La meva primera experiència participant en l’Exposició Internacional d’Importacions de la Xina (CIIE) va resultar encara més sorprenent de l’esperat. Ja estava advertit de la grandària d’aquest esdeveniment que es desenvolupa en el Centre Nacional de Convencions i Exhibicions de Xangai, que impressiona amb gairebé 3.500 estands i un rècord de 297 empreses incloses en la llista Fortune Global 500 i líders del sector. No obstant això, el que més em va impactar va ser l’energia que recorre els pavellons d’aquest esdeveniment i presenciar en viu i en directe aquest massiu intercanvi comercial i intercultural que té a la Xina i a Xangai com a grans amfitrions.
Es tracta sens dubte d’un dels esdeveniments comercials més influents del món, i en la seva setena edició, que se celebra del 5 al 10 de novembre, el lema “Una nova era, futur compartit”, presenta clarament el rumb que la Xina vol donar a l’escenari internacional, proposant cooperació i benefici mutu. La CIIE és la posada en pràctica d’aquestes idees, que es fan reals en cada reunió de negocis, cada presentació de producte o simplement en el constant flux de consultes entre els milers de participants de l’esdeveniment.
Amèrica Llatina és protagonista en la CIIE i és un dels grans socis del gegant asiàtic, la qual cosa pot comprovar-se recorrent els estands de les representacions nacionals i d’empreses i organitzacions. La majoria de països de la regió és present i rep cada dia una multitud de visitants provinents de tot el món, reflectint l’interès creixent pel mercat xinès i consolidant la relació de totes dues parts com a socis estratègics.
El desenvolupament de noves forces productives de qualitat és una altra de les grans metes que s’ha proposat la Xina i aquesta edició de la CIIE permet veure que Llatinoamèrica busca treballar en aquesta direcció per a aconseguir una major visibilitat i sofisticació. En aquesta cerca destaca la participació de sectors orientats a la innovació i els desenvolupaments tecnològics.
Recorrent els estands de la fira destaquen propostes d’origen llatinoamericà que causen gran sensació, des de robots i bases de dades satel·litàries aplicades a la producció agrícola, fins a plataformes de pagaments digitals o productes alimentaris amb alt valor afegit, iniciatives totes que coincideixen a buscar conquistar al mercat xinès oferint qualitat.
Avanç tecnològic
Moltes de les empreses llatinoamericanes que aposten per la innovació estan lligades amb la producció agropecuària. Aquest és el cas de l’empresa emergent Nogyo, originària de la ciutat de Rosario (Argentina), que s’especialitza en la recopilació precisa de dades de terres agrícoles amb la utilització de satèl·lits. A través d’una plataforma digital els productors poden entrar informació dels seus camps, la qual cosa es converteix en una dada vital per al creixement del negoci agropecuari de cultius com la soia, el blat de moro o el blat, i per a l’arribada d’inversors. “Les dades ingressades pels productors nodreixen un algorisme que agrega informació climàtica i permet millorar les estimacions de rendiments futurs”, explica Pablo César Arcamone, cofundador de Nogyo. “Amb aquestes dades precises, altres empreses poden oferir llavors, fertilitzants, agroquímics, etc, i en una segona part, aquest sistema permet millorar la capacitat creditícia, la qual cosa pot aprofitar-se a través d’una altra plataforma anomenada Farm Capital, que brinda un paràmetre creditici destinat a donar visibilitat davant bancs o fons d’inversió”, va agregar Arcamone. “És la nostra primera vegada en la CIIE i ha estat clau per a entrar en contacte amb potencials clients de països de tot el món. De fet, ja hem tingut converses molt serioses amb alguns d’ells”, va indicar l’empresari argentí.
El cas de l’empresa brasilera Solinftec també crida l’atenció a Xangai. Els visitants poden veure en el seu estand la maqueta del seu nou robot autònom desenvolupat que es diu Solix, orientat a la producció agrícola de cultius com la soia, blat de moro, blat i canya de sucre. Aquest dispositiu alimentat per energia solar s’utilitza per a mapejar els camps, l’aplicació localitzada d’herbicides, el control de plagues i la recol·lecció d’informació de cultius. “Tenim una oficina en Shenzhen que s’encarrega del desenvolupament de les noves tecnologies”, va indicar Natalia Machado, desenvolupadora global de negocis de Solinftec. “És la nostra primera vegada amb aquest producte en la CIIE i és una gran oportunitat per a veure altres tecnologies que es podrien associar, ja que aquí podem conèixer el més avançat en la matèria. També contactem amb inversors i actors del sector”, va agregar. “La nostra idea a la Xina és desenvolupar el negoci, i a futur tancar operacions”, va indicar Machado.
Solinftec considera estratègica la seva relació amb la Xina i actualment treballa associada amb la Universitat de Xangai per al desenvolupament de tecnologia òptica per a sensors, i amb la Universitat de Shandong per a la Intel·ligència Artificial que ja s’utilitza en el robot Solix, va explicar Richard Leite, gerent de producció i qualitat de l’empresa brasilera.
Una altra de les empreses que brilla en la CIIE 2024 és l’unicorn uruguaià dLocal, especialitzat en pagaments digitals. “Som un processador de pagaments i ens dediquem a connectar empreses amb consumidors en mercats emergents d’Àsia, Llatinoamèrica i Àfrica. Fem que en cadascun dels països les persones puguin pagar en la seva moneda local”, van explicar Agustín Brignoni, cap d’operacions per a Àsia-Pacífic, i Maurici Fleck, líder de gestió d’èxit del client de l’empresa.
Amb oficines centrals a Montevideo (Uruguai), dLocal té seus en diversos països de Llatinoamèrica, Europa i Àsia, incloent-hi la Xina, amb oficines a Xangai i Shenzhen des de fa uns cinc anys. “El mercat xinès és fonamental, perquè aquí la velocitat és clau i estan sorgint sempre noves idees i negocis nous. És com estar en el futur del que després passarà en la resta del món. Està avançat molts anys”, va avaluar Brignoni.
Aliments de qualitat
El sector agrícola continua sent un pilar fonamental de la relació comercial sino-llatinoamericana. El Brasil, per exemple, en 2023 va tenir a la Xina com a destí del 75% (uns 75,6 milions de tones) de la seva exportació total de soia, i l’Argentina és un altre dels grans venedors de soia a la Xina. Però el mapa de les exportacions agropecuàries està donant lloc a nous casos i a productes més específics i amb major valor afegit.
La carn argentina és part d’aquest procés. El país exporta a la Xina més del 70% del total dels enviaments de carn bovina a l’estranger, que ronden les 945.000 tones, i en aquesta exposició compta amb la presència de 14 empreses del sector. “La CIIE s’ha convertit en una de les fires més importants per a la carn argentina, perquè les nostres empreses continuïn o generin nous contactes comercials”, va assenyalar Sergio Gustavo Rey, cap de promoció externa de l’Institut de Promoció de la Carn Bovina Argentina (IPCVA), qui va destacar el progrés reeixit des de l’obertura del mercat xinès en el 2011, amb accessos primer per a la carn congelada, després per a la carn refrigerada i amb os i ara a punt d’incorporar les freixures. “Avui la Xina compta amb més de 60 plantes habilitades per a exportar des de l’Argentina, equiparant al mercat europeu. Això parla de la importància de l’obertura xinesa”, va destacar Rei.
Quant a la incorporació de tecnologia en el sector, el mercat xinès funciona com un gran incentiu, amb avanços en les plantes i l’empaquetament, així com en els mètodes de conservació de la carn en el transport i la logística. El comerç electrònic també s’ha convertit en un aliat de la carn argentina, que any rera any augmenta la seva presència en les populars plataformes de venda electrònica xinesa, va destacar el directiu del IPCVA.
Xile és un altre cas que mereix ser citat, ja que en aquesta CIIE es va signar un acord entre l’empresa productora de cireres Garces Fruit i Freshippo, per mitjà del qual el supermercat del gegant xinès Alibaba instal·larà una planta a Xile per a iniciar el procés de logística de les cobejades cireres del país sud-americà cap al mercat xinès. “Acords com aquest generen que estigui assegurat el proveïment, el nivell de qualitat i la distribució de les cireres xilenes a la Xina”, va indicar Alberto Cañas, director comercial de ProChile a Xangai.
“Des de la producció fins a la venda al públic, aquestes fruites estan en constant avanç tecnològic, i aquest tipus de progressos i associacions amb empreses xineses afavoreixen enormement aquest procés”, va agregar el funcionari xilè. “La CIIE és fonamental per a Xile, perquè és un punt de trobada perquè les empreses del nostre país es reuneixin amb contraparts xineses. Hi ha fires especialitzades, però aquesta exposició és la gran vitrina general cap a la Xina, amb molt d’impacte”, va concloure Cañas.
Nicaragua està entre els països destacats d’enguany. És un dels convidats d’honor de la CIIE 2024 i el seu producte estrella, el cafè, gaudeix de gran popularitat en l’exposició. “Hi ha més acostament amb el mercat xinès. Treballem molt amb mariscos, carn, sucre i ara el cafè està guanyant molta força”, va destacar Eduardo Escobar, representant de la Comissió Nacional del Cafè. “A partir de la CIIE tenim la possibilitat d’obrir nous mercats. Després de la nostra primera participació en l’exposició l’any passat, empresaris xinesos es van interessar i enguany van participar en la subhasta electrònica del cafè realitzada al juliol. La seva presència va fer que els preus s’elevessin a un nivell rècord de 11.000 dòlars el quintal, quan el màxim històric havia estat de 4.700 dòlars”, va informar Escobar, qui va assenyalar que “la perspectiva és arribar a exportar a la Xina de 400.000 a 1 milió de quintals a l’any, és a dir, gairebé un terç del total dels enviaments del país”.
L’empresa colombiana Lök també es va lluir en aquesta CIIE amb un estand sempre replet de persones desitjoses de provar les seves exquisides xocolates que, com bé explica María Carolina Angulo, cofundadora de la marca, “no són llaminadures, sinó aliments sense sucre i amb alt valor nutricional”. Aquesta empresa colombiana en franc ascens recull cacau de produccions familiars de les regions d’Arauca i Tumaco, en el nord del país, i després produeix en la seva planta de Bogotà. Actualment, exporta a la Xina, el seu quart mercat en importància, entre 15 i 17 tones de xocolata al mes. “És la nostra primera vegada en la CIIE i l’experiència és fonamental per a conèixer més als clients, saber què els agrada més o què es pot canviar. Aquí vam aprendre que el consumidor xinès canvia tot el temps, la qual cosa obliga a adaptar-se i alhora genera noves oportunitats”, va destacar Angulo.
Turisme de qualitat
El mercat del turisme també és present en la CIIE, ja que si bé no és el tema principal, el contacte dels visitants amb els expositors nacionals motiva idees de viatge i Llatinoamèrica sempre és atractiva per als xinesos com a destí exòtic. “En l’exposició rebem moltes consultes sobre destinacions turístiques. Actualment, viatgen al Perú uns 50.000 xinesos a l’any. Creiem que aquesta xifra es pot elevar, però principalment ens interessa que l’experiència sigui cada vegada més completa i de qualitat. Els viatgers xinesos viatgen al Perú i a Machu Picchu en particular perquè saben que allí, igual que a la Xina, va tenir lloc una de les grans civilitzacions de la història, els inques. La relació entre el Perú i la Xina creix any rere any, i en matèria de turisme aspirem a créixer i a millorar la connexió aèria”, va indicar Luis Cabello, conseller de Comerç i Turisme de PromPerú.
Per part seva, Ariel Castiglione, secretari de Comerç Internacional de Terra del Foc, única província de l’Argentina que participa en la CIIE 2024, va destacar al turisme com una clau per a acostar-se al mercat xinès. “Diem que els xinesos han d’anar a visitar als ciutadans de la fi del món, trobar un destí que és molt creatiu, amb històries fantàstiques, fars icònics, la mítica ciutat de Ushuaia, i la connexió amb l’Antàrtida”, va destacar el funcionari, qui va informar que després de la primera participació en la CIIE de l’any passat, la província va aconseguir avançar en la compra de maquinària per a processament de peix i en la inversió d’una empresa xinesa, sobre aigua mineral i embotellament que treballa amb reciclatge de vidre, per 5,5 milions de dòlars. “La CIIE és més que una porta al món, perquè permet relacionar-se amb empreses i governs, comparar-nos amb altres països, i descobrir productes per a cobrir les nostres necessitats i tenir una mirada cap al futur”, va sostenir Castiglione.
Compromís amb el creixement i la cooperació internacional
La participació activa i creixent dels països llatinoamericans en la CIIE 2024 dona lloc a moltes històries. Aquí hem destacat algunes d’elles, en les quals existeix un comú denominador: l’immens interès de països i empreses per enfortir els llaços comercials amb la Xina i aprofitar l’obertura econòmica del gegant xinès per a dinamitzar les seves economies i negocis.
Els avanços reeixits en aquesta setena edició reflecteixen no sols la cerca d’un augment de les exportacions, sinó també la importància que té per al context geopolític actual que una de les grans potències mundials faci realitat processos de cooperació amplis, oberts, de qualitat i enfocats en la creativitat i la innovació.
