovira també va xocar amb Junqueras mesos després, per l’intent del president d’ERC de ser el candidat a les eleccions al Parlament -quan s’havien de celebrar el 2025- en detriment del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Junqueras continuava (com ara) inhabilitat per la condemna del TribunalSuprem, però va posar damunt la taula l’opció d’encapçalar la llista d’ERC. Tots dos es van reunir a Ginebra -juntament amb Aragonès- i la topada va ser tan gran es va posar damunt la taula l’opció de prendre la temperatura entre la militància amb un congrés extraordinari, opció que es va acabar descartant.
Junqueras i Rovira fa temps que no es parlen. L’última vegada que els dos líders van coincidir i intercanviar alguna paraula va ser el 12 de juliol, quan Rovira va tornar de Suïssa i va trepitjar Catalunya sis anys després. La secretària general -amb funcions de presidenta des de la dimissió temporal de Junqueras, després de les eleccions europees- va tornar a convidar l’expresident d’ERC a “acabar junts” el projecte per “evitar una trencadissa”. Al seu torn, el candidat de Militància Decidim s’ha limitat a respondre que ell vol “parlar amb tothom”, però no ha parlat amb Rovira en cap nova ocasió.
Tres candidatures, tres visions diferents
Cada candidatura ha valorat com volen que sigui la nova etapa d’ERC, així com les últimes decisions del partit, sobretot pel que fa als pactes amb el PSC. Les tres llistes volen renovar la direcció, i s’erigeixen com a garantia d’aire fresc. Militància Decidim presenta una candidatura “municipalista i d’autèntica renovació”, amb Junqueras i ElisendaAlamany (partidària que ERC governi amb Jaume Collboni) al capdavant. Nova Esquerra Nacional es defineix com els del sí i els del no a la consulta sobre la investidura de Salvador Illa, amb XavierGodàs i AlbaCamps de candidats. Foc Nou, amb HelenaSolà i AlfredBosch, reivindica el no a Illa i als pactes amb el PSC.
També cal tenir en compte l’estratègia ideològica: Junqueras vol que ERC sigui “gran” i la referència socialdemòcrata del país, seduint votants no independentistes. Godàs aposta per enfortir l’esquerra nacional, una Conferència Sobiranista i una Estratègia pel Referèndum, enfortir i democratitzar l’organització per fer-la més “coral i compartida”. Des de Foc Nou volen revisar els propers mesos els pactes amb el PSC i demanen que el discurs independentista torni al centre del taulell de Calàbria. Les bases resoldran demà el dubte sobre cap a on volen que avanci el partit.
Respecte als horaris, a les 20 hores d’aquest dissabte ja se sabrà si ERC té una nova presidència o si, al contrari, cal anar a una segona volta perquè cap candidatura ha arribat al 50% dels vots. El partit preveu comunicar els resultats a aquesta hora i, després, les tres candidatures que han concorregut al 30è Congrés Nacional, podran oferir rodes de premsa per separat. Les bases republicanes escolliran l’Executiva Nacional i els propers consellers i conselleres nacionals.
Aquesta votació serà telemàtica -de 9 a 20 hores-, i hi haurà dades de participació a les 13, a les 16 i a les 19 hores. Finalment, a les 20:00, la presidenta de la Mesa de la Jornada Electoral donarà el resultat provisional. Arreu del territori s’habilitaran punts de suport per acompanyar aquelles persones que tinguin dificultats per votar telemàticament. A Barcelona, el punt de suport s’ubicarà a la seu del partit, a Calàbria.
En cas que cap candidatura assoleixi el 50% dels vots, la votació es repetirà al cap de 15 dies. Així, el 14 de desembre tindria lloc una hipotètica segona volta entre les dues llistes més votades. És l’escenari que vol evitar Junqueras, i el que contemplen Nova Esquerra i Foc Nou per, si es dona el cas, unir forces i intentar guanyar el congrés.
