La manifestació mulitudinària d’aquest dissabte a Barcelona va evidenciar el cansament de la població davant l’alça dels preus dels lloguers. No obstant això, l’accés a pisos en propietat també s’ha dificultat en els últims anys, i les dades són reveladores. Segons l’enquesta de condicions de vida del 2023, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Idescat, les llars de persones entre els 30 i els 44 anys propietàries del seu habitatge han caigut del 64% al 46% els últims deu anys a Catalunya.
Si l’any 2013, dos terços de la gent nascuda entre el 1969 i el 1983 vivia en una llar de la seva propietat i el 28,5% estava de lloguer, ara la situació s’ha equiparat entre els nascuts entre el 1979 i el 1993 –la generació millennial–, ja que els inquilins ja eren pràcticament tants com els propietaris (43,5 i 45,9%, respectivament). De fet, els llogaters ja van ser majoria en aquesta franja d’edat momentàniament el 2019 i el 2022.
Malgrat que la caiguda de les llars en què els residents són qui posseeixen l’habitatge és especialment significativa en la franja de les persones que tenen entre 30 i 44 anys, també és perceptible entre els de 45 i 64 anys (del 80% al 74% en una dècada). Entre els més grans de 65 anys, la xifra és estable a la baixa (del 86,1% al 85,3%), així com entre els menors de 30 anys (del 42,6% al 41,4%).
“S’està vivint una societat a dues velocitats”
L’investigador de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) Jaime Palomera, expressa en una entrevista a l’ACN que s’està vivint “un canvi d’època”. Segons ell, les persones que van néixer a partir dels anys 80 del segle passat i, en especial, els que van començar a buscar casa “a partir del 2008” es troben una realitat molt diferent que les dues generacions anteriors. “Entre el 1957 i el 2008, hi havia totes les facilitats per accedir a un pis de propietat, a la compra a través d’hipoteques”, explica.
Palomera creu que des de la crisi del 2008 s’està establint una “societat a dues velocitats” i amb “més desigualtat” definida per si s’hereta. Si és el cas, això és sinònim d’estalviar-se el lloguer o la hipoteca, cosa que comporta més estalvi i “fins i tot comprar una altra casa, acumular més propietats”. En cas contrari, com a inquilí molta gent “s’empobreix perquè el lloguer es menja una part molt gran del salari”.
“Per tant, passem d’una societat on qui més qui menys podia comprar un pis, a costa d’endeutar-se, a una on el que defineix el futur és si heretaràs”, continua. “Si bé l’ideal de la meritocràcia ja estava en crisi, això acaba de destruir-lo, perquè parlem d’un món on el que compta no és el teu treball, el teu esforç, sinó en quina família has nascut i si és amb propietats o no”, rebla.
El 70% de les persones que viuen de lloguer no esperen ni heretar ni comprar, segons un estudi
Segons Palomera, “la majoria” dels habitatges que surten a la venda se’ls queden “multipropietaris, fons d’inversió i societats que els dediquen al negoci del lloguer”. Això, creu, provoca que cada vegada els immobles estiguin “en menys mans”, majoritàriament les de propietaris que ja tenien habitatges.
A més, l’estudi ‘De propietaris a inquilins’, informe sobre la creixent desigualtat a l’accés a la propietat’ encapçalat per la seva entitat, IDRA, afirma que el 70% de les persones que viuen de lloguer no esperen heretar ni poder comprar.
