Sí. Estava en contra de la posició del grup parlamentari de la CUP que el gener del 2016 es va negar a facilitar la investidura d’Artur Mas. David Fernández, que el 9 de novembre del 2014, s’havia abraçat amb Artur Mas després de la celebració de la consulta per la independència que es va fer aquell dia, ja no era, però, diputat de la CUP. Ho havia estat en el mandat anterior. Va proposar que dos dels deu diputats que la CUP tenia al Parlament el 2016 votessin a favor de la investidura de Mas i els altres vuit s’abstinguessin. No li van fer cas i el portaveu del grup, Benet Salellas, va manifestar la satisfacció de la CUP per haver enviat Mas a “la paperera de la història”.
Fernández ha recordat la seva opció d’investir Mas en unes declaracions al diari ARA, que aquest dissabte 9 de novembre va publicar un article després de reunir-los i retratar-los abraçant-se un altre cop, deu anys després d’aquella consulta.
Mas assegura a l’article que tenia una via perquè la CUP no l’enviés a la paperera de la història: provocar la convocatòria de noves eleccions. No ho va fer i la CUP va acabar donant dos dels vots dels seus diputats a Carles Puigdemont per investir-lo president. Per una raó o per l’altra, el cas és que Mas ha acabat a la paperera de la història.
Fernández, que va complir 50 anys el setembre, ha tornat al món periodístic i al sector de les cooperatives després de deixar l’escó al Parlament. Està vinculat a La Directa, és tertulià a Els matins, a TV3, treballa a la cooperativa Coop 57 i és vocal d’Òmnium Cultural.
