Ja comencen a circular informacions que apunten a una més que complicada solució a la precària inscripció a LaLiga de dos jugadors del primer equip del FC Barcelona, Dani Olmo i Pau Víctor, emparada en la lesió d’un futbolista com és el cas de Christensen i, per tant, subjecta a un estat de provisionalitat amb data de caducitat, el 31 de desembre del 2024. Més enllà del vergonyós paper de Joan Laporta, que ja fa més d’un any que ve anunciant, prometent i insistint que el Barça està molt a prop de la regla 1:1 per poder irrompre en el mercat com un cicló imparable, estratègia que s’ha revelat mentidera i il·lusòria, els dies i les setmanes van passant sense que s’albiri en l’horitzó una fórmula ordinària per assegurar la continuïtat de tots dos jugadors i, si fos necessari, ampliar la plantilla, perquè queden encara fitxes lliures, si és que Flick demanés reforços.
Segurament, l’entrenador alemany es conformaria que no es produïssin més baixes mèdiques i, per descomptat, que no li arrabassessin a Dani Olmo, peça clau i únic gran fitxatge de l’estiu, al costat de Pau Víctor, cap dels dos legalment donats d’alta per jugar en el mercat d’estiu. Dani Olmo es va perdre dos partits de Lliga perquè no tenia papers i, en la desesperació i el ridícul institucional, una lesió de dos mesos de Christensen es va ampliar a més de quatre gràcies a un informe mèdic amb una mica de màgia i imaginació que LaLiga no va tenir més remei que acceptar.
Ara, el temps torna a constrènyer i les condicions no han canviat, sinó que, per contra, han empitjorat per més que Laporta sortís com el gran triomfador de l’assemblea, tirant endavant l’aprovació dels comptes contra el criteri de l’auditor, Grant Thornton, i de l’oposició. Els 91 milions de pèrdues segueixen aquí, més 208 milions en cua esperant tenir la seva oportunitat l’1 de juliol del 2025, tant com el bloqueig de marge salarial imposat per LaLiga al Barça de Laporta pels incompliments del pla de viabilitat acordat entre totes dues parts perquè el FC Barcelona pogués continuar sent equip de LaLiga EA Sports amb caràcter general.
No existeix una informació precisa sobre el mode en què, a cada situació, els directius del Barça i els tècnics de LaLiga intercanvien cops en aquest duel al sol pel joc net. Als invents de Laporta, els homes de negre de Javier Tebas s’oposen i repliquen amb la normativa a la mà, i ha transcendit que tant Dani Olmo com Pau Víctor continuen estant només provisionalment inscrits malgrat que en un moment determinat va semblar que amb la baixa de Ter Stegen sobraria marge salarial a causa de la presumpta baixa carrega salarial del seu substitut, el porter Wojciech Szczesny.
Pel que sap, LaLiga haurà raonat una altra interpretació o prioritat, perquè algunes fonts consideren que d’aquest sobrant s’ha aprofitat per donar entrada a Íñigo Martínez, que també es va quedar fora al principi de la temporada i la seva inscripció era també fins a final d’any per la baixa mèdica d’Araujo. Per cert, l’ampliació del contracte del central uruguaià segueix en l’aire, pendent, entre altres aspectes, d’un marge salarial suficient, igual que les ampliacions de contracte de Gavi i Balde.
Una altra dada cridanera la va facilitar el mateix president Joan Laporta en l’assemblea del 19 d’octubre passat quan va afirmar que “estem a 35 milions de tornar a la regla 1:1”, afegint, per descomptat, que ningú havia de preocupar-se perquè, una vegada més, la situació “està sota control” i no hi havia motius per a preocupar-se.
La frase inquietant i interpretable del president que va seguir a aquesta admissió de ser-hi encara tan lluny de la relativa normalitat de l’1:1, ni més ni menys que a 35 milions, s’allunya bastant d’aquesta sensació de tranquil·litat que va intentar transmetre als socis: “Abans del desembre hem d’intentar que LaLiga entengui que tenim uns ingressos suficients per estar en la regla 1:1”.
L’argument, en condicional, és el mateix d’una altra frase seva, igualment preocupant, en aquest cas prèvia a l’assemblea, deixada anar en una homilia en l’espai Aló Presidente de Barça One: “No estem en la regla d’1:1 perquè no volem, perquè no hem volgut signar amb un patrocinador tècnic de la roba esportiva (Nike), perquè pensem que podem aconseguir millors condicions per al Barça”.
Laporta ja va intentar convèncer a LaLiga amb aquesta mateixa pretensió l’estiu, mitjançant una nota informant que al llarg de la temporada estava previst signar l’ampliació de contracte amb Nike, incloent en el pressupost d’ingressos gairebé 50 milions més per aquest patrocini. Els homes de Tebas, no obstant això, no es van empassar aquesta vegada l’ham després del golàs que Laporta els va ficar amb Barça Studios a l’estiu del 2022, motiu pel qual LaLiga li va bloquejar el marge salarial definitivament l’abril del 2023 i va forçar aquest pla de viabilitat, que ha implicat, principalment, fitxar a penes res (Oriol Romeu, Pau Víctor i Dani Olmo) des de llavors, reduir la massa salarial com fos (Gundogan va ser un dels sacrificats), regalar jugadors o cedir-los recurrentment, i traspassar febrilment jugadors de casa, els que figuren a cost zero en el balanç.
I, així i tot, ho admet el mateix Laporta, la distància és de 35 milions, sense els quals no podrà aconseguir que Dani Olmo es mantingui inscrit, tret que en les pròximes setmanes formalitzi una altra operació que, pel pes d’aquesta pròpia amenaça, al Barça li pot sortir realment cara, com ho seria acceptar les condicions lleonines de Nike, que per començar ja l’ha obligat a desistir de la demanda blaugrana per incompliment.
Laporta no posseeix avui cap element de negociació que li atorgui avantatge. És al revés: necessita els diners com l’aire que respira i els necessita, si més no, signats perquè Javier Tebas s’ho cregui i abans del desembre també segons el seu propi testimoniatge. Per això, el Barça està disposat a jugar a Miami i no a Montjuïc el partit de Lliga, i per això Laporta cedirà si fa falta a l’avantatge que Nike ha pres en aquesta batalla de fons, que ja ha guanyat per endavant, ja que un jutge ha estimat que el Barça no pot negociar un nou contracte amb ningú que no sigui Nike abans del 2026. I per això és molt possible que Nike absorbeixi, desmantelli o es beneficiï de BLM ara que Laporta s’hi ha posat al capdavant li ha ficat mà, i encara que facturi 110 milions només deixa 2 milions de benefici. Per a Nike sí que aquest pot ser el contracte del segle, si Laporta accepta i després convenç a l’assemblea per signar fins a 2038.
No serà un bon mes per a Laporta passi el que passi en el camp gràcies a les joies de la Masia, l’herència de Josep Maria Bartomeu, que són ara el seu únic tresor.
