La periodista Anne Appelbaum denuncia al seu darrer llibre “Autocràcia S.A. Els dictadors que volen governar el món” el suport que els serveis d’intel·ligència russos van donar al procés independentista de Catalunya que va culminar en el referèndum que va convocar el govern de la Generalitat l’1 d’octubre del 2017. Applebaum, que va rebre el Premi Pulitzer el 2004, explica en el seu llibre els esforços d’autocràcies com la que lidera Vladimir Putin a Rússia per desestabilitzar les democràcies i un dels exemples que cita és la col·laboració amb l’independentisme català per posar en dificultats la democràcia a Espanya i la cohesió a la Unió Europea.
“Els trolls radicats a Veneçuela i els pro-russos -un analista els va anomenar “tot un exèrcit de comptes zombis”- van actuar junts a Espanya, sobretot durant el referèndum il·legal d’independència de Catalunya. Organitzat pel govern regional separatista sense fonament legal en la legislació espanyola, el referèndum va estar marcat per protestes i enfrontaments amb la policia, descrites per Russia Today com “repressió policial brutal contra els votants en el referèndum català”. Valent-se d’aquests titulars, juntament amb declaracions de que “Catalunya elegeix el seu destí entre porres i bales de goma” els trolls van aconseguir arribar a més gent que la televisió pública espanyola”, escriu Appelbaum.
La periodista i escriptora, nascuda a Washington fa 60 anys, considera que “el cas de Catalunya va tenir un desenvolupament llarg i complex. Després que el govern espanyol anul·lés el referèndum il·legal, l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont va fugir d’Espanya. El 2019 va enviar un emissari, Josep Lluís Alay, a Moscou. Allí, segons The New York Times, l’emissari va recaptar l’ajut del govern rus per crear comptes bancaris i empreses secretes que finançarien operacions de suport a l’independentisme”. I continua: “Uns mesos després va esclatar a Catalunya una protesta estranya i forçada quan un grup de manifestants que hauria comptat amb el suport de la intel·ligència russa va ocupar un banc, va tancar un aeroport i va bloquejar la principal carretera entre França i Espanya”.
Appelbaum explica que la ingerència russa es fa sobre una base política existent: “Les divisions internes a Espanya són molt antigues i reals. Tant els partidaris com els detractors de la independència de Catalunya tenen una història llarga”. “Les operacions de desinformació de les autocràcies exageren les divisions internes i la ràbia que són normals en política. Paguen o donen suport a les veus més exaltades esperant tornar-les més extremes i potser més violentes; confien en incitar la gent a qüestionar l’Estat, a desconfiar de l’autoritat i, finalment, a posar en dubte la pròpia democràcia”, escriu.
I afegeix que “per sembrar el caos, aquests nous propagandistes, de la mateixa manera que els seus líders, recorreran a qualsevol ideologia, tecnologia o emoció que els resulti útil. Els instruments de desestabilització poden ser conservadors, progressistes, separatistes o nacionalistes i inclús adoptar la forma de conspiracions mèdiques o pànic moral. Només el propòsit no canvia mai: Autocràcia S.A. espera reescriure les regles del sistema internacional”.
