Cada vegada que Joan Laporta i els seus filtradors han d’afrontar una solució al recurrent i cada vegada més greu problema de manca d’inversors per a aquest pou sense fons en el qual s’ha convertit Barça Vision, han de fer-li un gir imaginatiu, buscar un altre enfocament i, finalment, donar-li forma a un relat que no se sosté de cap de les maneres.
Ni per si mateix, perquè el negoci ja va néixer inert i desemparat, ni molt menys sobre les retorçades i infundades sortides que li intenten donar des de la directiva. Fa menys d’un mes, el mateix president Laporta gairebé ni li va donar importància al fet que l’auditor, Grant Thornton, li hagués revertit 141 milions pels ingressos fantasma que des de fa dos anys han de justificar els 200 milions obtinguts de la palanca d’urgència de l’estiu del 2022, aquesta mena de regateig a LaLiga i a l’auditor que l’exvicepresident Eduard Romeu va reconèixer com un exercici d’imaginació perquè en aquell moment “calia guanyar temps”.
“Hi ha dues empreses que, ara mateix, estan interessades a invertir. Estan finalitzant les seves due dilligence perquè aquests són processos que porten una mica de temps”, va dir, donant per fet que només era qüestió de dies que en confirmar-se les inversions l’auditor revoqués aquest enorme deute provocat per la deserció, fugida i rebuig de Socios.com, Orpheus Media i Libero, tres dels cinc valents que fins ara s’han prestat a jugar-se els seus diners, almenys una part abans de donar-li la volta a l’invent.
Els qui ara mateix segueixen en el final d’aquesta agònica carrera són Nipa Capital, la misteriosa societat xipriota que ningú sap a qui representa ni quin és el seu paper en aquest joc, i la canadenca Armarak, un gegant de la restauració que ha estat víctima de les circumstàncies i d’una envolupant maniobra per part de Laporta, que li ha concedit l’exclusiva dels entrepans del futur Espai Barça a canvi d’una quantitat licitada i una derivada d’inversió de 25 milions en l’accionariat de Bridgeburg Invest, la societat propietària de la marca Barça Vision. Ni l’auditor s’ha cregut que Armarak tingui, realment, el menor interès a apuntar-se a aquesta ruleta russa del negoci audiovisual, el metavers, els NFT i coses per l’estil.
El cas és que la mateixa junta que, com el president, donava per fet que l’arribada de nous inversors estava pràcticament tancada, ara han canviat aquesta versió per una altra de les seves idees de bomber. Alguns periodistes ja han escoltat de boca del mateix Laporta aquests dies que estan meditant molt seriosament no vendre més accions de Bridgeburg Invest i, per contra, recomprar-les per a, a més de continuar controlant-la amb aquesta majoria superior al 50%, reprendre el control absolut i, d’aquesta manera, apropiar-se sense necessitat de compartir amb ningú el pastís dels milionaris beneficis que a la llarga convertiran aquest braç digital en una de les principals fonts d’ingressos del Barça. O almenys això és el que creuen que passarà a curt termini. Laporta continua utilitzant en privat aquest mateix cínic i agosarat argument, tot i que la realitat no deixa veure a ningú, només a ell, que “Barça Vision és una mina d’or”.
Eduard Romeu, en el seu moment, també va deixar dit que quan el Barça posés en circulació aquestes accions “hi haurà cua d’empreses” competint per entrar en el negoci.
Aquest nou gir, passar d’estar a punt de tancar l’entrada de capital fresc o avaluar la recuperació de les accions en mans de tercers, només pot ser indici de més males notícies com la possibilitat que Armarak també hagi posat els diners, com en el seu moment ho van fer Socios.com i Orpheus Media, amb caràcter provisional. És a dir, amb la promesa i el compromís de la junta de trobar un altre inversor que recompri la seva part ràpidament.
L’opció de recuperar la totalitat de la companyia seria, per descomptat, un altre revés per a la comptabilitat blaugrana, perquè se suposa que els actuals accionistes no voldran perdre el valor de participació venent per menys i tampoc no arriscar-se a mantenir-se sota l’amenaça que al final d’aquest exercici l’auditor insisteixi a depreciar el valor de Bridgeburg Invest que Laporta s’obstina a defensar, de 408 milions, cada vegada amb menys arguments.
Aquest tipus d’informacions, que demostren una gestió erràtica i tan poc professional per part de Laporta, desacrediten la imatge del FC Barcelona i, per descomptat, no encoratgen que el mercat i els diners confiïn en aquesta mena de projectes.
