Només era qüestió de temps que la graderia d’animació del Barça sofrís les conseqüències de l’ira i el cabreig del president, Joan Laporta, per un únic motiu: haver proferit crits de “Barça sí, Laporta no!” en moments puntuals dels últims mesos, quan les circumstàncies i els esdeveniments han provocat disgust i malestar en un dels col·lectius indubtablement més entregats amb el primer equip, incondicional en els pitjors moments, encara que també sensible a determinades actituds cada vegada més dictatorials i totalitàries de la presidència.
El tancament indefinit de la graderia d’animació no és, contràriament al que sembla, un exercici d’ajust en la seguretat dels partits ni tampoc una mesura econòmica-financera a causa dels 21.000 euros acumulats pels expedients oberts en l’últim any pels diferents reguladors. És un acte de venjança nu i cru decidit pel president, enfocat principalment a la prevenció de cara a la volta al Camp Nou, on el ressò d’un eventual crit de guerra crític amb la llotja podria arrossegar altres milers de socis a sumar-se i, d’aquesta manera, suggerir un escenari de crisi institucional.
A causa dels últims mals resultats de l’equip, a Laporta també li ha semblat oportú i anticipadament eficaç evitar el menor risc per si, de sobte, una altra mala ratxa pogués fer saltar l’espurna d’un incendi a Montjuïc, ni que fora de petites dimensions. Especialment en aquesta setmana destacada que es tancarà divendres amb la celebració de la gala del 125è aniversari, a Laporta no li convenen polèmiques ni riscos com, per exemple, que la graderia d’animació, que fa setmanes que està a matadegolla perquè la junta es nega en banda al diàleg, pogués evocar o invocar Messi, que serà el gran absent.
La festa del Liceu passarà igualment a la història pel seu caràcter elitista, tancat al soci, antipopular i propi d’un Estat en alerta policial interna. Reflex de l’evolució d’aquest segon mandat de Laporta on als socis abonats se’ls ha aplicat contínues polítiques de càstig quant a serveis i atenció d’èpoques anteriors i d’humiliació en l’exili a Montjuïc, on els socis en general han sofert un diabòlic i torturador procés de cens, obscurantista i amenaçador, acompanyat d’un apartheid assembleari sense precedents ni justificació. Allà, l’extermini del poder autònom i poderós de les penyes ha estat una obsessió de la presidència i els socis no saben avui, fins i tot, quan i en quines condicions podran tornar als seus seients del Camp Nou, enganyats per una directiva que, sembla clar, prefereix clients que comprin entrades i samarretes prioritàriament.
Laporta prefereix també que milers de turistes, als quals s’ofereixen les millors localitats, facin l’onada amb l’equip jugant fatal que una graderia d’animació que, a base de cops i maltractament, també ha obert els ulls a les veritables intencions de la junta.
Les sancions acumulades per incidències dins de l’espai reservat als grups principals, Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça, provenen d’episodis que la junta tampoc els ha volgut aclarir ni justificar convenientment en el marc d’una relació que s’ha anat degradant en els últims mesos. Atribuir-los o acusar els seus membres de conductes impròpies és tan fàcil com aplicar la tecnologia punta i el règim estricte sota el qual han d’actuar i comportar-se, perquè des de l’UCO (Unitat de Control Operatiu), tant a Montjuïc com en els desplaçaments, poden utilitzar-se càmeres de màxima precisió i abast al costat d’altres mitjans i sensors d’enorme potencial i eficàcia per a identificar als qui incompleixen la normativa, sigui de mode individual o col·lectivament. Contra els infractors, el pes de la llei pot recaure amb duresa extrema en forma de multes elevadíssimes i prohibició d’accés als estadis sempre que des del club i des dels responsables de seguretat, en el cas del Barça dependent de Mossos d’Esquadra, existeixi una real voluntat de localitzar als directament responsables d’actes d’incivisme, racisme, xenofòbia, violència o insults reglamentàriament sancionables.
No és casual, d’altra banda, segons fonts més pròximes a la graderia d’animació blaugrana, que des de fa mesos hagin augmentat i s’hagin donat a conèixer episodis d’incorreccions i de fets com l’aparició de pancartes de simbologia nazi a la graderia de Mònaco que el mateix reglament i funcionament intern de la graderia havia d’evitar, prohibir i denunciar, sospitosament protagonitzats per elements no habituals ni propers als grups, com si de sobte s’haguessin relaxat les mesures de control i accés. Presumptament, ningú no avalat pels grups i inscrit previ examen personal d’antecedents pels Mossos pot formar part de la graderia ni accedir sense identificació biomètrica mitjançant la comprovació de l’empremta dactilar.
La graderia d’animació va arrencar al Camp Nou amb gairebé 3.000 membres després de les eleccions del 2015, una iniciativa imposada i regulada per LaLiga per fomentar l’espectacle i l’ambient positiu, respectuós i correcte en els partits. Amb Laporta es va iniciar un procés de desgast i de reducció progressiva que es va fer més aguda aprofitant l’exili a Montjuïc fins a deixar-la a tot just mig miler d’ocupants i, finalment, reduïda al no-res des d’aquest dimarts. Un altre retrocés social fruit de l’esperit neronià i cada vegada més capritxós i dictatorial de Laporta sobre un model de propietat que, per més propagandisme barat projectat des de la directiva actual, cada dia que passa està més a prop del final.
