Des de fa molts anys, exactament des que es va tornar extremadament totpoderós el poder d’influència de Mediapro a TV3 i va aconseguir excitar encara més les ganes del govern pujolista de fer fora Josep Lluís Núñez de la presidència del FC Barcelona, la televisió catalana no ha dubtat a imprimir als seus informatius, programes especials i espais esportius un segell inequívoc a favor de Joan Laporta i, per analogia, contra qualsevol altre barcelonista que dissenteixi del seu totalitarisme.
Que Jaume Llopis, exdirectiu de Laporta, hagi estat vetat a la Corpo des que es va tornar crític amb el president quedaria només en una anècdota al costat de les malifetes mediàtiques que aquesta lleialtat indestructible al règim laportista ha convertit en normalitat, com l’abús i l’excés en el poliment i filtrat de totes i cadascuna de les qüestions de l’actualitat barcelonista.
Sandro Rosell, per exemple, mai ha estat convidat a un plató de TV3 per parlar sobre el seu escandalós pas per presó, sent innocent, i, fins i tot, la direcció de Sant Joan Despí va perseguir el periodista seu que va decidir realitzar un documental sobre el cas. Vicent Sanchis, director en aquell moment, va haver d’anar al Parlament per a donar explicacions sobre el retard en la seva programació després d’un intent de veto i d’acabar emetent-lo gairebé de matinada perquè tingués la menor audiència possible. La mala jugada li va costar el càrrec al director d’esports, Christian Garcia, perquè Sanchis pogués salvar el seu.
Molts anys enrere, el mateix Johan Cruyff, en connivència amb el periodista Joan Patsy, avui empleat del City, atacava en TV3 la gestió de Núñez amb absoluta descaradura i protecció d’un mitjà que poc després d’arribar Rosell a la presidència també va comptar amb Johan per al numeret de la devolució del pin del Barça en les oficines del club amb l’única finalitat d’erosionar aquella presidència. Un dels efectes teatrals més recordats va ser l’emissió d’un nen plorant perquè Rosell havia tancat la secció de beisbol en el súmmum de la perversió i de la manipulació informativa. En realitat, per motius econòmics s’havia decidit no renovar a plantilla del primer equip -en cap cas es van suprimir els equips de base ni la seva activitat-, a còpia de jugadors de les lligues menors de Centreamèrica i dels EUA, que posaven en dubte el caràcter amateur de la secció.
Així ha estat com, per tradició, ideologia i interès mutu, TV3 ha estat i serà un niu laportista capaç de posar-se en ridícul sense la menor objecció, sobretot en les enquestes, sempre manipulades, a vegades, fins i tot, reconegudament quan s’han produït errors puntuals o han estat hackejades, com quan en una nit de campanya el candidat Toni Freixa va avançar durant el dia que sortiria primer en les opcions dels votants en l’Onze, programa esportiu de referència de la casa. Quan va arribar el moment d’oferir el resultat de l’enquesta del dia, en efecte, Freixa va aparèixer destacat com el favorit dels espectadors. El conductor del programa va tallar per la via ràpida excusant-se en el fet que l’enquesta està malament pel simple fet que Laporta no sortia al capdavant.
Aquesta setmana, per posar un últim exemple, a la pregunta “Us sentiu enganyat amb la data de retorn al Camp Nou?”, la resposta va ser lògicament que no per un 82,5% contra el 17,5% del sí. Més enllà que la pregunta només buscava en realitat justificar que no hi hagués motiu per al debat sobre el tema, als responsables d’Onze se’ls en va tornar a anar la mà amb la dada de la participació, amb 6.057 vots, cinc vegades més de l’habitual i, pràcticament, amb tants vots com presumptes espectadors, segons les audiències del programa. Exagerat.
